BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

“NO PROBLEM” Senyora Merkel.

Europa és i ha estat un continu d’Independències!

Bye Bye Sra. Merkel !!!

Si Europa no respecta Catalunya, Europa hi perdrà.

El pragmatisme nord americà resta per sort allunyat dels vicis de la vella Europa. Per això, sempre que hi han problemes a Europa, han d’acabar venint els EUA a treure les castanyes del foc.

Mentre les discussions territorials es dirimeixen de mala manera en el sol Ucraïnès pel cel viatjaven un col·lectiu de persones empeses a traslladar-se d’un lloc a un altre per negocis, turisme i altres qüestions. La tragèdia s’ha esdevingut, qui s’ho havia de pensar?!

Mentre uns “humans” estant en conflicte arran de terra, a la curta distancia d’uns onze quilòmetres a la vertical viatgen impassibles i tranquils uns altres “humans” allunyats a anys vista dels greus conflictes que se succeeixen sota seu. Hi ha un culpable, naturalment, d’haver premut el fatídic botó. Però a partir d’ara per responsabilitat i seguretat cap avió civil hauria de circular tranquil·lament per un espai aeri en conflicte. Seria una mesura de prudència.

No seria pas cap bestiesa que la comunitat internacional busqués solucionar preventiva i equitativament tota mena de conflictes i pae això crees un “Centre Internacional de Prevenció Positiva de Conflictes”. El món s’ha fet petit però tecnològicament d’alguna manera inabastable.

Avui dia un míssil està a l’abast de molts grups siguin específicament militars o no. I per molt que es vulgui tots els imponderables no es poden controlar ni evitar.

Catalunya no és un poble de míssils, tampoc ho era fa mesos el nord d’ Ucraïnia.

Seria bo que la Merkel ho contemplés això i potenciés o almenys respectés positivament la voluntat d’Independència dels catalans, poble mil·lenari, avui voluntat de Pau i d’Independència, el Poble de Pau i Treva, el Poble del Primer parlament modern del món (1350 d.C), seria bo respectar de forma escrupolosa el dret a l’autodeterminació dels Pobles i la jurisprudència internacional que emana de les valoracions del Tribunal Internacional de la Haia, per així assolir un món més just i en pau. Ben clar ho tenia, això, el President nord-americà Woodrow Wilson* del qual reprodueixo al final d’aquest escrit els seus coneguts catorze punts.

Poc respecte em mereix, ara mateix, la Sra. Merkel fent seguidisme a ulls clucs dels interessos del pitjor estat d’Europa, monarquia bananera a ultrança, poble de festes i maneres cavernícoles. Grècia té problemes, però no veig Grècia sotmetent ni robant directa i sistemàticament a cap poble del continent europeu com ho està fent Espanya.

La vella Europa no ho pot entendre això perquè forma part del mateix problema. Ah! però als EUA és una altra cosa, ells poden dir de forma relaxada i tranquil·la “NO PROBLEM” “ens entendrem quan sigueu independents!”

Visquin els EUA ! mentre creix l’euro escepticisme dels catalans, fins ara el Poble menys euroescèptic, per causa d’una mandatària que s’ancora al costat del país menys democràtic de la vella Europa, un veritable fantasma del passat: ECSPANYA!

No deixem créixer una EcsALEMANYA al cor dels catalans. No serà bo ni per a Europa ni per a la mateixa Alemanya.

Catalunya farà realitat el seu somni : esdevenir un nou estat europeu -del continent europeu, baja!”- com Suïssa o Suècia amb cadira i representació oficial a l’ONU com tots els països normals!

Hauria de saber la Sra. Merkel que Catalunya no és ni serà mai un Land d’Espanya, ni un respectable Massachussets dels Estats Units d’Amèrica, senzillament perquè els EUA i Alemanya són nacions tal com ho és Catalunya. Catalunya és una nació mil·lenària que es va voler entendre amb Castella i com a premi amb guerres i repressió absoluta per la força de la violència més absoluta i per lña força de les armes li han volgut imposar lleis estranyes i alienes. Catalunya no té res d’espanya, que no sigui mal tracte, espoliació i supeditació. Si la Cancellera d’Alemanya Sra. Merkel és una mica intel·ligent no cal que li continuï explicant més coses.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’Units per Declarar la Independència catalana “UDIC”, membre de l’ANC. Militant permanentment actiu del MxI.

* ”

Catorze punts de Wilson

Discurs de Woodrow Wilson al Congrés: 8 de gener de 1918

Els catorze punts de Wilson són el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units.

Encara que molts punts fossin específics, els cinc primers eren més generals, incloent-hi el lliure accés al mar, l’abolició de la diplomàcia secreta, el desarmament, la restitució de les sobiranies sobre les terres ocupades, com Alsàcia-Lorena per a França, el dret a l’autodeterminació nacional, etc.

El discurs, que havia estat escrit sense coordinació o consulta prèvia dels seus homòlegs europeus, estava imprès d’ideals elevats i anunciava la Societat de Nacions.

Wilson aconseguí fer passar una part del seu programa al tractat de Versalles. Tanmateix, malgrat aquest idealisme, l’Europa de postguerra no n’adoptarà més que quatre punts. El Senat americà es nega a ratificar el tractat de Versalles, així com a entrar en la Societat de Nacions. Finalment, el corredor de Danzig, que permetia a Polònia accedir lliurement al mar, serà un dels elements desencadenants de la Segona Guerra Mundial.

Tanmateix, els Catorze Punts conserven el record d’un bonic ideal. Han suscitat una immensa esperança d’alliberament a les colònies.[1] El discurs va ser traduït i va ser difós per la premsa sobretot en els mitjans independentistes a l’Àfrica i Àsia.[2] A les escoles xineses fins i tot es memoritzaven extractes del discurs.[2][3]

Taula de continguts

1 Extracte del discurs recollint els catorze punts

1.1 En resum

2 Referències

3 Bibliografia

4 Enllaços externs

Extracte del discurs recollint els catorze punts

Obrir tractats de pau, als quals s’ha arribat lliurement, després dels quals ja no hi haurà cap mena d’aliança internacional privada, sinó una diplomàcia franca i transparent.

Absoluta llibertat de navegació pels mars, fora de les aigües territorials, tant en temps de pau com en temps de guerra, excepte si els mars han de ser tancats parcial o totalment en aplicació d’aliances internacionals.

La retirada, tant com sigui possible, de totes les barreres econòmiques, i l’establiment d’una igualtat de les condicions de comerç entre totes les nacions que desitgen la pau i que s’associen per mantenir-la.

Donar i obtenir garanties adequades per tal que els armaments nacionals estiguin reduïts al més petit punt possible compatible amb la seguretat interior.

Un ajust lliure, obert, absolutament imparcial de tots els territoris colonials, basant-se en l’estricta observànça del principi que per a determinar totes les qüestions sobre la sobirania, els interessos de les poblacions afectades siguin presos en compte amb igual pes que les reivindicacions equitatives del govern del qual es reclama la determinació.

L’evacuació de tot el territori de Rússia i com a solució de totes les qüestions que afecten a Rússia per a garantir una millor i més lliure cooperació de les altres nacions del món en obtenir per a ella una oportunitat lliure i còmoda per a la determinació independent del seu propi desenvolupament polític, de les seves polítiques nacionals i assegurar una sincera benvinguda a la societat de les nacions lliures sota institucions de la seva elecció, i, més que una benvinguda, també assistència en tot allò que necessiten i desitgen. El tracte concedit per Rússia per les nacions germanes en els propers mesos serà la prova decisiva de la seva bona voluntat, de la comprensió de les seves necessitats a diferència i no dels seus propis interessos, i de la seva intel·ligent i desinteressada compassió.

Bèlgica, i el món sencer ho acceptarà, ha de ser evacuada i restaurada, sense cap temptativa de limitar la seva sobirania què ha de gaudir de manera comuna a les altres nacions lliures. Cap altre acte no servirà com aquest per a restablir la confiança entre les nacions de les lleis que han establert i han determinat elles mateixes per al govern de les seves relacions amb els altres. Sense aquest acte curador, l’estructura sencera i la validesa de la llei internacional estarà per sempre alterada.

Tots els territoris Francesos haurien de ser alliberats, les parts envaïdes, restituïdes, i el mal fet a França per Prússia el 1871, en relació amb Alsàcia-Lorena, que ha pertorbat la pau mundial durant prop de 50 anys, hauria de ser corregit, de tal manera que la pau sigui de nou establerta en benefici de tots.

Un reajustament de les fronteres d’Itàlia hauria de ser efectuat al llarg de línies de nacionalitats clarament recognoscibles.

Als pobles de l’Imperi austrohongarès, els quals desitgem veure salvaguardada i assegurada una plaça entre les nacions, li haurà de ser concedida l’oportunitat del més lliure desenvolupament autònom.

Romania, Sèrbia i Montenegro haurien de ser evacuades i els territoris ocupats, restituïts; Sèrbia hauria de tenir assegurat un accés lliure i segur al mar; les relacions dels estats balcànics entre ells haurien de ser determinades per una entesa amistosa mitjançant línies històricament establertes de fidelitat i de nacionalitat; i les garanties internacionals de la independència política i econòmica i la integritat territorial dels Estats dels Balcans han de ser assumides.

A les regions turques de l’Imperi Otomà actual haurien d’estar assegurades la sobirania i la seguretat; però a les altres nacionalitats que són ara sota el domini turc s’haurien de garantir una seguretat absoluta de vida i la plena possibilitat de desenvolupar-se d’una manera autònoma; quant al Dardanels, hauria d’estar obert permanentment, per tal de permetre el lliure passatge a les naus i al comerç de totes les nacions, sota garantia internacional.

Un Estat polonès independent ha de ser creat, que inclourà els territoris habitats per poblacions indiscutiblement poloneses, a les quals s’hauria d’assegurar un lliure accés al mar, i la independència política i econòmica així com la integritat territorial haurien d’estar garantides per un acord internacional.

Una Societat de Nacions ha de ser constituïda sota aliances específiques tenint per a objecte oferir garanties mútues d’independència política i d’integritat territorial dels estats grans i petits per igual.

En resum

1. Negociacions de pau públiques.

2. Llibertat de navegació marítima.

3. Llibertat de comerç internacional.

4. Limitació concertada dels armaments.

5. Dret d’autodeterminació per als temes colonials.

6. Evacuació de Rússia.

7. Evacuació i restauració de Bèlgica.

8. Retorn d’Alsàcia-Lorena a França.

9. Rectificacions de les fronteres italianes segons els límits de les nacionalitats.

10. Autonomia dels pobles de l’Imperi austrohongarès.

11. Evacuació de Romania, de Sèrbia i de Montenegro.

12. Limitació de la sobirania otomana a només les regions turques.

13. Creació d’un Estat polonès amb lliure accés al mar.

14. Creació de la Societat de Nacions.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!