BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
.
.
Un nou MOMENTUM rere un altre nou MOMENTUM, i …:
“Referèndum de Validació de la Constitució Catalana”
El proper gran Referèndum Català serà el REV “Referèndum de Validació de la Constitució Catalana”. Seria bo que fos el 2025 o abans i tot, com ha pronosticat la CUP, només depèn de nosaltres.
Jo, Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció el 2017, esperava la DUI, ara espero que completem aquella DUI que va esdevenir el 2017, al Parlament Català, immediatament després del RUI “Referèmdum Unilateral d’Independència”. “Unilateral !” suposo que sabeu per què? -per dos motius ben clars, l’un perquè l’altra part no col·labora, per això no pot ser bilateral, perquè ecspanya no vol ser la “bi”, i Catalunya no es quedarà esperant eternament que l’invasor respongui amb el respecte que cal. I el segon motiu és que les coses de sobirania i drets fonamentals i les coses d’estat han de ser unilaterals si volen ser, si no volen ser o ens quedem dormint en els llims aleshores s’esdevé el zero absolut o el forat negre permanent. Davant d’això quedar-nos de braços creuats seria incomplir el Mandat de la nostra decisió del Dret de Decidir, ja exercit,votat i guanyat! i això no ho podem fer, ni ho volem fer!
Volien el 2015, CUP, ERC i Junts conduïts per la voluntat i el mandat del Poble català del 27S, i forçats per necessitat dels pressupostos, volien no la DUI, guanyadora a Kossovo, sinó un RUI, i va esdevenir el Referèndum, primer de tots els referèndums! el d’Autodeterminació! de Catalunya, … la nostra CATALUNYA !!!!
Ara, ja l’hem fet el primer de tots els referèndums, no el repetirem pas, per molt que ho digui el qui ho vulgui dir, no el repetirem! El que cal, ara, no és repetir-lo sinó reafirmar-lo, el que ens cal és la reafirmació i el coneixement absolut del seu valor intrínsec.
Seria bo fer un altre referèndum?
-Sí! Ja el va pronosticar el Jutge Santiago Vidal, defenestrat incomprensiblement per alguns capdavanters de l’anomenat “procés”.
-Sí, ens cal el Referèndum de validació de la nova Constitució Catalana, una de les cinc Constitucions prèvies, la primera del 1928, l’anomenda de Constitució de l’Havana”, i els tràmits d’aprofundiment i adaptació al temps actual iniciats per l’anomenat “Procés Constituent”.
La Independència és voler! Així, doncs, què esperem a voler concretar la Constitució Catalana. Ja és hora de voler-la consensuada, concretada i de validada. Posem data al calendari! per què no? Si la CUP diu 2025, … doncs que no passi del 2025!
Visquem la Independència, donem el valor autèntic i poderós a la Independència, el valor autèntic del nostre veritable Dret a l’Autodeterminació, determinat, votat i guanyat el 1r d’octubre del 2017.
Ara doncs, … Referèndum de Validació de la Constitució de la incipient República Catalana Independent.
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del BIC (Berguedans per a la Independència de Catalunya, amics de Pere Esteve i Josep Espelt, entre molts altres, en la memòria.)
PS 1: El proper gran Referèndum Català serà el REV “Referèndum de Validació de la Constitució Catalana”. Seria bo que fos el 2025 com ha pronosticat la CUP, només depèn de nosaltres.
PS 2: No hem d’esperar més, posem-li data: Referèndum de Validació de la Constitució Catalana. Des de Waterloo (incipient República lliure) i amb la implicació final del Parlament, de la Presidència i del Govern de la Generalitat, ben aviat!
PS 3: ENTREVISTA extreta de LaRepública,
Pregunta a Núria de Gispert: “Des de Demòcrates han fet bandera del lema ‘Lleials a l’1 d’octubre’. No té la impressió que una part de l’independentisme en renega de l’1 d’octubre?”
Resposta de Núria de Gispert: També tinc aquesta impressió i em sorprèn, per exemple, que la CUP parli de fer un altre referèndum. Nosaltres sempre hem defensat que el referèndum ja el vam fer i va ser un èxit. Hi van participar més de dos milions de persones enmig d’un context extraordinari. És cert que vam fer un referèndum com el vam fer perquè Madrid el combatia i algú podia dir que no servia però la gent va anar votar massivament en les condicions que ho van haver de fer.
Jo ara repetir un referèndum no ho veig, a no sé que si en tornem a fer un ens conjurem tots plegats per tal que allò que surti vagi a missa. L’1 d’octubre va ser la data inicial de la independència de Catalunya, el dia 3 va ser el segon pas i el dia 10 la vam pifiar. Partint d’allò hem de corregir tot el que vam fer malament.”
———–
Entrevista extreta de LaRepública a Núria de Gispert, ex Presidenta del Parlament de Catalunya:
Núria de Gispert (Viquipèdia): És col·legiada, sense exercici, del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i per la seva tasca com a lletrada, va rebre la Creu d’honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu al Mèrit al Servei de l’Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona (2004). També és membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 2006 i defensora del mutualista a la Mútua dels Advocats des de 2005.[1]
És militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1986 i membre de la Federació de Convergència i Unió. En el si de la seva formació política ha estat presidenta de l’executiu de Barcelona ciutat, secretaria general d’UDC, presidenta de la Mesa del Consell Nacional i membre permanent del Consell de Govern. També ha estat vicepresidenta de Relacions Institucionals del Comitè de Govern d’UDC i membre del Consell Nacional.
La seva primera implicació amb l’administració catalana va ser com a Secretària General de Justícia i de Governació (1984-1993) i com a Vicepresidenta del Comitè Director per a l’Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (1993–1994).
Consellera de Justícia, Consellera de Governació,
Consellera de Justícia i Interior. Va presidir la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.
Diputada al Parlament de Catalunya en la VII legislatura on va presidir la Comissió de Justícia i va ser
Ponent en la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.
En la sessió constitutiva del Parlament en la IX legislatura, el 16 de desembre de 2010, va ser elegida
Presidenta de la cambra catalana, el Parlament de Catalunya, essent la primera dona a ocupar aquest càrrec. Va ser-ho en dues legislatures, la novena i la desena legislatures.
El 2015 impulsa juntament amb altres antics membres d’Unió com Antoni Castellà o Joan Rigol el partit Demòcrates.[7]
El 2018 es presenta a les Primàries Catalunya per a l’alcaldia de Barcelona, oferint-se per tancar la llista que en resulti.[8] Tant en la 1a com en la 2a volta queda en 3a posició.[9][10]
Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 2019 «en agraïment a la seva tasca com a 13a presidenta del Parlament de Catalunya durant gairebé cinc anys».[11] Pocs dies després de fer-se públic el guardó, i arran d’una piulada que va generar polèmica, va posar a disposició del govern la Creu de Sant Jordi en una carta oberta, acceptant-ne aquest la renuncia a continuació.[12][13]
Pregunta: “Des de Demòcrates han fet bandera del lema ‘Lleials a l’1 d’octubre’. No té la impressió que una part de l’independentisme en renega de l’1 d’octubre?”
Resposta de Núria de Gispert: També tinc aquesta impressió i em sorprèn, per exemple, que la CUP parli de fer un altre referèndum. Nosaltres sempre hem defensat que el referèndum ja el vam fer i va ser un èxit. Hi van participar més de dos milions de persones enmig d’un context extraordinari. És cert que vam fer un referèndum com el vam fer perquè Madrid el combatia i algú podia dir que no servia però la gent va anar votar massivament en les condicions que ho van haver de fer.
Jo ara repetir un referèndum no ho veig, a no sé que si en tornem a fer un ens conjurem tots plegats per tal que allò que surti vagi a missa. L’1 d’octubre va ser la data inicial de la independència de Catalunya, el dia 3 va ser el segon pas i el dia 10 la vam pifiar. Partint d’allò hem de corregir tot el que vam fer malament.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!