BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

18 de febrer de 2022
0 comentaris

La veritat del “poble menut” català: La República Catalana Independent és viva. Visquem-la! Ja som 102.176 censats al CxR.

Aquesta és la principal Unitat Estratègica:

Reafirmem el Referėndum d’Autodeterminació de Catalunya del 1r d’octubre del 2017 i completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.

No ens n’oblidem. Molts ens volen fer caure en aquesta trampa. La Catalunya Independent en forma de República és el nostre primer compromís i la nostra primera prioritat.

Salvador Molins. Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BIC

 

Editorial de Vilaweb:

https://www.vilaweb.cat/noticies/dalcarras-a-pego-de-canet-a-la-meridiana-la-gent-sempre-la-gent/

 

Alguns comentaris per a mi de molt valor. (Entre molts altres):

 

Daniel Llorca

17.02.2022  |  22:57

Quanta raó tens benvolgut Vicent.

El teu editorial m’ha recordat la preciosa cançó de Xavi Sarrià

“Amb l’esperança entre les dents”, que parla precisament dels humils que mai es rendeixen:

Som la llavor que creix sota els estels
La terra humida les arrels
El vent, la pluja i la memòria que perdura

Som la gent que no es rendeix
Fràgils humils supervivents
Tota una vida a la deriva
Amb l’esperança entre les dents

Ed Garrido

17.02.2022  |  23:01

Sr Partal, amb tots els respectes la gent tambe es la gent que vota ER, la gent que vota dictadors com el Cambray, reietons com el de Pineda o Ferrovials com el Junqueras. Gent al nostre costat n’hi ha, cert, però també n hi ha al cantó fosc, com tots aquests votants d’ER i de JxC que fan el joc brut al PSOE.

 

Jaume Bonet ***

17.02.2022  |  23:14

La gesta del primer d’octubre del 2017 la feu la gent, no els polítics.
No deixem que la malaptesa d’alguns trenqui l’empoderament del poble.
Mantinguem la il·lusió, els ànims i el combat.

Dels dirigents segur que qualcun se’n pot salvar, però si no fos així, si resultàs que cap d’ells no és de fiar, no reneguem d’allò que la gent va conquerir. Facem memòria:

El 2010, després de la sentència del TC contra l’estatut que el Congreso ja havia rebaixat a bastament, els dirigents convocaren una manifestació però el poble els passà per davant, la gent es va col·locar davant la capçalera dels polítics , i capgirà els eslògans oficials transformat-los en IN-INDE- INDEPENDÈNCIA.

El 2012, quan l’ANC ja havia nascut i convocat per l’11 S, n’Artur Mas , d’entrada, desaconsellava la manifestació per la independència i, quan veié que seria un èxit gros, deixà de desaconsellar-la però digué que ell no hi aniria.

El 2012, després de l’aclaparadora manifestació independentista, n’Artur Mas intentà negociar amb en Rajoy, l’anà a veure amb 23 propostes de les quals en Rajoy no li’n va acceptar cap ni una. És molt probable que si en Rajoy li n’haguera acceptat una partida en Mas no hagués acabat fent el pas cap a “l’autodeterminació” per dir-li un nom, però el poble va començar les consultes locals sobre la independència, sense esperar què faria en Mas.

Les cadenes humanes, les manifestacions massives, la consulta del 9 N, etc., foren gestes de la gent que a vegades tenien els polítics fent-los costat, a vegades els tenien decantats cap a un costat i de vegades els tenien en contra (i aigualint la cosa o desentenent-se’n com feren tants molts pel 9 N, i a d’altres envits).

El 27 S fou tothom qui es mogué, no només els polítics.

Va funcionar bé lo del les urnes perquè eren pocs els polítics professionals implicats i molta la gent sense professió de polític que hi participà. I el primer d’octubre va funcionar bé de partida, perquè la gent (no els polítics) s’havia empoderat de les escoles i dels centres de votació, i va continuar bé perquè la gent (no els polítics) s’enfrontà a la bèstia, s’organitzà, es mobilitzà.

Que probablement els partits, veient la força de l’ANC i d’Omnium, han intentat col·locar els seus “manobres” estratègicament dins aqueixes organitzacions, jo ho crec (és cosa pròpia dels partits el fer coses així), però no crec que hagen pogut col·lapsar del tot la capacitat de les esmentades associacions de connectar amb allò que la gent exigesca.

Els partits estan actuant de manera decebedora, sembla que vulguin desmobilitzar la gent, fer perdre les ganes i el coratge: les declaracions d’en Jordi Sanchez i d’en Junqueras, pidolar un referèndum quan el poble ja l’ha fet i ja l’ha guanyat, parlar d’autodeterminació i d’amnistia quan el poble ja va guanyar la INDEPENDÈNCIA.

Les eleccions generals i/o autonòmiques no són ni lo únic ni lo principal com quedà demostrat amb les mobilitzacions esmentades i les altres que no hem esmentat, i amb la consulta del 9N, i amb el referèndum del primer d’octubre i amb la vaga general del 3 d’octubre, i amb l’ocupació de l’aeroport, i amb el tall de La Junquera, i etc., etc., etc.

Hi hagué l’error de que la gent encara es fiava dels dirigents polítics, cosa que no crec que ara succeís. (NI AMNISTIA NI AUTODETERMINACIÓ. INDEPENDÈNCIA), (QUI DUBTI DE QUE JA L’HEM FET I L’HEM GUANYAT QUE ES RETIRI A CASA SEUA)

Malgrat les eleccions no siguin lo principal potser no caldrà deixar-les del tot de banda: sembla que sí que hi ha polítics que creuen fermament que el primer d’octubre és la data fundacional de la república catalana independent. Caldrà esperar i veure si són capaços d’aconseguir el control de l’estructura dels seus partits (a qualcun d’ells com a mínim) i/o, en cas de no ser capaços d’agafar el control de cap dels grossos, si surten dels seus partits per aliar-se amb les altres candidatures sense representació parlamentària i generar una nova opció per a votar.

En darrer extrem tendríem el recurs de votar les opcions extraparlamentàries que no aconseguiren cap escó, però que a l’hora de sumar els vots de les opcions “teòricament” independentistes, permeteren sumar el 52 per cent dels vots a candidatures, percentatge que hauria estat molt superior si els 600 o 700 mil decebuts amb els partits grossos haguessin anat a votar els extraparlamentaris.

EN QUALSEVOL CAS EL POBLE JA HA SENTIT LA LLIBERTAT, I
“QUI HA SENTIT LA LLIBERTAT TÉ MÉS FORCES PER VIURE”

I la lluita per independència de Catalunya forma part de l’empoderament de la gent contra els poderosos del món, de la lluita per la democràcia a nivell mundial.

 

Josep Garcia ***

17.02.2022  |  23:25

Senyor Partal: Des de que soc un subscriptor més, cada nit espero amb certa impaciència la vostra Editorial que procuro llegir amb molta atenció. Sense menysprear les anteriors, la d’avui, tal com diu la senyora Brasó: “Gran editorial”.

PS. Permeti’m un suggeriment: Potser un dia o altre, s’hauria de parlar del “Compromís de Casp” – una traïció –, punt de partida de la nostra desgracia nacional i que seguim arrossegant, així com de Jaume II d’Urgell, empresonat durant 20 anys i que morí en el castell de Xàtiva. Abans de la pandèmia, tinc entès que si la va fer un homenatge. No és tracta de donar classes d’Història, sinó saber senzillament d’on venim….Les amnèsies no son bones conselleres.
Josep Garcia

Miquel Amorós

17.02.2022  |  23:38

I tant I tant, senyor Partal.
Sols el poble salva el poble.
La gent !
Ens van inocular un virus anomenat ú d’octubre i ja mai serem el mateixos.

Vam tastar la llibertat i l’autogestió. La política amb majúscules.
Som uns altres. Ens hem tornat invencibles !
I no pararem fins a la victòria.

 

Raimon Pàez

18.02.2022  |  00:24

Hi érem, hi som i hi serem. Cal voluntat de vèncer, però. No només ser-hi i resistir. Existir com a poble lliure, és a dir, alliberar-nos.

 

Joaquim Campanyà

18.02.2022  |  01:26

És aquesta gent la que ha de ocupar el Parlament, democràticament, però quan l’ocupi la independència serà realitat.

 

PAU BOLDU

18.02.2022  |  05:16

No entenc com la gent vota a aquets politics tan mediocres, vulgars, autonomics i que nomes hi son per omplir les seves butxaques Amplies. El vot electrònic i fora representants miserables. Ho podem fer tot des de casa, menys fer politica, que ho deixem en mans de gent inepta, vulgar, no preparada i entregada a España, el nostre enemic maltractador i lladre.

 

Carles Blas

18.02.2022  |  05:47

No anirem enlloc si a les properes eleccions tornem a votar col’laboracionistes.

 

joan rovira ***

17.02.2022  |  22:55

Efectivament, la gent hi és i ha sigut sempre; però la seva creativitat cal ser estructurada mitjançant hàbits que, malauradament reconec poc, a banda dels afalacs, en els editorials i a penes en els articles de VilaWeb, encara.

Llavors, després de quatre anys em pregunto a què esperen per afegir-se a l’acció comunicativa imprescindible sobre les noves imatges i els nous hàbits del “nou ambient” dels subjectes del Primer d’octubre i altres.

Perquè no tinc cap dubte que els 2.044.038 votants del SÍ oficial, estan adonant-se com les coses prenen una altra posició en el nou ambient que voldrien veure reflectida arreu. I, per descomptat en aquest mitjà de referència.

I, en tant, que no hi són als mitjans o molt poc, per aquestes persones, els articles són buits de sentit, les organitzacions caduques i els personatges de la representació perduts en el passat.

També, percebo com els jóvens de vint-i-pocs anys saben que l’escenari oficial és fals i, per tant, cerquen un “nou ambient” que podria confluir en el Primer d’Octubre.

CONCLUSIÓ

Tant els del SÍ, de totes les edats, com els joves confirmen que l’espai existeix amb relació al subjecte. I a la seva consciència -fenomenologia-, evolució social -teoria materialista- o, el que vulgui. Però, no s’atura.

Sr. Partal, vostè, per descomptat, jo i tots els subscriptors desitgem un mitjà cada cop més fort, però, en tant no desenvolupi una acció comunicativa decidida i coherent en tot el mitjà amb el Primer d’octubre anirà en detriment dels subscriptors existents i no aprofitarà els joves i l’enorme potencial creatiu com ho demostren les joves escriptores i escriptors i directora de cinema reconeguda internacionalment, tal com ens comenta. Molta salut i encert.

 

PS:

República Catalana Independent.

Ja som 102.176 censats al CxR.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!