BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

22 de febrer de 2006
Sense categoria
4 comentaris

Resposta d’en Jaume: S’acosta el dia “I”

La foto adjunta és de la manifestació del 28-F’2006.

Idees clares: "A Catalunya Acció quan parlem de Catalunya estem parlant de Països Catalans. Mai ens oblidem de cap dels nostres!" Josep Castany, Director General.

——————————————————————–

S’acosta el dia "I"

O sigui que era veritat: que som molts més dels quen han volgut fer creure. Ara serem imparables. No cal negociar res més. Junts cap a la Independència. S’acosta el dia "I" .    (Jaume)

———————————–

Resposta a la resposta. "Estic amb tu" (Inspiració patriòtica)

Cert ! S’acosta el dia "I"

Haurem d’aprendre a ser uns, essent molts! Les dificultats no seran poques.

Haurem d’aprendre a respectar-nos els colors de cadascú que més endavant dibuixarem!

A voltes haurem de perdonar-nos! Si ens colpegem amb força entenguem que cal fer-ho per fer-nos forts!

Però mai perdem el nord, mai traïm la pàtria i anem drets, tant com puguem i tant com sapiguem cap al 2014!

Si arribem al dia «i» abans, … millor!

Repetim-ho tots, mil vegades, a tothom, fins que es faci realitat!

Salvador Molins i Escudé (Berga, PPCC)


  1. S’em acudeïx que tal vegada estaría be fer una manifestació diferent, una manifestació en la

    qual el recompte de manifestants no sería ambigü, en la que ningú no ens el podría

    esquilmar, amb un lema ben definit, molt ben definit. El lema no sería altra cosa que una

    pregunta feta als ciutadans d’arreu del païs.

    La manifestació sería el fet de respòndre-la, festivament, tot ficant una papereta en una

    urna. Es tractaría d’un referèndum per iniciativa ciutadana, no oficial, sense necessitat de

    comptar amb més avals polítics, pel nostre compte, com el que Gibraltar va dur a terme en

    els anys d’Aznar per tal de preguntar als seus ciutadans pels seus "irrefrenables" desitjos

    d’integrar-se a Espanya. Tot i la seva no oficialitat, el Regne Unit no va impedir la

    pregunta de Gibraltar, i a Aznar no li va agradar gens ni mica que es fes, i menys encara el

    resultat de la "mani" dels gibraltarencs…

    Un referèndum ciutadà, no oficial, com aquest, no podría ser considerat més que una

    manifestació molt democràtica. Es podría anomenar així amb més dret que cap de les

    convencionals, doncs els ciutadans tindríen l’oportunitat de "manifestar" el seu parer de la

    manera menys ambigüa i més honesta possible. Sería just i sería honest, i el poble català no

    es mereix menys.

    Perquè no ho podem fer? ara comptem amb 608 organizatcions ciutadanes amb el tremp i la

    capacitat d’organització necessàries per a fer realitat un projecte de "manifestació" com

    aquest, arreu del païs, un assolellat i lúdic día festiu. Penso que il.lusionaría a la gent

    i que sería fàcil reunir els mitjans de tota mena per a dur-la a terme.

    Si quelcom així funcionés ningú no ens podría negar el dret a la nostra pròpia determinació.

    Pere Ramon Serra
    pere_serra@hotmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!