Roma eterna, Catalunya mil.lenària.
Quan hom surt de la pròpia terra, i mès quan aquesta pròpia terra és la terra catalana, encara avui a primeries del segle XI, hom se sent alliberat enganyosament de la lluita contìnua a que estem abocats els catalans per salvar la nostra identitat i la nostra pàtria, sobretot de les urpes dels sistemes estatals d’Espanya i França.
La Naciò Catalana ha de ésser reconeguda i acceptada per totes les altres nacions i Pobles del mòn. Nosaltres, però, hem d’aprofitar totes les ocasions possibles per comportar-nos com a membres sanament orgullosos de la Naciò Catalana i defensors de la seva independència i plenitud.
Quan en Maragall, actual President de la Generalitat de Catalunya, parlant de la nostra naciò hi posa adjectius o limitacions del tipus «dins d’Espanya» o «dins el sistema autonòmic»o «autonomia de l’estat espanyol» o semblants està essent fidel a les lleis de la instituciò mès significativa de la Colònia Catalana actual, dins un ferri sistema d’escassa realitat democràtica i de negaciò total de drests reals en l’àmbit nacional, i s’està portant com un perfecte esclau, amb el tìtol de «Prefecte» però lligat amb uns pesats i ferregosos grillons que atenallen el seu pensar i la seva dignitat de Català nacionalment lliure.
Maragall no es pot creure que només amb aigua i una tovalloleta es podrà rentar les mans del futur de la seva Naciò!
Al capdemunt del monument «El Vittoriano» dedicat a Vìctot Manuel, pare de l’Estat Italià, a banda i banda, hi ha dues quàdrigues, visibles des de tot Roma, sobre les segùents inscripcions, inscripcions vàlides també per a un dels propers estats europeus, l’Estat de Catalunya: la de l’esquerra, Unitat de tota la naciò catalana i la de la dreta, garantia de llibertat per a tota la seva ciutadania. Aquest monument, agradi o no, té la sumptuositat que mereix sobradament una declaraciò d’independència. A la part esquerra d’aquest grandiòs monument i a peu pla hi ha una porta amb la segùent inscripciò: «Sacrario de la Bandera». La bandera és un dels sìmbols de tot poble i com a tal se li mereix un respecte sobretot quan és la bandera del teu Poble. Un gran respecte com a tal.
Salvador Molins (Roma)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!