BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
“Noies i nois, nenes i nens, no sou espanyols, sou i sereu gent catalana, la gent de la terra més ufana sota la capa del cel.”
Divorci!
Tres segles d’imposició de la llengua castellana!
308 anys tips d’Espanya!
Maltracte i abús continu, enveja, espoliació, supeditació, suplantació, violació de la sobirania, imposició de lleis alienes, repressió, xantatge, tortura, guerra i falsedat judicial, venjança, odi, mentida, … Tot això i encara més coses es la merda més gran que hom hagi pogut imaginar i es diu “Espanya”
La imposició de la llengua castellana a l’escola catalana aconsella el divorci entre Catalunya i Espanya.
Espanya segueix imposant el castellà per malmetre el català, el mateix genocidi que va perpetrar a tot Sud-amèrica, a les Filipines, al Sàhara, al Magrib, a Sebta i Mililla i a les Illes Canàries, però que encara, de moment, no ha pogut acabar amb els Països Catalans.
La batalla de la Llengua fa 308 anys que dura, des del “Decreto de Nueva Planta” exactament com ara que ens imposen el castellà dins l’Escola Catalana.
Quan Jordi Pujol va fer la Llei del Cinema i va intentar vincular les Majors alguna cosa no va anar bé.
Per què en tants anys no s’ha aplicat aquella llei i les quotes de projecció en català?
Aleshores i tots aquests anys hem estat perdent una gran batalla. Si d’alguna manera l’aplicació d’aquelles quotes de cinema en català s’hagués complert hauria fet que milers de catalans haguessin tingut un contacte molt més estret amb la llengua catalana a través del cinema i la TV i llengua i cinema s’haurien retroalimentat mútuament.
Ara mateix, aquesta primavera de l’any 2022, ens trobem al bell mig d’una nova embestida de l’espanyolisme contra la llengua catalana, jutges espanyolistes i enemics de la llengua catalana també espanyolistes, govern espanyol i altre bestiari, tots ells ben coordinats, armats amb lleis parcials i amb odi contra el català a l’Escola Catana. De nou, tots ells, per terra, mar i aire.
Què hem de fer? Què podem fer? Quan i com?
Sembla que els nostres polítics no es preocupen per la llengua, llevat del tapar forats al que els obliga el dia a dia improvisat i maldestre.
Cap programació, cap tàctica, cap previsió ni contraatac, cap sortida. Sense dignitat, sense idees, sense coratge. Només amb interessos i càlculs electoralistes i desitjosos de controlar el minso poder dins l’espoliada i subjugada colònia.
No podem tornar votar sense tenir davant un pla i un compromde cada partit, per poder votar el que creguem més convenient, un pla de defensa i promoció de la llengua catalana a seguir escrupulosament en cas de Victòria electoral, tan a les eleccions municipals, a les eleccions al Parlament Català, a les eleccions al Parlament i govern espanyols, i al Parlament europeu.
A partir d’ara els nostres polítics hauran de donar la cara i responsabilitzar-se per la Llengua Catalana.
Llengua, Catalunya i Independència són i han de ser indestriables. Cinema i TV també formen part d’aquesta equació.
Visquem la Llengua, no en baixem!
Visquem la Independència, no l’oblidem ni un instant.
I lleials al nostre Mandat del 1r d’octubre, edifiquem amb “intel·ligència, suor i llàgrimes”, moment a moment, la incipient República Catalana Independent.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS1: Tres segles d’imposició de la llengua castellana aconsellen el divorci.
PS2: Noies i nois, nenes i nens, no sou espanyols, sou i sereu gent catalana, de la terra més ufana sota la capa del cel.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La imposició de la llengua castellana a l’Escola Catalana és odi a Catalunya, un veritable gest d’aversió contra els catalans sense cap altre sentit, ja que el domini del castellà és superior a l’escola catalana que arreu de la península ibèrica, i a més és que les coses no es fan així, s’ha de tenir respecte pels altres i Espanya orgullosa malaltissa i altiva no ha sabut mai que és això del respecte.