Valguin els següents versos com a senyal de dol per les famílies dels accidentats de València; són estrofes del “Pi de Formentor” d’en Miquel Costa i Llobera. Sigueu més valents encara, homes i dones del País Valencià! “Mon cor estima un arbre: més vell que l’olivera,Més poderós que el roure, més verd que el taronger,Conserva
Què tenim? Un equip Una bandera Una trinxera Una referència Nacional Una referència també Internacional Unes arrels catalanes i cristianes Un somni de llibertat nacional, la mare de les demés llibertats socials i econòmiques. ———– Què som? Catalans al peu del canó que defensem la nostra terra i la nostra gent; què més natural que
Dues reflexions més de Catalunya Acció sobre l’Editorial de la Tribuna Catalana del prop-passat 23 de juny de 2006 titulat «Cal Reflexionar» Recordem de nou l’esmentat editorial: A la web de Tribuna Catalana, a l’Editorial es demana als catalans o a alguns quants catalans la següent reflexió: "Tribuna Catalana «Editorial» 23 de juny de 2006
Sembla ser que en Salvador Sostres s’acosta als plantejaments dels patriotes il·lusionats i convençuts. Benvinguts sigueu Srs. Sostres, Srs. Quintàs, Srs. Roigs, Srs. Desclots, Srs. Alzamora, Srs Boschs … benvinguts i disculpeu per dues coses, per l’atreviment i per la barreja. He de tenir clar, i ho tinc ben clar! que molts de vostès quan jo
Javier Solana, borratxo d’espanyolisme29/maig/2006 Durant molts anys ens han volgut fer passar Javier Solana com un expert polític. Un home de formació anglosaxona, intel·ligent, calculador i amb un punt flemàtic que, diuen, el converteixen en un hàbil i temible negociador. Es veu que mai havia perdut la compostura, tot i que se les ha hagut
A la web de Tribuna Catalana, a l’Editorial es demana als catalans o a alguns quants catalans la següent reflexió: “Tribuna Catalana "Editorial" 23 de juny de 2006 Amb l’aprovació d’un estatut devaluat i que no ha convençut ningú, un govern tripartit fracassat, la fractura del catalanisme polític, la importació de maneres de fer i de
Torna un lluitador! El Patriota Claudi Romeu torna a la palestra. He rebut aquest escrit seu: ———————————————- CAMINEM CAP A LA SOBIRANIA El meu interès consisteix en esboçar algunes idees, que penso que Catalunya hauria de plantejar rigurosa i enèrgicament per tal de superar l’aturada cardíaca que els catalans estem vivint. Naturalment, vist des de
Un viatge fora de la Bombolla Estatutària Hispànica o dit d’una altra manera: Un viatge fora de l’espoliada, material i espiritualment, Colònia Catalana! Moltes gràcies! amatents col·laboradors dels nostres espoliadors! ————————————————— Conversa amb un estonià 11/maig/2006 Reconforten les converses amb els que han assolit la llibertat. El fet de deixar l’esclavatge neteja la ment i et
Les beceroles del camí del 2014. Condicions que necessita Catalunya Acció per poder avançar: 1a – Missatge i credibilitat. 2a – Adhesions i diners -Fons Independència- 3a – Lobby i significació pública. 4a – Escenaris favorables. -normalment escenaris polítics imprevistos que la determinació i demés condicions d’un grup fort que no vulgui altra cosa que
Trencar fibres de subjecció No hi han passos intermitjos des de l’autonomisme cap a la Independència. Per fer una truita s’han de trencar els ous! Així ho diu sempre en Gomis, membre destacat de Catalunya Acció. Algú ha d’aglutinar des de fora de la partitocràcia catalano-espanyola la voluntat de reconstrucció nacional. Algú ha de coordinar
A la foto adjunta detall de la Porta dels Països Catalans a Salses Si els nostres polítics actuals tinguessin la dignitat i el nivell de lluita per Catalunya que té el dit petit del peu esquerra d’Enric Garriga Trullols, avui no tindríem aquest nyap d’estatut i seríem molt més aprop de la Independència! (Salvador Molins
Crida de Catalunya Acció, projecte pel 2014 ——————- «Homens i donens» de Catalunya! Necessitem patriotes catalans, situats arreu dels Països Catalans i escampats per tot el món, que vulguin avançar la Independència de la nostra pàtria! No volem retardataris! volem lluitadors, precursors i avançadors! No volem: "no podrem", "no ens deixaran", "no ho voldran", "és
Article extret de la web del Setmanari L’Estel de Mallorca: Continua la letàrgia … I ja en van gairebé tres segles, des d’aquell fatídic 11 de setembre de 1714. Catalunya ha tingut pocs moments de despertar nacional des de llavors, i aquests escassos, van ser contstats amb fortes dosis d’anestèsia. El poble de Catalunya, malgrat
De cada 100 votants del Poble de Catalunya, 34 van refrendar l’estatut esclau i a més ribotat. Però els restants 66 catalans no ho van fer! Al meu entendre, un guany a valorar és el següent: El "No", el "Nul", alguns "Blancs" i una bona part de l’ "abstenció" -no tota, està clar- han sigut
# HA MORT EL PATRIOTA FRANCESC SALA-DUCHenricborras | enllaç permanent | dimarts, 20 de juny de 2006 | 19:24 Apunt apressat davant de la trista notícia No m’ho puc creure! I les nostres converses? i les idees que –amb la seva precisió d’arquitecte– em feia arribar per a copsar-ne el meu parer?Quan m’assereni us