L’any 2005, José Maria Aznar va crear la societat Famaztella, S.L. amb un capital social de 3.006 euros i amb la finalitat, segons va publicar el BORME, de “l’explotació dels drets de propietat intel·lectual de Ana Botella Serrano i de José Maria Aznar Lopez en totes les seves manifestacions, com llibres, escrits, discursos, al·locucions, conferències i altres similars, qualsevol sia el suport, conegut o per conèixer…” i etc. Amb dades de 2013, l’empresa acumulava 2’2 milions d’euros.
Des del 2014, Aznar i William Cohen, ex secretari de Defensa dels Estats Units, són membres del comitè assessor del despatx d’advocats DLA Piper, on també es troba Alvin Krongard, que va ser director executiu de la CIA, i numero tres de l’agència nord-americana durant la guerra d’Iraq. Aquest bufet va ser el que va cobrar 1’7 milions d’euros del govern espanyol per ajudar a obtenir la medalla d’or del Congrés dels EEUU per a Aznar, cosa, per cert, que no van aconseguir.
Aznar i Cohen són també membres del comitè assessor de Barrick Gold, on Jeb Bush forma part del consell d’administració, una empresa amb seu a Toronto, que explota mines d’or als cinc continents, sobre tot als Estats Units, Canadà i l’Amèrica Llatina, però també a Nova Guinea, per exemple. Només cal que teclegin en el seu buscador el nom de l’empresa en qüestió i obtindran tota mena d’informacions sobre els mètodes d’explotació –en el sentit que vostès intueixen- que utilitza aquesta societat.
A part de cobrar uns 200.000 euros per part de Murdoch, el 2011 va ser fitxat com assessor extern d’Endesa (altres 200.000 euros) i en total va cobrar 600.000 euros pels llibres de memòries publicats a Planeta. Aznar cobra uns 25.000 euros per conferència.
L’art de fer negocis sembla que s’encomana: L’any 2008, la crisi a Espanya va propiciar l’arribada de “fons voltors” per adquirir gangues immobiliàries. Una de les empreses que hi va aterrar va ser Cerberus Capital Management, presidida per l’ex-secretari del Tresor nord-americà John Snow, i entre els seus experts compta amb l’ex vicepresident dels Estats Units, Dan Quayle, que a la vegada és president de Cerberus Global Investments. Cerberus va crear a Espanya la societat filial Promontoria Plataformia, i en va nomenar membre del consell d’administració José Maria Aznar Botella. Depenia de Plataformia Holding, amb seu a Holanda (un país on els holdings no tributen, per cert). Al setembre de 2013, la societat va canviar de nom pel de Haya Real State, després d’arribar a un acord amb Bankia, segons el qual es cedien 457 treballadors de Bankia i Bankia Habitat a Haya Real State, segons va ser informada la CNMV. Cerberus (i/o les seves filials espanyoles) ja va adquirir, al desembre del 2012, els drets per 17 milions d’euros d’actius de la Sareb. Va fer una segona operació amb la cessió de la gestió en exclusiva dels actius immobiliaris i els préstecs a promotor de BFA-Bankia durant 10 anys amb un cost de 90 milions, i la gestió d’actius que Bankia comercialitza per a tercers pel temps que aquests estiguin vigents (que tenen un volum superior als 12.000 milions). A més, l’empresa assumeix la gestió dels actius transferits a tercers, tant immobles com préstecs al promotor, que gestiona Bankia i que suposen més de 36.000 milions. Al juny de 2014, Cajamar va vendre a Haya la gestió de la seva plataforma immobiliària (valorada, en principi en uns 7.300 milions) per un valor de 225 milions. Segons dades del juliol de 2014, Haya està en possessió del 22’4% del mercat, amb més de 210.000 propietats, i això segons les dades públiques, i publicades per Aura Real State Experts, tot i que el fundador d’aquesta empresa, Fernando Ruiz de Acuña, va dir a Bloomberg, que “aquestes dades són només la punta de l’iceberg”. Cal remarcar que Haya assumeix la gestió, però mai no assumeix el risc de comprar.
Aznar Botella, a més, és soci de Mediatech, i a partir d’aquesta empresa ha entrat en el negoci del joc online, i en l’obtenció de llicències. Entre els seus clients hi ha el casino de Madrid, els casinos bascos i el casino de Tbilisi, Geòrgia, país on el seu pare, per cert, va ser investit doctor honoris causa, a part del casino online del diari Marca.
La filla de José Maria Aznar, Ana (recorden el casament de l’Escorial?) viu a Londres amb el seu marit, Alejandro Agag. Agag, suposo que recorden, la Fòrmula 1, l’adquisició dels Queens Park Rangers, la trama Gürtel… ufff, quina mandra d’explicar tot aquest rotllo.
Molt segurament tots els negocis de la família Aznar són legals. Absolutament legals.
Molt em temo que també siguin immorals. Com a mínim, l’escandalós silenci de José Maria Aznar després de llançar als lleons, de manera total i definitiva, al seu gran amic i “exemplar” vice-president Rodrigo Rato no auguren una altra cosa.
Fonts: CNNExpansión, Bloomberg Business, Cinco Días, Cadena SER, El País, El Mundo, El Diario.es, Voz PopuliUs ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No crec que l’hagin llançat als lleons, més aviat penso que ara serà fàcil arxivar el seu cas, al canvi del govern espanyol es eminent y actuen com fan ara, li salven els mobles.
Diem “l’art de fer negocis”, es a dir que atorguem la mateixa categoria professional a un empresari que a un que pinta un quadre, fa una escultura o escriu un poema. Però els empresaris no són uns artistes ja que la seva és una feina menor si la comparem amb les institucions que de veritat sustenten figurativament el capitalisme.
L’art és una activitat que no pot generalitzar-se i encara més industrialitzar-se, l’art està reservat a gestes i productes singulars i extraordinaris. En aquest sentit els empresaris són els artesans del capitalisme. L’art s’ha de reservar a l’estat i les seves extraordinàries singularitats; les presons, les comissaries, els maltractaments, les tortures i en última instància a les lleis que el consagren. Autèntiques obres d’art.
No tinc clar que no tingui racons foscos, ja des d’un punt de vista legal (moral o èticament, de ben segur). Sembla ser que a més de les tarjetes Black, Bànkia també feia una mena de plans de pensions molt blacks o opacs domiciliats a Gibraltar, dels quals tan en Rato com l’Aznar en serien beneficiaris…Potser per tot això està darrerament tan calladet (a més, a Gibraltar, territori irredent i espanyolíssim 😉