BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

 

El 1r d’octubre del 2017, el Poble de Catalunya va emetre un Mandat en exercir el seu Dret a Decidir, participant en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, legítim i vinculant, i guanyant-lo clarament. Aquest anomenat ‘procés’, per motius que tots sabem o suposem, de moment no s’ha pogut completar, aquestes eleccions del 14-F també seran un pas més en la nostra determinació absoluta per, després de tres-cents set anys d’ocupació i lluita d’alliberament, assolir de nou la plena independència.

Adjunto en aquest blog que administro l’article ’14-F: el judici del procés’ d’Albert Pont, President del Cercle Català de Negocis, l’he extret de LaRepública, i aporta unes conclusions i interrogants que potser haurem d’aclarir el més aviat possible en la legislatura que s’acosta:

En el resum previ de les preguntes de l’esmentat article, els punts 1, 10 i 11 són consideracions meves:

1 – <Abans de tot jutjo el mot ‘sobiranista’ abastament utilitzat en aquest escrit, i el meu veredicte  per aquest mot concret és (*) ‘suspès per l’articulista!’. Està clar que sóc un jutge parcial i il·legítim.>

<PREGUNTES ACUSATÒRIES O ACLARATÒRIES DE L’ESMENTAT ARTICLE:>

2 – On són les estructures d’Estat que havien d’aixecar la independència de Catalunya? 

3 – Què se n’ha fet de la lleialtat institucional? 

4 – Per què els alts càrrecs que es varen sotmetre a l’aplicació del 155 encara conserven el seu lloc? 

5 – Si la unitat del sobiranisme* és imprescindible per assolir la independència, per què els grans partits polítics fan tot el possible per evitar-la?

6 – Per què no s’ha creat un govern efectiu a l’exili? 

7 – Quin és el vincle entre els atemptats d’agost de 2017 i la independència de Catalunya? 

8 – Per què el Consell per la República no actua en clau de país? 

9 – Per què els exiliats no demanen asil polític a l’estranger?

<CONCLUSIONS MEVES:>

10 – <Hem sembla que ens falten probes: el pacte Junts-ERC amb la CUP al marge ho amaga tot, hem de recòrrer a suposicions i als llibres de Puigdemont. Falten les declaracions dels testimonis, fiscals independentistes i advocats defensors independentistes, els que no eren independentistes ja van emetre el seu judici, per acció o omissió, sense tot això no podem emetre ni conclusions ni veredicte. Tothom pot tenir part de la culpa, nosaltres, el poble, també>

11 – <I els repressors, i els còmplices, i els equidistants, i els jutges, fiscals, guàrdies civils, els poders europeus … no hi tenen cap culpa?>

Salvador Molins i Escudé
Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

PS: Nosaltres, els catalans, som els que empenyem el Procés d’Independència: Votem junts com el 1r d’octubre per la DUI, per la Llengua, per Waterloo.

—————-

L’article d’Albert Pont:

’14-F: el judici del procés.’

Les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya poden ser de gran excepcionalitat més enllà del recurrent i reiterat caràcter plebiscitari que els partits dits sobiranistes* hi vulguin donar. Però no ho seran perquè ens donin l’oportunitat de demostrar per enèsima vegada que som la majoria social o per què aixecaran els nous liderats del sobiranisme*; sinó perquè ens donen l’oportunitat de sotmetre a judici popular els nostres representants polítics durant el procés sobiranista*, i ens permetran impedir que els partits autonomistes puguin tornar a jugar amb la nostra confiança i amb la sobirania del nostre poble.

Òbviament, el 14-F serà un judici sense fiscals, ni vistes orals, ni penes de privació de llibertat pels encausats, perquè no tenim la capacitat de processar ningú per alta traïció. Tanmateix, a les pròximes eleccions les bases del sobiranisme* podran exercir d’acusació popular i sotmetre a valoració l’actitud de tots els partits amb representació parlamentària durant el procés sobiranista*.

Al llarg dels darrers anys des de la declaració d’independència, ens hem pogut desvincular del xoc emocional al qual varen estar sotmesos. Hem tingut prou temps per començar a veure la realitat amb perspectiva. I tanmateix, queden masses interrogants sense resposta.

On són les estructures d’Estat que havien d’aixecar la independència de Catalunya? Què se n’ha fet de la lleialtat institucional? Per què els alts càrrecs que es varen sotmetre a l’aplicació del 155 encara conserven el seu lloc? Si la unitat del sobiranisme* és imprescindible per assolir la independència, per què els grans partits polítics fan tot el possible per evitar-la? Per què no s’ha creat un govern efectiu a l’exili? Quin és el vincle entre els atemptats d’agost de 2017 i la independència de Catalunya? Per què el Consell per la República no actua en clau de país? Per què els exiliats no demanen asil polític a l’estranger?

Encara no hem entès que si hi ha pedres al camí és perquè algú els hi ha posat i si ens hi ensopeguem a cada pas que fem és perquè anem amb els ulls tapats i algú ens hi fa topar.

El pròxim 14-F el judici del procés quedarà vist per a sentència, i al meu entendre, el veredicte hauria de ser de culpabilitat per a tots aquells partits que varen prendre part del procés sobiranista*.

Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis 

https://www.larepublica.cat/opinio/14-f-el-judici-del-proces/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!