La foto adjunta és de la manifestació del 28-F’2006.
Idees clares: "A Catalunya Acció quan parlem de Catalunya estem parlant de Països Catalans. Mai ens oblidem de cap dels nostres!" Josep Castany, Director General.
——————————————————————–
S’acosta el dia "I"
O sigui que era veritat: que som molts més dels quen han volgut fer creure. Ara serem imparables. No cal negociar res més. Junts cap a la Independència. S’acosta el dia "I" . (Jaume)
———————————–
Resposta a la resposta. "Estic amb tu" (Inspiració patriòtica)
Cert ! S’acosta el dia "I"
Haurem d’aprendre a ser uns, essent molts! Les dificultats no seran poques.
Haurem d’aprendre a respectar-nos els colors de cadascú que més endavant dibuixarem!
A voltes haurem de perdonar-nos! Si ens colpegem amb força entenguem que cal fer-ho per fer-nos forts!
Però mai perdem el nord, mai traïm la pàtria i anem drets, tant com puguem i tant com sapiguem cap al 2014!
Si arribem al dia «i» abans, … millor!
Repetim-ho tots, mil vegades, a tothom, fins que es faci realitat!
Salvador Molins i Escudé (Berga, PPCC)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’em acudeïx que tal vegada estaría be fer una manifestació diferent, una manifestació en la
qual el recompte de manifestants no sería ambigü, en la que ningú no ens el podría
esquilmar, amb un lema ben definit, molt ben definit. El lema no sería altra cosa que una
pregunta feta als ciutadans d’arreu del païs.
La manifestació sería el fet de respòndre-la, festivament, tot ficant una papereta en una
urna. Es tractaría d’un referèndum per iniciativa ciutadana, no oficial, sense necessitat de
comptar amb més avals polítics, pel nostre compte, com el que Gibraltar va dur a terme en
els anys d’Aznar per tal de preguntar als seus ciutadans pels seus "irrefrenables" desitjos
d’integrar-se a Espanya. Tot i la seva no oficialitat, el Regne Unit no va impedir la
pregunta de Gibraltar, i a Aznar no li va agradar gens ni mica que es fes, i menys encara el
resultat de la "mani" dels gibraltarencs…
Un referèndum ciutadà, no oficial, com aquest, no podría ser considerat més que una
manifestació molt democràtica. Es podría anomenar així amb més dret que cap de les
convencionals, doncs els ciutadans tindríen l’oportunitat de "manifestar" el seu parer de la
manera menys ambigüa i més honesta possible. Sería just i sería honest, i el poble català no
es mereix menys.
Perquè no ho podem fer? ara comptem amb 608 organizatcions ciutadanes amb el tremp i la
capacitat d’organització necessàries per a fer realitat un projecte de "manifestació" com
aquest, arreu del païs, un assolellat i lúdic día festiu. Penso que il.lusionaría a la gent
i que sería fàcil reunir els mitjans de tota mena per a dur-la a terme.
Si quelcom així funcionés ningú no ens podría negar el dret a la nostra pròpia determinació.
Pere Ramon Serra
pere_serra@hotmail.com