CATSEX.CAT

Segons tenim ben entés al Bisbe de Mallorca no li cal el vot de castedat per ser Bisbe de Mallorca, tampòc li cal a cap sacerdòt catòlic per ser sacerdot catòlic, és a dir capellà.

Aquesta condició, fer el vòt de castedat, s’ exigeix a les ordres i congregacions religioses, i no a totes, per entrar a treballar a l’ empresa, és a dir és una condició per ser-hi admés, moltes vegades va de conjunt amb altres vòts, quins més habituals els de pobresa i obediència.

El compromís, que sí que adquireixen els capellans catòlics és el del celibat, que, traduït al llatí vulgaris, vol dir que no és poden casar i consegüentment no poden tenir tot el que se’ n desprendria d’ aquesta condició civil.

L’ Església demana als seus feligresos, al capellans, al matrimonis i a tot Deu, que visquin en la castedat, i ho té definit de diferents maneres segons la situació de cadascú, per exemple quan diu que els esposos siguin castos vol dir que tinguin relacions sexuals només dins del matrimoni i amb finalitat procreativa, per tant que no forniquin, és a dir, que no tinguin relacions sexuals fora del seu matrimoni, donç és això el que defineix l’Esglèsia Catòlica per fornicació. Igualment passa amb la masturbació i altres practiques relacionades amb diferents situacions civils dels creients en la Fe Catòlica.

Per tant, en relació a si el bó, del Bisbe, ha ocupat o no l’ espai personal de la Marquesa, és a dir, el quarto de baix, que seria una de les intimitats, més intimes, que podria ocupar al marge d’altres sensacions,sensibilitats i emocions que podria intercanviar amb el consentiment d’ una persona adulta, cal dir que entenem que el Bisbe no trencaria cap compromís adquirit amb l’ empresa on treballa, l’Esglèsia, i només s’hauria d’ entendre, a tal efecte, amb Deu Nostre Senyor.

Obviament, un altre tema és que tot cristu li busqui les pessigolles per veure si el poden fotre fora, linxa’l mediaticament o encolomar-li altres miseries socials i polítiques.

El tema fonamental per la sexualitat humana dins la civilització occidental que adquireix la religió catòlica com a oficial a través de l’Imperi Romà  amb l’ Edicte de Milà l’ any 380 després de Crist és el de la doble moral sexual católica, que després s’anomena la doble moral burgesa,però que és católica, i que consisteix en predicar una cosa, fer veure que es fa aquesta cosa i poguer-ne fer un altre fins i tot sense contravenir el dret canònic, i que la possible transgressió és pot arreglar entent-se amb Deu Nostre Senyor, i entendres amb Nostre Senyor és fàcil, perque la religió católica és una religió fàcil de practicar, tots els pecats, excepte el robatòri*, se’t perdonen amb tres condicions ben senzilles: 1.-voluntat de penediment.2.-Dir els pecats al confessor. 3.-Complir la penitència (4 parenostres).

P’rò en canvi l’imposició d’ aquesta moral sexual repressiva al poble, amb l’ajut de la Santa Inquisició o de règims com la dictadura franquista, servia per mantenir l’ opressió a les persones a través condicionar les conductes i les consciències . 

L’ENLLAÇ AMB LA NOTICIA DE VILAWEB:  http://www.vilaweb.cat/noticies/la-marquesa-laristocrata-i-la-incerta-castedat-del-bisbe-de-mallorca/ 

*En cas de robatòri cal tornar els calers. Si no no hi ha perdó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!