Borràs, després de la consulta: “Junts guanya i Pere Aragonès perd” https://www.vilaweb.cat/noticies/borras-despres-de-la-consulta-junts-guanya-i-pere-aragones-perd/
23 primers comentaris dels subscriptors
08.10.2022 | 06:10
Al cap de dos anys de pacte de bona part del 52% de l’independentisme dins el govern català, la feina de revisió seriosa i compromesa del compliment i la viabilitat d’aquest pacte a que s’havia compromès la CUP, l’ha fet i l’ha hagut de fer Junts per Catalunya, és un innegable gest de maduresa, intel·ligència i fermesa.
Demostrat el continu incompliment del pacte d’investidura del President Aragonès del partit ER, no hi cabien mitges tintes tàctiques, o es compleix o no es compleix. Si es compleix es tira endavant, si no es compleix es rectifica o és trenca. La intransigència del President Aragonès ha fet la resta. Així no es podia continuar.
Com es pot continuar donant suport un President que ha blanquejat l’enemic contínuament, que s’ha doblegat contínuament a la voluntat colonitzadora i repressora d’espaÑa contra Catalunya, que ha permès entrar el castellà a l’escola catalana amb l’excusa curricular, que s’ha supeditat a la preeminència de la constitució espanyola i que ara pretenia un pacte de claredat que és l’equivalent de posar en mans de l’enemic i carceller tots els resorts de l’alliberament de Catalunya.
No! No es pot jugar aquest joc d’irresponsabilitats suïcides.
Mori el mal govern!
Vergonya cavallers, vergonya!
Honor i glòria als valents en aquest moment difícil.
Hem de refer el camí, costi el que costi. Hem de reconstruir les forces, aquells tres milions de l’1-O i tirar endavant.
08.10.2022 | 06:00
D’acord amb Laura Borràs.
08.10.2022 | 05:30
Després del 14F, que ER en la persona d’Aragonès va guanyar per 30.000 vots més que Junts en la persona de Borràs, ER va córrer pactar amb la CUP, tercer partit dels independentistes, votat a molta distància dels altres dos. Així ER i CUP van fer una pinça que augmentava exponencialment aquests 30.000 vots donant ales a les tesis desescaladores del nou President. La CUP va votar a favor d’Aragonès amb l’exigència d’analitzar el compliment del Pacte d’Investidura al cap de dos anys. Finalment Junts es va sumar aquell pacte de partits independentistes amb els tres punts que, segons l’auditoria de Junts, ER no ha complert.
Companys contertulians, siguem adults i entonem les nostres responsabilitats com catalans que vam votar l’1-O per a complir-ne el Mandat, no pas per subjugar-nos a espaÑa, reforçant el president i el govern espanyol repetidament i a canvi de res, agenollant-nos en una taula de fals i buit diàleg cercant desescalar un conflicte i parlar d’un encontre sense cap respecte a la sobirania dels catalans i agredint-los contínuament amb el poder judicial espanyol utilitzat com una eina repressora i de coacció. Mentre Ñ intransigent nega cap respecte ni cap intenció de negociar ni de desjudicialitzar l’opció de separació democràtica catalana, ja votada i guanyada.
No es tracte de si guanya ER o Junts, la frase de Laura Borràs certament desenfoca aquest moment que ara estem vivint i potser caldria modular-la, ni es tracta de qui a partir d’ara dominarà la situació, sinó que es tracta de redreçar el camí que s’ha torçat, allò que no es compleix i no es vol complir.
Aragonès és el President i ell pot seguir la política i el rumb que li plagui, però això no significa que els que fins ara eren socis independentistes hagin de sotmetre’s o col·laborar en un viatge que ja no va en la direcció de l’objectiu inicialment pactat.
Els independentistes, un 52% dels votants del 14F, havíem manifestat la clara intenció que governés el Partit guanyador i així es va fer, però aquesta voluntat implicava una entesa amb el segon partit abans que no pas amb el tercer, trencar aquest ordre va trencar el concens dels votants i va donar més força a les tesis i tendències desescaladores* d’Aragonès.
La condició de revisió del Pacte d’Investidura de la CUP s’ha fos com el fum, igualment que la implicació de la CUP en el govern català, la CUP ara no té cap força coercitiva davant Aragonès, de la mateixa manera que ER i Aragonès no tenen cap força coercitiva davant Espanya, el PSOE i el president espanyol.
No es tracta de qui guanya sinó d’entomar responsabilitats i redreçar el camí.
Els espanyols poden estar el contents que vulguin estar, nosaltres, tristos, cansats, amargats i enfadats, tan si val, hem de refer i reforçar el nostre compromís i lleialtat al que amb coneixement de causa vam decidir, votar i guanyar l’1-O.
Avancem o retrocedim, guanyem o perdem, més de pressa o més a poc a poc, fem-ho amb el cap ben alt i sense torçar ni un grau el rumb que vam emprendre el mateix endemà d’aquell 11 de setembre de 1714 i que vam reafirmar i redreçar el 1r d’octubre de 2017.
Assumim i corregim els nostres errors, no plorem ni temem, perssistim
