Arxiu de la categoria: Comunicat

NOTA DE CONDOL PER LA MORT DE FATIMA YOUS

Amb tristesa hem rebut la notícia que la senyora FÀTIMA YOUS, una de les àvies fundadores del moviment SOS DISPARUS, després anomenat COLLECTIF DE DISPARUS ALGERIE, ha mort avui 22 de juliol del 2020.

Fàtima, al costat de la seva filla NASSERA DUTOUR, actual presidenta de la FEDERACIÓ EURO-MEDITERRÀNIA CONTA LES DESAPARICIONS FORÇADES, van impulsar aquestes associacions així com la Federació mediterrània, amb altres centenars i milers de famílies afectades per desaparicions forçades als diversos països del Mediterrani.

A Algèria, els “anys de plom”, entre el 1992-cop d’Estat militar- i finals de dècada dels 90, es van enfrontar als diversos governs algerians, a les forces policials i militars, van denunciar els complots dels serveis d’intel.ligència algeriana, i la seva impunitat, així com tota la maquinària orquestrada per fer desaparèixer milers de persones, arribant a certificar i documentar més de 15.000 persones desaparegudes al llarg d’aquests anys. Fàtima i Nasera, van perdre el seu nét i fill AMINE AMROUCHE.

Fàtima al costat de Nassera i de centenars de mares, àvies, i d’altres familiars han fet una tasca incansable a Algèria al llarg d’aquests darrers anys, en una lluita permanent al carrer, pressionant Ministres, líders polítics, i tot tipus d’instàncies i agents socials; internacionalitzant aquesta causa, i fent pressió envers un Règim autoritari, cooptat pels militars des del principi de la Revolució algeriana, cop contra Ben Bella al 1965, i més tard pel cop del 1992, contra la victòria electoral del FIS.

Darrerament van seguir implicant-se en diverses reivindicacions per assolir una veritable democràcia al país Magrebí, i sobretot Nassera, ja que Fàtima estava malalta, ha estat molt activa en la revolta del “hirak”, una revolta que ha significat el qüestionament i descrèdit total del actual Règim algerià, i que malgrat la pandèmia i el confinament, continua ben viu.

Volem compartir el dolor per aquesta pèrdua amb les amigues i amics algerians, i la família de FÀTIMA YOUS.

BARCELONA, 22 DE JULIOL DE 2020

Posicionament de SODEPAU davant la situació a Rojava

“M’aïllaran dient que m’he aïllat,
diran o diuen que ja soc acabat”
Ovidi Montllor

Els recents atacs de l’exèrcit turc contra la població civil a les ciutats de Rojava és un acte de violència. Un crim intolerable des de qualsevol punt de vista, del que no podem restar al marge, si no volem convertir-nos en còmplices, per omissió, de la massacre. Un atac tant greu i rebutjable, per part d’Erdogan, com tots els atacs que en els darrers vuit anys han patit a mans de les tropes de Baixar Al Assad -amb el suport de l’ Iran i Rússia- les ciutats síries de Daraia, Homs, Yarmouk, Alep, Ghouta o Idlib, per citar només les més importants. Rebutgem i condemnem aquest atac contra la població del Kurdistan sirià igual que, en la més absoluta soledat, hem condemnat les massacres executades pel règim i d’altres grups armats. La solidaritat selectiva i acrítica, la que dona més importància a unes víctimes que d’altres, depenent de lògiques geopolítiques o de posicions ideològiques o partidistes, no entra dins els nostres paràmetres. La nostra posició és la defensa dels Drets Humans a tot arreu i per a tothom, sense excepcions, ni reserves.

El nostre suport és per la població del Kurdistan. Per la població siriana, palestina, algeriana, marroquina, egípcia, … i de totes aquelles persones que, en la lluita per la llibertat i contra les dictadures i els règims autoritaris, s’han alçat amb dignitat, desarmades i juntes, en demanda dels seus drets polítics i socials, i ho han pagat, car, amb presó, tortura, exili i mort. No entenem que els que ara s’indignen i es manifesten, amb raó, contra els bombardejos a la població kurda, hagin callat quan aquesta repressió queia contra la població civil, auto-organitzada, pacífica i resistent dels pobles i les ciutats de Síria. Una població que es va aixecar contra la dictadura, de manera pacífica, i que es va veure sobrepassada per la lògica repressiva militar de l’exèrcit i de les milícies armades. I, malgrat tot, ha seguit el camí de l’autogestió per fer funcionar les viles i ciutats que els militaristes, de totes bandes, destruïen a Síria, i també a Rojava.

El nostre suport al poble kurd és històric, sòlid i inqüestionable, al llarg dels 25 anys de SODEPAU. Però si el nostre suport a la gent és incondicional, no ho és als partits i organitzacions que diuen defensar-les des de posicions, creiem, avantguardistes, militaristes i autoritàries, que s’apropien de la representació de tot el poble kurd, negant la dissidència i impedint la creació i el desenvolupament d’altres organitzacions.

Manifestem, doncs, la nostra solidaritat amb la població de Rojava davant l’actual atac indiscriminat de Turquia. Refermem el nostre compromís amb les pacifistes, amb les antimilitaristes, amb la gent que no s’ha deixat entabanar per la dialèctica de les pistoles, a Síria i a Rojava. Estarem sempre al costat de la gent que des de l’autogestió, l’auto-organització i la no violència, han lluitat, lluiten i lluitaran per trobar solucions pacífiques i democràtiques en el llarg camí cap a la llibertat.

 

Gent que treballa en cultura en suport del Cap Raval Nord

“Els col·lectius i entitats sotasignades, en general vinculades a l’àmbit cultural, sentim la necessitat de prendre la veu en la controvèrsia entre el MACBA i el projecte del CAP de Raval Nord en relació amb la capella de la Misericòrdia, per a manifestar el nostre suport als veïns i veïnes que reclamen que s’hi ubiqui el CAP.

Ens incomoda que es plantegi el problema com un menyspreu cap a la cultura i les persones que hi treballem. Nosaltres també estimem la cultura, pensem que necessita suport públic i que a vegades no se li dona el valor que mereix, però també pensem que tot això té poc a veure amb la proposta d’ampliació del MACBA. En el debat al qual ens referim, entenem molt més bé els motius exposats en relació amb el CAP que els relacionats amb l’ampliació.

De fet, una de les qüestions que ens fa prendre-hi partit és la manca de claredat i justificació quant a les necessitats del nou espai cultural, mancança que alhora fa ressonar debats anteriors sobre la mateixa gestió del MACBA. Quina és la col·lecció que es vol mostrar, i de quina manera inèdita es pensa exposar? Hi ha estudis que expliquin l’interès públic que té? I, sobretot, a qui pertany aquesta col·lecció? Com es respon als problemes —ja exposats fins i tot per anteriors direccions del museu o per organismes com el CONCA— en relació amb el sentit d’una inversió pública per a una col·lecció que en un alt percentatge és de propietat privada?

Les iniciatives culturals públiques no es poden desenvolupar en confrontació amb les necessitats expressades per les persones que s’ubiquen al territori. El paper de les grans institucions culturals al Raval ja ha generat prou polèmiques sobre les conseqüències urbanístiques i econòmiques que acaben fent més difícil la vida de la gent del barri, sense una percepció generalitzada dels beneficis per a la vida cultural de l’entorn.

Així doncs, volem manifestar el nostre suport com a agents culturals a la ubicació del CAP, rebutgem qualsevol solució en nom d’una visió sacralitzadora de la cultura, i, en aquesta lògica, ens identifiquem amb la declaració que ja fa dies que han impulsat els moviments socials i culturals del barri del Raval al “Manifest pel futur del CAP Nord Raval“.

SODEPAU ens hi adherim.

Si vols adherir-te també al manifest:

https://nativa.cat/2019/01/gent-que-treballa-en-cultura-en-suport-del-cap-raval-nord/