Llegiu aquest anterior post i les respostes si voleu.
Llegiu aquest anterior post i les respostes si voleu.
Llegiu aquest anterior post i les respostes si voleu.
Les Quatre Columnes Catalanes i la "Nova Renaixença" Jugant al joc de les imatges i de les metàfores vull parlar-vos de les Quatre Columnes Catalanes tan ben explicades en el llibre que porta el mateix nom escrit per en Jordi Salat. Contrasten molt les fotografies d?una Concentració multitudinària, suposo en motiu de la inauguració d?aquest
* Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya www.HistoCat.cat ** * * N O T Í C I E S ** (Doneu la màxima difusió possible als nostres correus. Us ho agrairem) * * Una nova prova que el Descobridor d’Amèrica es deia Joan: l’escut de Sant Joan al peu del monument d’En Colom de Barcelona
L?onze de setembre és pels catalans del Principat de Catalunya una data d?una gran significació política i nacional, és aquella data en que es va estruncar de mala manera la nostra llibertat com a Poble. El fet que quasi tres-cents anys després encara esperem la possibilitat de donar la volta a aquesta situació que se?ns
Catalanisme (per Miqui Mel) Hi va haver un temps a Catalunya quan no es parlava de catalanisme, i era així per la senzilla raó que no calia; a Catalunya bàsicament només hi havia catalans els quals practicaven diàriament la seva catalanitat sense necessitat de militàncies de cap tipus. No eren temps idíl·lics i no ho
Resposta a l?Editorial de Tribuna Catalana del 20-07-06. Editorial:HI HA PROJECTE? HI HA CLASSE DIRIGENT? Barcelona · 20/07/2006 A la societat civil, en general, i a la sobiranista, en particular, hi ha un cansament del protagonisme excessiu de la classe política en la construcció del dia a dia i del futur del país. Els sectors populars,
Sobiranisme El mot sobiranisme? és un mot ambigu i per ambigu manipulable que a la pràctica i en la crua realitat no ens porta enlloc. La gent de Catalunya Acció, la gent del projecte de la societat catalana per l?assoliment d?un estat propi pels volts del 2014 rebutgem totalment aquest mot, rebutgem aquesta paraula; no
Portes galàctiques catalanes. Extret del llibre ?oeLes Quatre Columnes Catalanes? d?en Jordi Salat: ?oeJo crec que les quatre columnes de Puig i Cadafalch, simbòlicament dins el context cultural de la cultura hel·lènica, tenen ?oeel poder de certes obres de fer-nos viatjar en silenci al centre simbòlic de l?univers (Paul Klee), allí on subjecte
?oeJo no hi puc fer res?!? El títol és meu però la reflexió parteix de les inquietuds independentistes i del que he extret del llibre de Antoine de Saint-Exupéry ?oeVol de nit? capítol XIX. El diàleg s?estableix en un moment d?un problema molt gros i greu en que malgrat la voluntat de molts no tenia
Els set anys de les vaques eixutes. En el somni del més gran administrador de la història, real o virtual tant se val! Concretament en la bella i vella història bíblica de ?oeJosep? fill predilecte de ?oeJacob?. Perquè, amics meus o enemics, els somnis també són virtuals, no és veritat? En aquell somni l?ordre
La independència i la immigració1/abril/2005 "La independència és impossible, hi ha massa immigració". Aquí la tenim. La mare de totes les mentides. Quantes vegades l’hem sentida, sobretot (quina casualitat) de qui ens vol fer creure que vivim en un país fragmentat? D’una banda hi ha qui fastigosament discrimina entre immigrants (xarnegos, moros o sudaques, en
El nostre nord i el nostre rumb! El nostre rumb: la llibertat i la maduresa. El nostre nord: trencar amb tots els obstacles que ens desvien del nostre rumb. L’Indepenedentisme ha de sortir de l’armari de l’anar fent sense rumb ni nord. L’Independentisme català per anar bé ha de sortir dels armaris polítics anomenats Ciu,
Primer de tot, si voleu llegiu l’anterior post. Al Bloc d’Empordà Acció hem penjat tota l’entrevista a l’Arzalluz. "Jo, a títol personal, només n’observo una, de sortida al conflicte: que el govern estatal reconegui que els bascos i basques som un poble amb la capacitat de decidir lliurement el nostre futur. Si no hi ha
Macià i Catalunya Acció. Història i premonicions. Aquest text que he trobat a les golfes de casa meva, fou escrit i publicat pocs mesos després del 14 d’abril de 1932. En l’escena es mouen honorables persones i patriotes valents com avui ho són l’Èric Bertran de 14 anys, en Jaume Calsina de 18 anys per
Valguin els següents versos com a senyal de dol per les famílies dels accidentats de València; són estrofes del “Pi de Formentor” d’en Miquel Costa i Llobera. Sigueu més valents encara, homes i dones del País Valencià! “Mon cor estima un arbre: més vell que l’olivera,Més poderós que el roure, més verd que el taronger,Conserva