Fotografia: Com aquest animal, la paparra, n’hi ha que viuen de xuclar la sang. És natural voler-se allunyar d’ells. ————————- Un partit que faci el primer pas en la construcció del nostre propi estat. Quin és aquest primer pas? -Empènyer el Poble Català cap al trencament amb l’estat espanyol. La paraula "Vull" o la paraula "volem" pressuposa
La gent dels meus 54 anys sap el que vull dir. Quan tenies mal de ventre només de pensar-hi ja em venia mal. Bé, entrant amb matèria, en la matèria pròpia d’aquest bloc i del Projecte que hi ha al darrera -Catalunya Acció-; entrant en la reconstrucció de l’estat català i del Poble que aquest
(L’article d’en Carles Castellanos està enganxat a la secció "llegeix la resta de l’article" Escrit previ de Salvador Molins: Ens cal fer-nos forts i savis i decidits. Enfortir el Poble Català en tots els sentits espirituals, intel·lectuals i materials, per fer créixer la nostra determinació d’esbotzar aquesta situaciò d’espoliació colonial que ens atenalla. Aquest és una
Si vols guanyar, has de perdre aquest aire de vençut!
Espanya ens ha guanyat aquesta batalla, diguem-ne del nou estatut esclau. Espanya té un obejectiu primer: Consolidar Espanya com una sola nació o com una nació en que les parts no emprenyin gaire. Totes les seves estratègies i tàctiques han estat orientades a recuperar o desmoronar tres bastions catalans, el primer el possible "Concert econòmic"
Sóc el Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i penjo al bloc i reboto aquest article de n’Alexandre que m?heu enviat. Abans però l’hi he de fer una rèplica. Com diu en Víctor Alexandre: no es tracta d?anar contra ningú sinó de deixar les coses ben clares: L?Objectiu de Catalunya Acció és tornar el timó de la nau
En Josep Sort ens envia un punyent escrit sobre "les pateres voladores" aquestes pateres dissimulades són un regal especial per a nosaltres els catalans fet per les espanyes i els seus col·laboradors catalans botiflers més addictes. ———- L’estil d’en Sort és com una ganivet esmolat que fereix la tonteria de molts catalans i com una galleda d’aigua freda
Ho dic perquè avui publico un escrit d’una dona plena de l’esperit del Poble català, una representant del nostre poble menut que des de fa un temps ha entrat de ple en la brega alliberadora de tota la nostra nació. Tinc el gust i l’honor de presentar-vos Na Maria Torrents, Consellera nacional de Catalunya Acció,
No podem quedar-nos amb nacionalismes de pa sucat amb oli condemnats al fracàs, hem d’entendre que ens cal un estat català. No valen encaixos a Europa, si no ets un estat no ets res ni ningú. Pujol i Ciu han d’entendre això perquè el seu xiclet d’encaix ja no dóna per més, ja està ressec
Perdre el país: "Moisès" no pot abaixar els braços. O perds o guanyes! L’oasi és l’error; et penses que tot és benaurança i vols fer veure que és tracta d’educació i bon rotllo, de saber fer, de correcció política i parlamentària, i tot això mentre l’enemic espanyol et va agredint i subjugant i ho fa
Dirigida a molts però especialment a en Català-Quebecois. Eus ací una petita resposta a les teves preguntes. ————————– Resposta a les preguntes d’en "Català-Quebecois" Sí, tenim pensats uns primers contactes internacionals. No sóc jo la persona preparada i encarregada per aquesta tasca, però em consta que aquests passos ja s’estant preparant i al seu moment
Serà tot un plaer poder llegir de primera mà, des d’aquest bloc, coses del Québec. Finestres a altres països són del tot necessàries per a fer aquest camí que ens acostarà al 2014 i també per apartar la vista de Madrid i d’Espanya, cal distreure’ns amb notícies molt més sanes i amb maneres de fer
Fa dos o tres dies que el diari Avui publicava a la secció Bustia i l?emmarcava dins del requadre preferent una carta de Josep Sabater i Rodríguez enviada des de Winnipeg (Canadà) . Al considerar-la molt interessant i convenient la vàrem publicar en aquest bloc. I ara és Catalunya Acció que rep una altra carta
(Nota del dibuix. L’Escala de la Vida de Francesc Pujols) Catalunya Acció necessita homes i dones per fer fort el nostre Poble. Els polítics fan el seu joc, al meu entendre acabem donant sempre el timó de la Nau Catalana a l’enemic -no d’ells- sinó del Poble Català, aquell poble que estima de veritat i