BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

20 de gener de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Presentació oficial de Catalunya Acció al Berguedà.

El nord de la nostra política
25/abril/2005
 
L’abril del 2004 l’actual president espanyol, Rodríguez Zapatero, afirmava
que el nord de la seva política seria el de la solidaritat entre les
diverses "regiones" espanyoles. Molt bé. Si el rumb de la seva acció de
govern és aquest, caldrà contraposar-hi el nostre. Quin? És fàcil: el nostre
nord ha de ser trencar amb Espanya deixant de banda els possibilismes
d’entesa que sempre ens han portat a la ruïna.

Potser ja és l’hora de dir que no podem acceptar cap fórmula per encarar la
regeneració política que ha de viure Catalunya que no tingui com a element
imprescindible, repeteixo, el "trencar" amb Espanya. Abandonem els
sentimentalismes ridículs i les "coses" que diuen que ens uneixen perquè,
sincerament, tenim un tarannà més proper a la gent de Ginebra o de Milà que
no pas amb un tipus de Toledo. Tot i no oblidant que amb una gent que ens
roba els que ens estan robant no podem anar enlloc.

I això que dic no és intransigència, és sentit comú. Ni és arrauxament o
radicalisme, és moderació i, si m’apureu, conservadurisme. Senzillament
perquè volem conservar allò que és nostre. Ens cal començar a ignorar i
menysprear qualsevol cant de sirena "imperial" amb música de sobirania
compartida, solidaritat o federalisme.

El nord de la nostra política ha de quedar perfectament concentrat, per
inversemblant que pugui semblar, en unes frases d’un home que no era
precisament independentista però tenia seny. L’autor dels mots que segueixen
és Joan Estalrich, secretari personal i mà dreta del que fou líder de la
Lliga Regionalista, Francesc Cambó: « *Català, per molt que et costi, caldrà
ser algun dia insensible, i dur, i venjatiu. Si no sents la venjança (la
venjança depurada d’odi, restablidora de l’equilibri romput) si no sents la
missió de castigar, estàs perdut per sempre. No oblidis, confien en la teva
manca de memòria. No t’entendreixis, confien en el teu sentimentalisme
fàcil. No t’apiadis, confien en la teva compassió, ells, els botxins». *

Santiago Espot, 41 anys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!