BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Estat Català (1922-2022)
MANIFEST DEL CENTENARI

Estat català, centenari d’un ideal.

El 8 de juliol de 1922, Francesc Macià, amb altres patriotes catalans, funda l’organització Estat Català (EC), la primera formació política de caràcter netament independentista, recollint la trajectòria de La Reixa (1901), Catalunya Grop Nacionalista Radical de Santiago de Cuba (1908) i la Federació Democràtica Nacionalista (1919). Creat 15 anys després del Sinn Fein, és avui, després del partit irlandès, la segona formació independentista més antiga d’Europa.

Des del principi, Estat Català va inscriure’s en la tradició d’un patriotisme popular i progressista que, pel cap baix, ja s’havia anat manifestant durant les darreres dècades del segle XIX de forma intermitent i fragmentària. Els seus militants, procedents de les classes populars i mitjanes de les ciutats i de la ruralia, s’han distingit sempre per un compromís polític absolut amb la llibertat i la sobirania de la nació catalana, treballant des de l’anonimat i la plena generositat d’energies, temps i diners, lluny de l’interès personal i l’ostentació pública, sempre amb coratge, constància i abnegació enfront de tota adversitat col·lectiva. Aquesta militància permanent, exercida des d’un patriotisme desinteressat, ha prioritzat tothora la lleialtat total al país i la fidelitat als seus anhels d’independència nacional, trajectòria que mereix el reconeixement públic dels signants d’aquest Manifest.

La formació de Macià va començar a delimitar políticament, així mateix, l’àmbit territorial de la nació catalana, entesa com un espai compartit entre els territoris històrics de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, visió nacional assumida amb el pas dels anys per tot l’independentisme català. Amb els Fets de Prats de Molló, el judici posterior a París, els viatges de F.Macià a Moscou i al con sud d’Amèrica, EC contribuí a la internacionalització del plet català i a la legitimació a l’exterior de les aspiracions nacionals del nostre poble. El perfil social dels seus membres n’explica la preocupació constant pels interessos de la pagesia, els treballadors urbans i la resta de classes populars, com en són prova els diversos documents elaborats a les acaballes de la Dictadura de Primo de Rivera, la mateixa Constitució Provisional de la República Catalana, aprovada a l’Havana el 1928, o la constitució d’un Front Obrer d’Estat Català a finals dels anys 60.

Inequívocament antifeixista, va fer costat al president Companys el 6 d’octubre de 1934, davant l’avenç del feixisme a l’Estat espanyol, i va combatre el franquisme amb les armes a Mallorca, Eivissa, Formentera, el Pirineu, el front d’Aragó i més enllà i tot, amb la mateixa decisió i valentia amb què militants seus van lluitar contra els nazis a la Resistència francesa, van morir en combat, als camps d’extermini alemanys o afusellats pel règim espanyol franquista. La dictadura militar espanyola n’il·legalitzà el partit, en prohibí les publicacions, en tancà les seus i, com succeí amb les altres formacions democràtiques, n’empresonà militants, els perseguí, els forçà a l’exili o els condemnà al silenci, condemna que mai no van acceptar i a la qual s’oposaren amb fets.

Durant les darreres dècades, EC ha estat generador de noves organitzacions independentistes i ha estat present en totes les plataformes unitàries i espais de lluita nacional existents. També ha continuat la seva tasca d’internacionalització de la causa catalana, sobretot amb formacions polítiques d’alliberament nacional d’arreu del món, particularment a l’àmbit mediterrani, a les quals ha fet participar també de l’evolució política viscuda a Catalunya, amb un majoria electoral de caire independentista, amb les diferents consultes populars i els referèndums del 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017. Cent anys després de la seva fundació, amb catalans empresonats, exiliats i objecte constant de persecució i represàlia per part d’Espanya, les aspiracions legítimes d’independència nacional, benestar material, progrés econòmic, qualitat democràtica i normalitat lingüistica i cultural continen resumint-se en un objectiu polític expressat en només dues paraules, plenes d’història i carregades de futur, ahir i avui: Estat Català!

Signatures Manifest Centenari d’Estat Català:

Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya; Quim Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya; Josep-Lluís Albinyana, primer president del Consell del País Valencià; Cristòfol Soler, segon president del Govern Balear; Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg, primer Vicepresident de la Generalitat de Catalunya; Maite Salord Ripoll, professora, escriptora i expresidenta del Consell de Menorca; Nicolas Garcia, batlle comunista d’Elna, vicepresident primer del Departament del Pirineu Oriental; Ona Curto, presidenta de l’Assemblea de Representants del Consell per la República; Toni Comin, Vicepresident del Consell per la República; Lluís Puig, conseller de cultura a l’exili; Joan Vallvé, enginyer industrial, exconseller del govern de la Generalitat de Catalunya; Carles Solà, enginyer, exrector UAB, exconseller del govern de la Generalitat de Catalunya; Josep Rull, advocat, exconseller de la Generalitat de Catalunya; Manuel Balcells, metge, exconseller del govern de la Generalitat de Catalunya; Ferran Mascarell, historiador, exconseller del govern de la Generalitat de Catalunya; Damià Pons, catedràtic de la UIB, exconseller del Govern Balear; Mateu Morro, historiador, exconseller del Govern Balear; Fanny Tur, historiadora, exconsellera del Govern Balear; Miquel Sellarès, periodista, exdirector general de Seguretat Ciutadana; Josep Vallverdú, escriptor, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Antònia Vicens, escriptora, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Antoni Miró, pintor i escultor; Laura Borràs, presidenta de Junts per Catalunya; Esquerra Republicana de Catalunya; Dolors Sabater, pedagoga, diputada al Parlament de Catalunya i portaveu de Guanyem; Pau Morales, diputat d’ERC al Parlament de Catalunya; Aurora Madaula, diputada de Junts i membre del Govern del Consell per la República; Albert Botran, historiador, diputat al Congreso (CUP), militant de Poble Lliure; Miriam Nogueras, diputada al Congreso (Junts); Laia Estrada, professora de secundària, diputada al Parlament de Catalunya; Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure i membre del Govern del Consell per la República; Carme García Suárez, ex-diputada al Congreso (ICV) i membre del Govern del Consell per la República; Josep Andreu, batlle de Montblanc, exdiputat i exsenador; Antoni Castellà, portaveu nacional de Demòcrates de Catalunya, exdiputat al Parlament de Catalunya; Uriel Bertran, exdiputat de Solidaritat per la Independència al Parlament de Catalunya; Jaume Renyer, jurista, president d’Independentistes d’Esquerres; Albert Aragonés, procurador, president de Reagrupament; Oriol Izquierdo, escriptor, coordinador d’Acció per la República; Roger San Millán, portaveu de Solidaritat per la Independència; Aleix Sarri, director oficina europarlamentària de Junts i Lliures per Europa; Miquel Mayol, advocat, exdiputat al Parlament Europeu; Bernat Joan, sociolingüista, exdiputat al Parlament Europeu; Carles Bonet i Revés, matemàtic (UPC), exdiputat i exsenador; Antonio Baños, periodista, exdiputat al Parlament de Catalunya; Albano Dante Fachín, periodista d’octuvre.cat, exdiputat al Parlament de Catalunya; Àngels Castells, exdiputada al Parlament de Catalunya; Josep Costa, advocat i politòleg, exdiputat al Parlament de Catalunya; Mireia Boya, ambientòloga, exdiputada al Parlament de Catalunya; Carme Vidal, filòloga i editora, exdiputada al Parlament de Catalunya; Maties Vives, advocat, exdiputat del Parlament de Catalunya i exportaveu del PSUC; Joan Puig, editor de La República, exdiputat al Congreso; Salwa El Gharbi, activista feminista, exdiputada al Parlament de Catalunya; Francesc Pané i Sans, escriptor, exdiputat al Parlament de Catalunya; Jordi Castells, perit mercantil, exbatlle de Valls i exdiputat al Parlament de Catalunya; Miquel Àngel Estradé, escriptor, exbatlle de les Borges Blanques, exdiputat i exsenador; Josep M. Esquerda, botiguer, exsenador per Lleida; Toni Strubell, escriptor, exdiputat al Parlament de Catalunya; Miquel Bofill, filòleg, exsenador; Enric Ribes, filòleg, exdiputat al Congreso per Eivissa; Nel Martí Llufriu, escriptor, exdiputat per Menorca al Parlament Balear; Joan F. López Casasnovas, filòleg, escriptor i exdiputat per Menorca al Parlament Balear; Esperança Marí Mayans, filòloga, exdiputada per Eivissa al Parlament Balear; Josep Lluís Alay, director de l’oficina del President Carles Puigdemont; Pau Juvilla, biòleg; Rafael Niubó, gestor esportiu, exsecretari general d’Esports i de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya; Antoni Soy, economista (UB), exsecretari d’Indústria de la Generalitat de Catalunya; Josep Serra, mestre, exdirector general d’Innovació i Formació del Professorat del Govern Balear; Sergi Perelló, secretari general de La Intersindical; Jordi Gaseni Blanch, president AMI; Dolors Feliu, presidenta ANC; Xavier Antich, president Òmnium Cultural; Centre de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI); Jordi Pesarrodona, vicepresident ANC; Elisenda Paluzie, expresidenta ANC; David Fernandez, exvicepresident de l’AN; Josep Colomer, empresari, exvicepresident d’Òmnium Cultural; Conxita Bosch, secretaria nacional de l’ANC; Zacarías Henar, president Òmnium Cultural Tarragona; Andreu Vazquez, president Òmnium Cultural Lleida; Jaume Marfany, president de la CAL; Sergi Blázquez, advocat, expresident de Drets; Antoni Infante, portaveu campanya Reciprocitat ara!; Jep Bonet, President de l’Associació Casa Francesc Macià a Prats de Molló.Josep Guia, representant pel País Valencià a l’Assemblea de Representants del CxR; Francesc Abad, president de Palestra; Elisenda Romeu, mestra, expresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir i de la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana; Joan-Pere Le Bihan, promotor de La Bressola; Antoni Montserrat, membre de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes; Lluís Llach, músic; Vicent Torrent, músic; Joan Reig, músic; Rafa Xambó, sociòleg i músic; Pau Alabajos, cantautor, portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Torrent (L’Horta); Montse Castellà, cantautora; Pere Figueres, cantautor; Celdoni Fonoll, cantant i poeta; Pepa Arenós, actriu; Sílvia Bel, actriu; Lloll Bertran, actriu; Joel Joan, actor i director teatral; Enric Majó, actor; Lluís Marco, actor; Anna Azcona, actriu; Carme Sansa, actriu; Mont Plans, actriu; Manel Barceló, actor; Mariel Soria, dissenyadora de vestuari; Armand de Fluvià, historiador i heraldista; Pep Cruanyes, advocat i historiador; Jaume Sobrequés i Callicó, historiador; Agustí Colomines, historiador; Agustí Barrera, historiador; Enric Pujol, historiador, director del Museu de l’Exili; Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Fermí Rubiralta, historiador; Lluís Duran, historiador; Xavier Ferrer, historiador; Josep Sort, historiador; José M.Murià, historiador; Maurici Cuesta, historiador i professor; Francesc Canosa, historiador; Carme Riera, historiadora; Xavier Margais, historiador; Josep M. Solé i Sabaté, historiador; Jordi Casassas, historiador; Ferran Garcia-Oliver, historiador, catedràtic de la UV; Agustí Alcoberro, historiador; Juli Cuéllar, historiador; Marc Macià, historiador; Ferran Dalmau, historiador; Albert Sangenis Crotogino, historiador; Joan Ferran, historiador (La Habana); Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida; Pere Becque, exbatlle de Banyuls de la Marenda, exconseller regional i exdegà del Col·legi d’Advocats de Perpinyà; Jaume Roure, extinent de batlle i vicepresident de l’aglomeració de Perpinyà; Ignasi Carnicer, batlle de la Selva del Camp (1987-2007); Montserrat Venturós, botiguera, exbatllessa de Berga; Josep Manel Ximenis, exbatlle d’Arenys de Munt; Àlex Ruiz, exbatlle de Bellreguard (la Safor); Pere Manzanares, tinent de Batlle d’Elna, expresident d’Arrels, Europa Ecologia Verds; Consol Barberà, portaveu de Compromís a l’ajuntament Alaquàs (L’Horta); Mari Carme Ronda, portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Benissa (Marina Alta); Xavier Almagro, exconseller de l’ajuntament de Tarragona; Rosa Rossell, exconsellera de l’ajuntament de Tarragona; Xavier Sàez, professor, exconseller de l’ajuntament de Lleida; Paulí Fontoba Solé, activista cultural, extinent de batlle de Calaceit; Jordi Cabré, advocat i escriptor; Àlvar Valls, escriptor; Núria Cadenes, escriptora; Margarida Aritzeta, escriptora; Maria Mercè Roca, escriptora; Montserrat Manent, escriptora; Manuel Rodríguez Castelló, escriptor; Joan-Elies Adell Pitarch, poeta i traductor; Jaume Fuster Alzina, escriptor; Joaquim Mallafrè Gavaldà, escriptor; Jaume Mateu, escriptor, activista i expresident de l’Obra Cultural Balear; Vicent Partal, periodista; Vicent Sanchis, periodista; Apel·les Carod Rovira, advocat, exsecretari de Coordinació Interdepartamental, primer delegat de la Generalitat de Catalunya a França; Martí Estruch, periodista, primer delegat de la Generalitat de Catalunya a Alemanya; Aleix Renyé, periodista; Pere Cardús, periodista; Pere Antoni Pons, periodista i escriptor; Lídia Arenós Mata, periodista; Ferran Aguiló Sureda, periodista; Jaume Clotet, historiador i periodista; Àlex Romaguera, periodista; Rafael Català Dalmau, editor; Carles-Jordi Guardiola, editor; Josep Maria Orteu, editor; Mireia Falquès, editora; M.Àngels Falquès Avril, editora; Quim Vendrell, servei d’edicions; Salvador Cardús, sociòleg; Antoni Estradé, sociòleg; Dolors Ciutat, metge (UdL); Magda Oranich, advocada; Albert Pereira, advocat; Pere Grau, advocat; Hèctor López Bofill, jurista (UPF); M. Teresa Ferrer, advocada, lletrada i activista cultural; Enric Leira, advocat; Jordi Domingo, advocat; Eugeni Campdepadrós, advocat; Ramon Alcoberro, filòsof; Isidor Marí, sociolingüista; Joaquim Colominas, professor de ciència política; Carles Castellanos i Llorenç, enginyer i doctor en traducció (UAB); Montserrat Coll, doctora en filosofia; Dolors Comas, bibliotecària; Miquel Flaquer Llull, bibliotecari; Maria Rosa Codines, docent; Teresa Comas, professora de català; Blanca Serra, filòloga; Vicent Ferrer Mayans, professor i escriptor; Josep Ferrer i Ferrer, filòleg; Carme Buixeda Bordallo, mestra; Ricard Chulià, filòleg; Marçal Girbau, filòleg; Josefina Salord Ripoll, filòloga i historiadora cultural; Jordi Badia, filòleg, cap d’estil de Vilaweb; Enric Pellín, mestre; Teresa Casals, professora, filòloga; Eva Bertrana, mestra; Gabriel Bibiloni, lingüista; Pere Joan i Tous, filòleg; Magda Gonzàlez Crespí, pedagoga musical; Maria Antònia Font Gelabert, professora; Jaume Corbera Pou, filòleg (UIB); Rosa Calafat, filòloga; Daniela Grau, ensenyant; Narcís Duran, professor; Francesc Bitlloch, mestre; Adelaida Ponti, llicenciada en químiques; Jaume Piquer, activista Cultural; Adrià Alsina, Doctor en Comunicació; Florenci Crivillé, activista cultural; Antoni Gomis Ollé, activista cultural; Jordi Peñarroja, fotògraf i escriptor; Joan Rius Vilalta, fotògraf; Esteve Sabench, antic conservador del Museu de Ceret; Joan Lladó, empresari; Víctor Terradellas, empresari; Joan Moncusí, treballador de la banca; Francesc Mayans, mediador d’assegurances; Mithé Pull Sanyas, presidenta de la Xarxa Cebrianenca de Sant Cebrià de Rosselló; Raquel Gonzàlez Cardona, expresidenta de la comissió de festes de Santa Maria de Formentera; Roser Sacases Llaurens, autònoma; Joan Ridaura, administratiu; Aleix Creus, militant històric independentista; Carles Sastre, militant històric independentista; Rosa Sans, militant històrica independentista; Lluís Torner, militant històric independentista; Joaquim Sardà, militant històric independentista; Jordi Castellà, militant històric independentista; Eulàlia Griset, militant històrica independentista; Carles Garcia Solé, militant històric independentista; Teresa Alabernia, militant històrica independentista; Josep Maria Cadenes, militant històric independentista; Josep M. Renyé, militant històric independentista; Robert Surroca, militant històric independentista; Gloria Sans, militant històrica independentista; Jordi Vera, lluitador antifranquista; Robert Ara i Arqué, fuster i activista independentista; Miquel Mentruit, funcionari; Mercè Otero, professora jubilada; Jaume Relat, farmacèutic jubilat i exregidor del Ajuntament de Montcada i Reixac; Xavier González, enginyer Industrial; Núria Manyer, arxivista; Josep Ramon Carrillo, lletrat de l’Ajuntament de Barcelona, excoordinador de Súmate; Maria Teresa Bot, mare de família nombrosa, activista social i independentista; Jordi Folch, psiquiatre d’infants i adolescents, activista independentista; Francesc Ricart, tècnic del Departament d’Ensenyament (jubilat), Fraga (Baix Cinca); Gerard Prieto, professor d’ensenyament Secundari; Fèlix Guillén; doctor en Psicologia; Pere Morcillo, regidor de Junts a l’Ajuntament de Caldes de Montbui; Josep Arasa, militant històric independentista; Lluís Garcia, SUS Illes Balears; Muriel Sánchez, administrativa; Joan Planes, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca; Jaume Terribas, economista (UB), jubilat i assessor cooperativista; Roser Galí, neta d’Alexandre Galí pedagog; Teresa Ferrer, jubilada; Victòria Herrera, mestra jubilada; Xavier Sais, actor; Conchita Bou, administrativa jubilada; Pau-Marc Riera, poeta i economista.

Familiars de militants històrics d’Estat Català

Carme Pi-Sunyer Peyrí , Josefina Pi-Sunyer Peyrí, Teresa Peyrí Cortés (Francesc Macià Llussa); Daniel Cardona Pera (Daniel Cardona Civit), Rosa Maria Oromi Badia (Miquel Badia Capell i Josep Badia Capell ); Elisenda Gonzàlez Alba, Roger Gonzàlez Alba, Judit Gonzàlez Olivella, Sergi Gonzàlez Olivella ( Manuel Gonzàlez Alba); Maria Àngels Basté Dencàs (Josep Dencàs Puidollers); Heidi Mireia Quintero Perelló, Roell Perelló, Jordi Quintero Perelló, Ivan FQ Perelló (Marcel·lí Perelló Domingo); José Maria Murià, Arnau Murià Tuñon (Josep Maria Murià Romaní); Benet Oriol Andreu, Mariona Andreu Domingo, Antonieta Andreu Domingo, Josep Andreu Domingo, Joan Andreu Sabaté (Anton Andreu i Abelló); Francesc Rubio Català, Paquita Català Pulido, Roser Català Dachs, Maria Rosa Tendero Català, Josep Nin Català, Núria Castells Català (Francesc Català Serra); Jordi Munté (Josep Munté Rodriguez); Sònia Tubau Garcia, Albert Tubau Garcia (Alvar Tubau Mateu); Cori Pedrola (Estanislau Pedrola Rovira “Sandàlio”); Rosa Maria Terrafeta Badia (Andreu Xandri Serrano); Jordi Escudé, Xavier Escudé (Joan Escudé Farriol); Ramon Muntada Artiles (Joan Baptista Muntada Macau); Rafael Català i Dalmau (Rafael Dalmau i Ferreres); Rafael Cornudella Feixa, Josep Cornudella Feixa, Mireia Cornudella (Joan Cornudella Feixa); Joan Lafarga (Carles Oriol Besolí); Jordi Batlle Nadal (Antoni Batlle Mestre); Nuria Cornudella Soler (Jaume Cornudella); Montserrat Janer Fornells, Nuria Janer Fornells (Antoni Janer Janer); Joaquim Delclòs Urgell (Joaquim Delclòs Dolç); Eduard i Lluís Gausachs (Lluís Gausachs); Ferran Mascarell Canalda (Vicenç Mascarell Peiró); Gloria Compte (Jaume Compte Canelles); Roger Llorca Salas (Ramon Llorca López); Roger Planchart Remmert (Josep Planchart i Martori).

US PODEU ADHERIR AL MANIFEST A: centenariestatcatala@gmail.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!