BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Vine a ser la veu i ser la força !

A les catalanes i els catalans lliures ens cal una veu pública que defensi els nostres drets i que no calli els nostres anhels. Algú que ens representi sols a nosaltres, que no estigui sotmès a cap altre interès i que no renunciï al seus compromisos. Algú que es faci sentir aquí i arreu. Algú que faci avergonyir als mesells i col·laboracionistes, als que renuncien, s’arronsen i molt sovint ens enganyen per amagar la seva mediocritat, algú que destapi i deixi a descobert aquestes misèries, interessos, enganys i renuncies. Catalunya Acció, a hores d’ara, és ja, i serà més encara, una de les veus més sòlides i valentes de la Catalunya plena i lliure. Una veu sense hipoteques de cap mena.

Per un Partit polític, d’aquests nostres, la seva definició de País, dels objectius que pretenen pel país els resulta sempre una qüestió tan compromesa, tan prudent i tan acotada que hi renuncien contínuament. La deixen allà dalt en una postada empolsinada i només la treuen a passejar cada quatre anys, com si es tractés d’una processó, per mig entabanar o entabanar del tot als seus sectors electorals. Els seus membres i gestors en la intimitat et diuen una cosa però a l’hora de fer i donar la cara en diuen i en fan una altra. Quan menteixen? Abans o després? És com una mena de malaltia «bífida» estan dividits per dins i per fora. El fotut és que les faves es guanyen amb el que dius en públic no pas amb el que dius en l’àmbit de la intimitat!

No és el poble el que té una malaltia mental sinó en diferents graus la gent de Ciu i d’ERC, per no dir ICV i PSC o PPC als que ja se’ls agreuja amb un alt patiment d’autoodi, i també a tots, àdhuc els primers, aquesta mena de mentida compulsiva, atacs de por i complexes mesellístics agreujats per espasmes de cagarrines i també complexes d’Edip de la mare Hispània i pantalonitis manifesta fins els genolls.

Als catalans ens agradaria que els nostres partits fossin valents en aquest sentit, però pel que sigui no ho són! per tant el Poble Català representat per Catalunya Acció vol dotar-se de veu pròpia per dir el que li correspon dir, i per ser i esdevenir el que li correspon ser i esdevenir! Ni més ni menys: Un poble lliure, madur i responsable, amo i senyor de les seves coses, un poble com a mínim dues vegades mil·lenari d’aquest continent europeu, d’aquest nostre món blau. El primer mil·leni ja l’hem acomplert ara n’encetem un altre.