BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

  .

Homes de poca fe!  no sigueu esclaus!  sigueu lliures!

Comentari de Salvador Molins entorn la Crida de Partal perquè esdevinguem conscients del que tenim entre mans
davant els possibles Indults espanyols als presos polítics catalans
i davant del perill d’intentar tancar el procés d’independència de Catalunya en fals.

Salvador Molins    04.06.2021  |  22:34     Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

No sé si serem capaços de fer un gran moment o una palanca definitiva, però si que podem i hem de persistir, valorar les iniciatives de les diferents agrupacions, la primera fent gran el CxR i la segona responent les 144 preguntes del Debat Constituent com a base a la nostra nova Constitució. Tots els unilaterals d’entrada hem d’unir-nos per reafirmar constantment el Mandat del 1r d’octubre i no aturar-nos en la determinació de completar la DUI del 27 d’octubre de 2017 i edificar la República, com? Amb tot el que tinguem a mà, provingui la iniciativa de qui provingui, sempre que no sigui tirar enrere. Es tracta de continuar, de persistir, d’engegar si cal, ja ara mateix, per tal de que quan arribi el moment, quan es despengin amb l’això ja s’ha acabat, no sigui així i ens trobin a punt i en marxa, si no és així farem tard i ni farem ni persistirem. Persistim, preparem-nos, fem! Unim-nos en aquestes accions enxarxant-nos per controlar el territori quan en sigui el moment.

Visquem la Independència, no ens rendim, edifiquem la nostra incipient República Catalana Independent, sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú, ja! ara!

PS: Vols la Independència? La vas votar. Viu-la. Fés-la gran.
L’Essencial: Fes-te del CxR. Ja som 97.727. Cerca a l’ordinador o al mòbil “CxR” i censa’t. Esdevé ciutadà català lliure!
Dels 2.044.038 vots per a l’Estat Català Independent, comptabilitzats oficialment, 97.727 votants catalans ja ens hem censat a la Incipient República Catalana, votada, guanyada i declarada. Fem gran i fort el Consell per la República, primera institució republicana lliure de la subjugació de l’estat espanyol. Si vas anar votar per què no et registres al cens del CxR? És que algú es refia dels polítics, és que ells ens han de fer tota la feina? o d’Europa? … quan som nosaltres que ens hem d’apoderar i esdevenir responsables i conscients. La Independència de Catalunya és responsabilitat de cadascú, meva en primera instància, sóc jo qui la vull, sóc jo i tu els que volem Catalunya i els catalans lliures i responsables de casa nostra i de tot el món. El Dret a Decidir no és res sense la nostra dignitat, el nostre convenciment i la nostra acció, petita acció da cada dia, la primera inscriure’ns, censar-nos.  Homes de poca fe!  no sigueu esclaus!  sigueu lliures!

—————

Extret de l’Editorial de Vilaweb, escrit per Vicent Partal:

“Ahir us comentava que la decisió de Luxemburg representa va un canvi de rasant. Perquè cada vegada es veu més a la vora que el Tribunal Suprem espanyol serà desacreditat, per incompetent, per a jutjar els exiliats i –això encara és més gros– per haver jutjat i condemnat els presos polítics. La notícia d’avui fa créixer encara més aquesta sensació d’ahir.

I en aquest context crec que cada dia és més necessari de preguntar-nos obertament, debatre,
què farem, com a nació, quan això esclate definitivament.
Acceptarem que s’esborre un judici i prou, alliberant presoners i exiliats,
o farem d’aquesta agressió premeditada la palanca definitiva per a la independència,
alliberant-nos com a societat, tots?

Jo ja en vaig donar la meua opinió*. M’agradaria que n’hi hagués moltes més. <d’opinions>”

PS1. Parlant de tot això, avui entrevistem el conseller Toni Comín: “Han intentat d’ocultar aquesta derrota perquè és una bufetada molt forta“.

PS2. Recordeu el moment Txornòbil? Doncs ahir el govern espanyol va emetre un comunicat dient: “La Comissió d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha avalat avui l’actuació d’Espanya en relació amb els polítics independentistes catalans.” Ni jo, que vaig avisar que l’apuntalament de la mentida acabaria substituint la gestió de la realitat, no m’ho puc creure.”

——————–

*L’opinió de Partal:

“Esgotada la via “nacional”, ara serà la justícia europea que s’encararà amb el judici del procés i tot indica que l’aproximació que hi farà serà completament diferent. Les enormes irregularitats comeses pel sistema judicial espanyol s’ha de suposar que acabaran implicant la invalidació del judici, …

Ara, políticament quina significació tindrà aquesta anul·lació?

A parer meu, l’anul·lació del judici per les autoritats europees, políticament, hauria de marcar el segon momentum del procés.

En el moment que la justícia europea declara invàlid el judici i ordena d’anul·lar la sentència,
els presos polítics hauran de ser posats en llibertat immediatament i els exiliats hauran de poder tornar.

Però seria terrible de quedar-nos amb això i prou. Conformar-nos amb això.
Hi ha un motiu polític darrere de tot això que ha passat:

1 – el referèndum d’autodeterminació,

2 – la proclamació de la independència de Catalunya i

3 – la reacció violenta de l’estat espanyol, dins la qual s’emmarca el judici.

I, per tant, el resultat final de la batalla jurídica europea no es pot limitar a netejar el nom dels implicats.

I és per aquest motiu, a parer meu, que
la reacció del país, de la societat catalana, a l’anul·lació del judici
hauria de ser necessàriament la invocació internacional de la causa justa.

Quina oportunitat hi haurà més clara que aquesta?

Cal invocar la independència com a causa justa precisament perquè s’ha demostrat que
no hi ha una justícia equitativa a l’estat espanyol
si hi ha involucrats els membres de la minoria nacional catalana.

I per prevenir en el futur l’abús de poder que es repetirà exactament igual si continuem sotmesos al mateix sistema judicial i al mateix estat.
Contra això, per a evitar que torne a passar, només hi ha una eixida, que és
el reconeixement de la independència proclamada el 2017.

És clar que això que expose
no s’esdevindrà solament amb arguments, però segur que sense arguments no es podrà esdevenir.
I, per tant, ara serà l’hora de sumar els dos conceptes més importants i segurs que tenim a l’abast:

1 – la defensa, basada en el Tractat de la Unió Europea i en el dret internacional, dels nostres drets com a minoria nacional; i

2 – la causa justa, argumentada per a prevenir nous abusos en contra nostre com a minoria.

3 – Aquest és el llenguatge comprensible per la comunitat nacional i el que pot ajudar a trobar l’eixida del conflicte actual.

Però he dit que no passarà només amb arguments i això cal que ho tinguem ben clar.

Els arguments es podran fer servir en tot cas com a elements de negociació
si a les institucions i al carrer –sobretot al carrer– la situació es porta a la punta,

1 – a un moment de mobilització i confrontació,

2 – de disputa del poder, que puga ser equivalent al de l’octubre del 2017.

3 – I és això que caldrà activar com a resposta i és això que cal que es vaja preparant, ja.

4 – Caldrà una resposta popular a l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor del 2019. De fet,

5 – més intensa encara, més continuada i per tant més preparada.

6 – Conscients avui, però, de tots els errors que es van cometre el 2017

7 – Conscients de com corregir-los.

8 – I conscients també que  aquests tres anys llargs
han desgastat enormement la credibilitat i els arguments de l’estat espanyol.

Eixe és l’horitzó que es va obrir ahir amb la decisió del Tribunal Constitucional. I

9 – eixe és l’horitzó en el qual haurien de treballar de seguida
–per saber cadascú què ha de fer en el moment que toque–

10 – del Parlament de Catalunya fins a

11 – l’ANC, passant pel

12 – Consell per la República,

13 – els partits polítics i

14 – els centenars d’agrupacions locals de tota mena que conformen el moviment independentista.

<EN RESUM>

1 – Drets trepitjats com a minoria nacional per un sistema judicial desqualificat a Europa i internacionalment;

2 – causa justa per a evitar precisament que es puga repetir una situació semblant;

3 – i força, molta força, al carrer per a obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el conflicte.

Pel momentum.

PS:

El govern, el govern de la Generalitat de dalt, en aquest segon momentum no serà important,
com sí que ho fou, en canvi, en el primer <Octubre del 2017>.
I, sobretot, no hauria de ser excusa de res. Si són els darrers d’incorporar-s’hi, que ho siguen.
Ara allò que importa és la gent. Vós, per exemple. <jo i tu>

1 – I encertar els arguments

2 – i el marc de discussió,

3 – oferir una eixida sòlida i coherent a la nostra societat.

4 – I no errar el marc en què situem la batalla.

Extret per a la millor lectura dels Editorials darrers de Vilaweb, sobretot del:
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-momentum-ara/

———————

PS 1:  Partal ens crida a la Unitat i a l’Acció urgent per a la Independència davant l’afer dels Indults.

PS 2:  Dels 2.044.038 vots per a l’Estat Català Independent, comptabilitzats oficialment, 97.724 votants catalans ja ens hem censat a la Incipient República Catalana, votada, guanyada i declarada. Fem gran i fort el Consell per la República, primera institució republicana lliure de la subjugació de l’estat espanyol. Si vas anar votar per què no et registres al cens del CxR? És que algú es refia dels polítics o d’Europa, quan som nosaltres que ens hem d’apoderar i esdevenir responsables i conscients. El Dret a Decidir no és res sense la nostra dignitat i convenciment.  Homes de poca fe!  no sigueu esclaus!  sigueu lliures!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!