A l’atac permanenment !
Comentaris a l’anàlisi d’Ot Bou Costa:
https://www.vilaweb.cat/noticies/un-mateix-decorat-per-a-resistir-o-rendir-se/
05.02.2022 | 04:21
“Ajudant que els milions d’espanyols visquin tranquils se’ns saber de la inutilitat provocada del nostre Parlament.”
Merda de traïció !
Però, lluitem i no ens rendim, ans el contrari, ataquem on democràticament més mal els faci.
05.02.2022 | 04:15
Llàstima de la gran traïció d’ER, fent costat als nostres botxins, fent costat a Espanya, la que ens espolia, jutja, multa, empresona, destitueix, … blanquejant els colonitzadors i invasors de Catalunya, i impedint que els milions d’espanyols visquin tranquils se’ns saber de la inutilitat provocada del nostre Parlament.
A cada no votació dels catalans al seu Parlament n’haurien de tastar les conseqüències, però no, gràcies als messells, ells, els Ñ, viuen tranquils.
Merda de traïció!
05.02.2022 | 04:05
A l’atac!
Un Parlament inútil, tan ara com quan ens pensàvem que no ho era, no siguem il’lusos. Us creieu que quan governava el MHP Pujol no era tot una autonomia de cartró pedra?
7 ,5 milions de desemparats, 2 milions ja ho notem, ara cal que ho notin tots els 7,5 milions totals. Els primers que ho han de notar són els funcionaris. La darrera secretària del Parlament la primera, cal desbancar-la per “imperatiu legal català”.
Mentre adduim l’error garrafal de protegir els funcionaris, ells que són els més protegits de tots. Santa innocència i mentida podrida. Coi d’esclaus!
No ens lamentem, censem-nos com ciutadans lliures, edifiquem, lluitem, esbrinem on colpejar contundentment i persistim.
05.02.2022 | 03:46
No hem de desobeir Ñ.
Hem de Reafirmar el 1r d’octubre i completar la DUI.
Som uns ploramiques, tot aquest seguit de raons, frustracions i fastigueig, encara que es puguin entendre com a sentiments no ens serveixen de res.
Analitzem els fets i revertim-los contra l’enemic Ñ i els que li donen suport i en els moments que li donen suport, ara uns, ara els altres.
No plorem! Som lluitadors en defensa de la República Catalana Independent votada i guanyada el 1r d’octubre. Censem-nos al CxR. Vencem el nostre propi orgull ferit.
Fem com els valents, gens mandrosos, des talls de la Meridiana.
Censem-nos al CxR. A la Colònia de moment poca cosa hi ha per fer.
De totes manères aquí s’ha de dirigir un dels atacs:
“Finalment, a mi no em semblen vàlids els arguments adduïts per deprimir-se.
Repasseu la destrossa dels pilars del seu Estat del 78 que han fet des de 2017.
La darrera destruir l’aparença d’un Parlament sobirà, deixant perillosament orfes més de 2 milions de catalans. Molt intel·ligents no semblen”
Prou deprimir-se!
Empoderem-nos, censem-nos al CxR, lluitem i persistim !
Complint el Mandat del 1r d’octubre, edifiquem la Independència també fent conèixer i adonant-nos dels diferents escenaris de que ens parla Joan Rovira.
03.02.2022 | 17:51
A parer meu el director fa les editorials que li pertoca, considerant l’ànim de bona part dels lectors, espectadors tan carregats d’indignació moral com necessitats d’esperança. Vostè, que no té aquest constrenyiment, explica més aviat la realitat de la política. Una «realitat» cuinada en forma de relat que no se limita a l’àmbit de la política catalana, sinó a molts altres conflictes locals i més enllà.
En el mateix ordre d’idees. Es va presentar el conflicte ucranià com un retorn de la guerra freda, però, d’entrada, aquell fals vestit de la lluita de classes s’ha hagut de canviar per el més actual de la identitat (russa en aquest cas), l’ànima de la qual diuen que té casa a Kíev. Com que l’equilibri política/mercat s’ha decantat avui dia vers el segon, el més probable és que assistirem a una llarga guerra hibrida sense crisi cubana dels míssils. Pot il·lustrar el cas la ràpida substitució del concepte de «nova normalitat» per normalitat a seques, les pressions de les patronals alemanyes sobre China per a que abandoni la política de «zero covid» degut als problemes de subministraments, etc.
Finalment, a mi no em semblen vàlids els arguments adduïts per deprimir-se. Repasseu la destrossa dels pilars del seu Estat del 78 que han fet des de 2017. La darrera destruir l’aparença d’un Parlament sobirà, deixant perillosament orfes més de 2 milions de catalans. Molt intel·ligents no semblen.
03.02.2022 | 17:20
Sra. Núria Coma, amb tota la meva consideració, dues qüestions:
Primer, quan diu realitat, és només una part de la realitat, és la realitat oficial -escenari A- que evita explicar l’altra part -escenari B- que en dic pactat a banda del “demos”. De manera que els “personatges” de l’A que, actuen simultàniament, al B, ho amaguen.
Segona, de cap manera culpabilitzar-se d’aquesta “dilexia administrativa” no contada, a les escoles, universitats, premsa, media i de cap manera per la partitocràcia políticomediàtica que ho controla generació rere generació impedint la llibertat de TOT el “demos”.
Molta salut i atenció!
03.02.2022 | 16:12
ditto Núria Coma:
“A aquestes alçades si no es veu la realitat és només perquè és molt dur acceptar-la”
03.02.2022 | 09:22
Totalment d’acord el acte de la Borras es pura gestualitat i comedia!!!
Això no es desobediència!!!
03.02.2022 | 09:11
Afortunadament, Ot, l’escenificació de la desobediència té les cames molt més curtes que no pas l’altra, la del diàleg, que la poden fer córrer tant com vulguin, ‘sine die’ (com podem comprovar diàriament).
Ben aviat constatarem, doncs, fins on arriba la desobediència de la presidenta del Parlament: si veritablement és una desobediència filla del Primer d’Octubre o si es tracta de pura dilació escenificada. En cas que sigui legítima, també sabrem qui li dona suport i qui li gira l’esquena, a la presidenta. Com a mínim ho veig una posició més honesta, en tant que compromet més a qui la defensa.
Pel que fa a la forma de desobediència, jo n’hauria escollit una altra que no fos aturar el Parlament. El que volem demostrar, precisament, és que el Parlament de Catalunya és sobirà i, per tant, immune a les ingerències espanyoles. Aturant-lo demostrem més aviat el contrari. Continuar amb l’activitat i amb Pau Juvillà com a diputat, com qui sent ploure i fins a les últimes conseqüències (que al final sempre han de ser violentes), hagués tingut un impacte molt major, crec jo. Però en fi, si aquesta és la forma de desobediència escollida, vejam on ens duu.
03.02.2022 | 08:44
Molt precís article. Gràcies
Les evidències estàn servides. El menú ve carregat. A veure qui pot fer-hi front. I a veure quina digestió espera als que es s’ho empassin.
Ben cert el que diu el Sr Joan Rovira. Gràcies
Tot el que considerem i expressem uns i altres perqué ho estem vivint des de primera línea de mar té tant sols ,em sembla, dues opcions : Catalunya espanyola dominada o Catalunya sobirana .
03.02.2022 | 07:16
Si noi , molt d’acord , tot plegat es molt decebedor !! Quant s’arriba al govern ja no es treballa pel país .
La Laura diu que es filla de l 1 d’octubre ……
03.02.2022 | 07:08
Ja veurem que entenen per desobeir Laura Borràs, si consisteix arribar allà mateix acatant ordres però amb una mica més de recorregut, No serveix absolutament per res.
03.02.2022 | 06:43
Només una precisió per a que les previsions del Sr Bou esdevinguin certes: esperar a veure què farà la Presidenta del Parlament quan el TS confirmi el que tothom sap.
No té perquè reaccionar igual que el”valent” Torrent. Si ho fa, llavors, efectivament, continuarem tenint una infra-autonomia de pacotilla.
03.02.2022 | 05:29
Viure ddlapolitica es l’independentisme real, ampliar la butxaca, que diu el nostre parraco convers
02.02.2022 | 23:16
ERRATA
Els dos escenaris simultanis de Catalunya, que se superposen i cap grup politicomediàtic “NO” explica, analitza i qüestiona són:
02.02.2022 | 23:14
El “format” colonial als Països catalans té dos escenaris simultanis (dilexia organitzativa).
Els dos escenaris simultanis de Catalunya, que se superposen i cap grup politicomediàtic explica, analitza i qüestiona són:
*Escenari A: públic/ el “demos” vota una “partitocràcia”/ Parlament i generalitat/ (controlada per la metròpoli)
*Escenari B: publicoprivat/ el “demos” NO vota/ ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils, rodalies, DIBA, AMB, CZF, Fira, Turisme, BR, TMB, etc./ (participada , mitjançant els polítics -a prorrata dels resultats electorals- i els professionals, pels lobbys internacionals, espanyols i catalans)
Com funcionen? Es tracta de parlar només de l’escenari A, del “demos” que no mana i mai de l’escenari B el “publicoprivat” que planifica (qui, què, com i quan). Especialment, durant els conflictes; com ara.
Quan el “demos” català desperta com el Primer d’Octubre; se l’atura en dues fases: a/ amb participació de la partitocràcia b/ directaments sobre el “demos” abans militarment ara jurídica. (totalment intervingut i col.lapsat)
Mentre l’esnari B segueix intacte i protegit per la partitocàcia, els col.legis professionals –premsa, advocacia, economistes, enginyers, arquitectes, metges, etc.- departaments universitaris, sindicats, grups mediàtics, etc. (completament aliè a les tensions)
Estan repetint el que va succeir durant el despertar del “demos” català (1931-1934), (1978-1982) i (2017- ).
Per tant, com es pot veure no hi ha cap improvisació per l’estat ni tampoc caldria per al “demos” en tant que estigués format i informat; però, ja s’encarreguen mitjançant la “dissonància cognitiva” que practica la partitocràcia i els media i la “mentalitat retributiva” dels professionals adherits que no sigui així.
La manera de capgirar aquesta situació que es repeteix a cada generació en el seu context continental propi, consisteix en:
1. explicar el doble escenari A –públic que es vota, però No mana- i B –publicoprivat que No es vota, però mana- al “demos”català. Al continent ho saben els diferents poders això no obstant no la majoria de la població.
2. incidir simultàniament sobre els dos escenaris A i B per tal de fer-ne un de sol com a qualsevol país independent i lliure.
3. L’escenari A és l’oficial el de la premsa, el de les coloraines polítiques, que permet a prorrata la participació de les empreses politicomediàtiques en els negocis que es concreten en l’escenari B on estan els professionals adherits a la partitocràcia per a repartir-se les plusvàlues del territori català.
En definitiva, res que no sàpiguen mil.lers de persones arreu de Catalunya i dels Països catalans i no se’n parli no gaire, gens. Ni a VilaWeb , encara. Llàstima.
PS. Espero que no hagim d’esperar al 2057 per conèixer un fenòmen cíclic que es repeteix a cada generació de catalans que volen “recuperar” la llibertat. Disculpin la llargària.
02.02.2022 | 23:06
Gràcies Ot Bou per dir les coses clares i sense, com dius, la perversió de les paraules; per la resta ja només em falta dir-li’s lo que penso d’ells sobre aquest fdp de polítics.
Aquesta realitat que descrius Ot Bou, també es tindria que reflectir a l’hora de definir aquest partits com ER i JxC, ja no sé si també inclourà la CUP, de partits independentistes, així com d’esquerres.
Quanta raó que tenia en Pla: lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola.
I l’ANC seguint dient el 52%, tela telita.
Tot molt penos i fastigós.
02.02.2022 | 22:41
Cada cop es mes difícil fer comentaris sobre l’actuació dels nostres polítics,sense insultar-los,perque cada cop costa mes,reprimir la sensació de fàstic i ràbia.Quant de temps mes haurem de soportar tanta humiliació?.
02.02.2022 | 21:42
Impecable argumentació.
No hi haurà desobediència per enlloc i em va sorprendre molt la ingenuïtat de l’editorial d’ahir. A aquestes alçades si no es veu la realitat és només perquè és molt dur acceptar-la
02.02.2022 | 21:37
Completament d’acord. El problema és que ja resulta difícil imaginar d’on poden sortir les alternatives.
02.02.2022 | 20:56
Doncs certament crec que estàs en lo cert.
PS1: Reconquerint la Independència, som 102.112 catalans lliures que ja ens hem censat a la República Catalana Independent a l’exili de Waterloo.