Arxiu de la categoria: Palestina

El nou govern d’Israel, un pas més en la legitimació de l’apartheid sionista

Aritz Garcia, politòleg, internacionalista, president de SODEPAU
Josep Mª Navarro, antropòleg, internacionalista, membre fundador de SODEPAU

El diumenge 17 de maig Israel va constituir el seu nou govern, una altra vegada encapçalat per Benjamí Netanyahu, que un cop més se n’ha sortit (de moment) en el seu pols amb la justícia de l’Estat que governa com a primer ministre.

El Likud, encapçalat per Netanyahu va ser la primera força amb 36 escons, i va pujar en dos escons en les eleccions del 2 de març. Per davant de Blancs i Blaus, on està bona part de l’antic establishment militar, que abans es trobava sota l’estol del partit laborista, amb 33 escons. I la tercera força política, els sempre exclosos- del govern i de la societat sionista- de la Llista Unificada, on participen els diferents partits polítics àrabs-palestins, des del partit comunista a l’islamisme moderat, amb 15 escons.

La resta d’escons es reparteixen entre els altres 5 partits amb 9 i 6 escons cadascun: el partit dels jueus-àrabs(majoritàriament magrebins) el Xas, els religiosos de Judaisme Unit de la Torà, el laborisme-Guèixer-Merets, l’extrema dreta nacionalista d’origen ex-soviètic d’Israel Beitenu, i l’extrema dreta nacionalista-religiosa de Yamina.

Finalment, Netanyahu va aconseguir escapar-se dels tres requeriments que arrossega de la Justícia de l’Estat per suborn i abús de confiança. El 6 de maig, el Tribunal Superior va donar permís a Netanyahu per formar govern, permetent  un cop més que s’assolís  la seva immunitat gràcies al seu càrrec polític, i s’estalviï, un cop més, passar pels jutjats.

Benny Gantz, ex cap d’estat major, i líder del partit Resilence que formava part de la coalició dels Blancs i Blaus, va acceptar formar govern amb Netanyahu, que li oferí la Vice-presidència i el Ministeri de Defensa a canvi, trencant d’aquesta manera aquella coalició electoral.

Aquest govern representa el triomf de Netanyahu sobre el poder judicial, però també i probablement la culminació dels plans del Likud i del sionisme en general per annexionar-se els assentaments de Cisjordània, i  bantustanitzar-los completament. Dins de l’acord de govern es contempla la votació, el primer de juliol, per l’annexió de facto de la Vall del Jordà i bona part dels assentaments d’aquest territori, esquarterant o bantustanitzant Cisjordània, com ja han fet fins ara.
Aquesta iniciativa ens atreviríem a dir és molt coherent i forma part de l’ adn del nacionalisme sionista, que s’emparenta culturalment i ideològica amb els diversos nacionalismes sorgits al cor de l’antic Imperi austro-hongarès, i que conjuntament amb el nacional-socialisme alemany i d’altres semblants (centre i nord europeus) conformen l’estol de nacionalismes imperialistes amb un fort contingut biologista i també racista.

En el seu moment, Managen Begin, fundador del Likud, també va guanyar les eleccions de 1977 amb un programa on es contemplava l’annexió de Cisjordània. En realitat només plasmava, ara sí sobre el terreny, les idees filo-feixistes del seu pare polític Ze’ev Jabotinsky, que imbuït de les idees imperials de l’estat-nació, parlava del gran Israel entre el Mediterrani i el Jordà (1).

Curiós que la continua conquesta i expulsió de la població palestina per part del sionisme, endegada econòmicament als anys 20 i 30 (del segle XX), i després militarment a partir de novembre de 1947, acabi desenvolupant i executant el que sempre havien denunciat els sionistes i que suposadament volien fer “els àrabs”, però a l’inrevés, fer fora els àrabs  de l’àrea entre el Mediterrani i el Jordà, i enviar-los més enllà…al mar. De fet, és l’expressió més clara i evident de la culminació d’una neteja ètnica, pròpia de l’Espanya dels Reis Catòlics, o de l’Alemanya de Hitler, o de la Rússia dels tsars del segle XIX (2)

I què diu el món al respecte?
Estats Units continua garantint el seu suport econòmic i militar a Israel, sobretot amb l’administració Trump, populista i escorada a l’extrema dreta. Així mateix, en els darrers anys, alguns Estats han establert lleis que fan il·legal la demanda de boicotejar els productes i actes culturals promocionats per l’Estat Israelí per tal de dificultar -o fer impossible- el principal moviment de solidaritat amb Palestina i contra el colonialisme sionista, el BDS (Boicot, Desinversion i Sancions), que es planteja com una campanya envers l’Estat d’Israel i les empreses i entitats que se n’aprofiten de la colonització (3).
L’ Administració Trump sembla que amb el «Pla del Segle» legitimaria aquesta annexió de la Vall del Jordà i la majoria dels assentaments a Cisjordània; en aquest sentit Jared Kushner (genre de Trump, i de família de tradició sionista) ha jugat un paper determinant, ja que és un dels grans defensors del Estat sionista d’Israel dins d’EUA. Tot i que que l’ala més dretana dels Republicans, així com els coneixedors del Dret Internacional dins d’aquest partit dubten respecte a aquest suport incondicional.

Europa, tot i fent innombrables informes denunciant l’annexió dels assentaments, continua col·laborant amb Israel, i això de diverses maneres: a nivell tecnològic i econòmic, com mostra la inclusió d’Israel entre els possibles Estats candidats a rebre suport econòmic pel desenvolupament tecnològic de l’Agenda 2020; a través de la col·laboració en el marc de l’ OTAN; i especialment sagnant és la col·laboració i compra de material de control social i militar per a les fronteres europees amb FRONTEX (4). A la fi, des dels acords de 1975, abans la CEE i ara la UE, és el principal soci comercial d’Israel. La Unió Europea malgrat la voluntat d’impulsar una suposada unió de la Mediterrània (enguany farà 25 anys d’aquest fallit projecte) per garantir la justícia, la igualtat, la pau, la desmilitarització (i altres xerrameques buides..) segueix garantint la viabilitat d’un Estat sionista, etnocida, racista, i que alimenta el “cor de la bèstia, és a dir, el terrorisme, sigui aquest el que protagonitzen sectors armats diversos, o sigui el terrorisme d’Estat (encara més brutal i sagnant)

Xina e Índia fa temps que col·laboren amb Israel en el desenvolupament de tecnologies i intercanvis. Fins i tot, tenen enemics comuns, per un costat, els musulmans iugurs molesten a Xina, i els musulmans del Caxmir a l’ Índia. Molt lluny resten les proclames anticolonials de Mao, Nehru o Gandhi. És més, avui l’ Índia està governada pel BJP, un partit ultra-nacionalista hindú i de caràcter anti-musulmà. Així doncs, cap de les dues potencies asiàtiques es posicionarà críticament contra l’actual política annexionista de l’ Estat sionista encapçalat per Netanyahu.

Avui, en aquesta etapa de “pandèmia global”, davant el desenvolupament de polítiques de control social impulsades per a la prevenció davant del Covid19, haurem de veure si ens quedem per sempre més instal·lats en aquest no man’s land autoritari…. La propera crisi econòmica podria accelerar, si no es produeix una forta resposta popular antiautoritària, una major concentració del poder econòmic, continuant d’aquesta manera amb la despossessió i precarització de milions de persones. En aquest sentit, sembla que en lloc de descolonitzar Palestina, avancem cap a una israelització del món, amb les seves polítiques exclusivistes, colonitzadores i de control social, instal.lant l’autoritarisme i el control biopolític (5) entre la població, segregant aquesta per territoris, i imposant falses mesures de seguretat basades en la repressió policial i militar.
En definitiva, el paradigma seria aquest sionisme imperialista i llurs polítiques com a models d’una possible “democràcia a la israeliana”.

 

NOTES:
1-https://responsiblestatecraft.org/2020/05/18/how-israels-likud-party-played-the-long-game-toward-annexation-of-the-west-bank/
2-Recordem que la paraula progrom te el seu orígen en la persecució de població russa-jueva després del assassinat del tsar Alexandre II, i s’acusà del fet “als jueus”.
3https://www.washingtonpost.com/opinions/2020/05/19/israels-annexation-palestinian-land-will-be-result-us-policy-not-betrayal-it/?fbclid=IwAR3WAQVm9XstmkNUggEaC_wWN5-WKVB7t9Ainfjbo55SUOdqiwvycwhtvGY
4-https://www.tni.org/es/art%C3%ADculo/utilizara-europa-los-drones-israelies-contra-las-personas-refugiadas
5-Ens preocupen molt (moltíssim) les col·laboracions contretes pels diferents Governs convergents (però no només) en el seu moment i post-convergents, en aquests moments, amb els responsables de la Seguretat militar i policial Israeliana, així com la col·laboració científica acrítica (on queda la ciència amb consciència?) amb diverses institucions i programes científics israelians, per exemple, els acords de la UPF (Institut de Biologia Evolutiva), o bé la convocatòria Joint Symposia (SymIL) inclosa dins del programa TWINS (Towards Interrelations in Science), subscrit per la Generalitat amb diverses institucions israelianes en el marc del viatge oficial que el president Artur Mas va fer a Israel el novembre del 2013. O bé la col·laboració entre The Barcelona Institute of Science and Technology, i institucions de renom mundial com ara el Caltech de Califòrnia o el Weizmann Institute d’Israel. Ciència amb consciència implicaria no col.laborar amb institucions que participen d’un etnocidi, d’un lent genocidi, o d’un apartheid sagnant….