BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Que Prou! recoi … Que Prou!

No podem consentir aquest tracte de vexació permanent que ens suposa tractar amb Espanya!

Diuen que són pactes i consensos però en veritat només són actes de subjugació, submissió, messellisme i renúncies continuades.

L’Estatut, tots els estatuts i aquest en concret representen per nosaltres una renúncia a la nostra dignitat minut a minut, decisió a decisió, condició sobre condició, insult a insult.

La submissió és continuada, les condicions per tal de no molestar a l’amo Espanyol són abusives i injustes i ens són imposades sistemàticament!

Això només mereix una resposta: Prou!

Convergència i Esquerra estant negociant amb l’estat sota aquestes premises. És inacceptable! Totalment inacceptable! Prou, prou i prou!

No se n’adonen!?

Com a botó de mostra l’enunciat del fet nacional al Pròleg d’aquest estatut esclau que Ciu justifica: «Que el parlament diu … que els catalans volen … que no ho sabem ben segur … que altres diuen no, però que potser sí … i que i que …!» tot per tal de no molestar l’amo, perquè l’amo no pot aguantar «causus bel·li» aquest atreviment, aquest insult a la seva suposada «Nación Espanyola»! que el PP no ho voldria, que el PSOE tampoc … que i que …

Però què és això!? Mesells polítics! Srs. Mas, Puigcercós, Duran i Carod … !Que prou! Recoi! Que prou!

Prou d’ajupir-se! Prou de fer els ulls grossos! Prou d’empassar-nos gripaus l’un darrera l’altre! Prou de la llei de l’embut!