BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

20 de gener de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Si Nació vol dir Nació !

Si nació vol dir nació !

Index recent:  1 – Si nació vol dir nació !   2 – La il·lusió catalana !  3 – Acte a Berga, 27-1-06: Determinats a trencar amb Espanya (El nord de la nostra política, Santiago Espot)

——————————————————

Si nació vol dir nació

Si nació vol dir nació tothom qui arribi a Catalunya sabrà que la seva obligació és integrar-se en el país que l’acull, i tothom sabrà que des d’aleshores ja no és un estranger i que des d’aleshores té l’obligació de servir la seva nova pàtria, i esperarà, si cal durant anys amb anhel per poder ser reconegut com a tal, com a català de ple dret. Si no és així sabrà bé que el seu futur és tornar a la seva pàtria d’origen. Quin immigrant no desitja apassiondament tornar a la seva mare pàtria!?

Als Estats Units d’Amèrica quan fan la cerimonia d’atorgació de la nacionalitat que ells en diuen «americana» la gent ploren d’emoció, hindús, xinesos, musulmans, sud-americans, africans, tahitians, vietnamites, jacartesos, etc. etc. Estant emocionats i esdevenen membres de la Nació americana per voluntat pròpia. Les lleis i les autoritats d’allà els fan renunciar a qualsevol pretext de exigir cap dret dependent de la seva anterior nacionalitat.

Aquest és el primer efecte ràpid del formar part d’una determinada nació, ni gran ni petita, només nació!

El President actual de Catalunya, encara que sembli mentida, no sap el que és una nació. Mare de Déu, Senyor! …un President d’un Poble mil·lenari que no sap quina és la seva nació!? Potser que es presenti a les eleccions de l’ONU i així es podrà sentir «President universal» així podrà tenir milers de nacions petites i una de Gran -l’espanyola, naturalment, ell que és tan «lolailo» el xicot!- Llavors tot anirà molt bé perquè en Kofi Annan i tot ballarà sevillanes.

Si nació vol dir nació i els nostres polítics i els seus pensadors deixen de fer l’enze, Catalunya podrà defensar-se de molts perills, el primer d’una immigració descontrolada, el següent de perdre la seva identitat perquè aleshores en lloc de perdre catalans en guanyarem a cabassos, per decret llei com passa arreu; el següent perill del que podrem defensar-nos serà de perdre la llengua, perquè la llengua tant sols per ecologisme lingüístic serà protegida, publicitada i promoguda sense complexos ni dubtes, també la cultura i la literatura com ja fa molt temps ho fa el govern Portuguès … I tots els governs que se saben protectors de la seva pròpia cultura.

I així jo podria anar continuant desgranant coses que estem a punt de perdre per la nostra desídia i mesellitat, perquè tenim el valors capgirats i ja estem a prop de ser totalment aculturats.

O sigui, senyors polítics catalans, que ben mirat el terme nació és el que identifica l’ànima de tot Poble, no són collonades ni essencialismes sinó una qüestió bàsica … la mare dels ous, el primer dels drets de tota nació, de tot poble: «Tot Poble té el dret de ser, de voler ser, d’existir! I ningú, ni cap altre Poble, ni cap persona o col·lectiu, ni cap organisme estatal o internacional té cap dret ni deure a impedir-li o privar-lo de la seva naturalesa nacional».

Vist això sols dir a aquest President Català que vagi i s’ho faci mirar, no sé quin serà el resultat de l’anàlisi, no m’importa! però almenys li prego que no s’inventi nacions grans que sols serveixen per oprimir a les Nacions petites, nacions petites que per la pròpia naturalesa del mot que les defineix i de la legitimitat natural que les legitima, encara que a vosté no li sembli, són tan grans com qualsevol altra nació, perquè la mesura comparativa d’una nació no està en el tamany ni en el poder que ostenti sinó en la seva naturalesa intrínseca; és quelcom semblant a la dignitat de la persona humana, res mesurable sota l’expressió conceptual de gran o petit.

Salvador Molins, 19 de gener de 2005


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!