.
Visquem la República Catalana Independent.
Inserim-nos i retrobem-nos en la tercera fase,
la de compliment del Mandat d’edificació, després de la fase de preparació i culminació amb el 1r oct. i la DUI del 27 d’oct. i la fase següent de repressió que encara patim.
Si tu ets sobirà no has de demanar permís a ningú. 1r i 27 d’oct ja no són teus o meus ni de cap capdavanter, són del Poble de Catalunya, són de la nostra història i del nostre esdevenir.
Visquem la incipient República Catalana Independent. Visquem-la ara no pas quan ja siguem morts.
Si encara no ho has fet, censa’t a la República, censa’t al CxR a l’exili, a Waterloo, lliure de les urpes de l’enemic. Ja som 92.431 i en augment.
—————–
<L’INDEPENDENTISME AUTOORGANITZAT I EL FUTUR GOVERN>
Article de Julià de Jòdar:
https://www.vilaweb.cat/noticies/notes-conjuntura-article-julia-de-jodar/
“L’independentisme no es pot distreure ni un segon. S’han acabat els temps de les desfilades i de les marxes ex-posades, que ara semblen tan llunyanes: si se n’han de fer de noves, hauran de ser d’im-posició. De poder real i poc detectable a simple vista. Sense contrapoder civil difús, constant i estructurat, no hi ha res a pelar.”
“Sigui com vulgui, si les forces populars que volen fer la independència no aprofiten l’avinentesa d’aquesta divisió per carregar de combustible el moviment, demostraran un cop més que la verbositat revolucionària pot ser l’excusa perfecta per a no moure’s de lloc. I si no es vol que els interessos estratègics de la burgesia –signifiqui això el que signifiqui, en termes merament econòmics, atès que hi ha empresaris que voten CUP i obrers que voten Junts– guanyin la partida, les forces alternatives hauran d’oferir la seva i convertir-la en poder real per a crear una nova classe dirigent.”
“per impedir, un cop més, l’aliança institució-poble, o, si ho preferiu, la de Generalitat (govern+parlament) i moviment autoorganitzat”
“El moviment, doncs, no pot esperar a reaccionar quan el mal estigui fet:
s’ha d’organitzar per portar políticament al carrer allò que ara es voldria reduir a simples aldarulls,
però que porten amb ells el signe de futures resistències que el futur govern haurà d’entomar
i fer-se-les pròpies, en lloc de mirar-les com un decorat, un obstacle, o un adversari incontrolat.
En aquest sentit, la institució ha de prendre bona nota que no podrà esdevenir, en cap cas,
instrument repressor contra el seu poble i, en conseqüència, haurà de fer orelles de mercader
a les crides a l’ordre banal per desenvolupar un concepte d’ordre que resolgui l’eix social-nacional
en favor de les classes populars. I, és clar, en cap cas, no podrà fer de politja de transmissió de la cadena
de comandament repressiu de l’estat: la majoria de vots i d’escons no hi és, aquí, per a res.
Així, doncs, potser no n’hi ha prou de “reformar” segons quines esferes institucionals,
sinó que podria caldre dissoldre’n unes quantes i no aixecar novament parets entre la institució i el poble
que no siguin posades mà a mà i maó a maó (v. article de Resina dilluns passat)”
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-mossos-desquadra-a-la-cruilla/
7. En tot cas, el nou govern no podrà ser merament un “govern de gestió”, sinó un “govern de transició”,
val a dir, que totes les mesures que emprengui hauran de portar la marca inconfusible de l’estratègia
de llibertat nacional i de justícia social que ara sí que toca.
Julià de Jòdar
—————
COMENTARIS: