Censa’t a la República Catalana, fes-te’n ciutadà.
Avui ja en som 97.476 i en augment … !
Viu la Independència, no esperarem a ser morts!
aquest és el nostre punt de rebel·lia, allò que ens fa dir “de la República”
molt més enllà del poruc i ploricó “per la”,
demanant permís arreu per ser.
Si som … siguem!
Som la República a l’exili, som molts, comencem!
Els de La República de San Marino (EU) són 32.000,
nosaltres, els catalans lliures tripliquem aquest cens.
COMENCEM !
Preparem les eleccions a l’Assemblea de càrrecs electes. Què esperem?
“No implorem clemència!” sols visquem la Independència!
—————————
Em comprometo amb la independència de Catalunya i per fer-la possible em comprometo a no insultar ni difamar altres companys i formacions que lluiten per fer possible l’objectiu iniciat l’1 d’O i ser respectuós amb els polítics que en van ser actors i protagonistes comprenent la pressió, les pors i incerteses que van viure, d’altra banda tan naturals en les situacions tan transcendents en què van plantar cara a l’estat repressor, que va renunciar a respectar els drets humans i la democràcia per continuar tenint-nos presos com a ciutadans.
Per això signo amb el compromís de dialogar amb respecte als que m’acompanyin cap aquest anhel de llibertat.
(Ventura Passols)
Signatura:
Jo, Salvador Molins de Berga, signo aquest manifest, defensant que aquest gest i convenciment no m’obligui deixar de ser molt crític amb els catalans que després del 27 d’octubre del 2017 van trair la unitat necessària davant de l’enemic, dividint-nos així per la meitat, mostrant una autèntica incapacitat per assolir ni una mínima unitat estratègica. En el moment present res ens va fa tan mal com la desunió i el titubeig.
—————-
Comentaris a l’Editorial de Vilaweb “Una remuntada per a la Independència”
https://www.vilaweb.cat/noticies/una-remuntada-per-lindependentisme/
—————
Missiva de Ventura Passols a Vicent Partal, 26.04.2021 | 20:43
Ben volgut Vicent Partal,
Ahir quan vaig llegir l’article de la Neus Torbisco em va semblar una alenada de seny i esperança. Avui he llegit el teu editorial que l’assenyala com un indicador del final del desànim independentista.
T’he de dir que ahir vespre, després de llegir “I mentrestant, l’estat va rient” no podia dormir, estava esverat perquè vaig trobar el que fa dies que estava buscant, llegint el llibre d’en Xavier Xirgo “M’explico”, escoltant algun vídeo teu que hi ha per la xarxa, cercant un relat que no menystingués ni desfilagarsés l’1 d’O.
Amb aquest desvetllament em va venir al cap fer una mena de manifest ciutadà, per portar la contrària a algun profeta de la dreta de l’estat recalcitrant, que va vaticinar que ens barallaríem entre nosaltres.
Alguna cosa feta per la gent anònima, i que el poguéssim firmar amb l’adreça de Twitter, Facebook, Instagram…
“Manifest de compromís per a la independència de Catalunya:
Em comprometo amb la independència de Catalunya i per fer-la possible em comprometo a anar no insultar ni difamar altres companys i formacions que lluiten per fer possible l’objectiu iniciat l’1 d’O i ser respectuós amb els polítics que en van ser actors i protagonistes comprenent la pressió, les pors i incerteses que van viure, d’altra banda tan naturals en les situacions tan transcendents en què van plantar cara a l’estat repressor que va renunciar a respectar els drets humans i la democràcia per continuar tenint-nos presos com a ciutadans.
Per això signo amb el compromís de dialogar amb respecte els que m’acompanyin cap aquest anhel de llibertat.”
Salvador Molins 26.04.2021 | 21:34
Visquem la Independència!
Espiritualitzem la Independència!
Perquè “la independència ja no és un procés polític, és un procés emocional que molta gent espera que torni a esclatar com les flors a la primavera.”
—————————–
PS 1: JO EL SIGNO:
“Manifest de compromís per a la independència de Catalunya”
(Ventura Passols)
PS 2: “Cercant un relat que no menystingués ni desfilagarsés l’1 d’O.”
PS 3:
Censa’t a la República Catalana, fes-te’n ciutadà.
Viu la Independència, no esperarem a ser morts!
aquest és el nostre punt de rebel·lia, allò que ens fa dir “de la República”
molt més enllà del poruc i ploricó “per la”,
demanant permís arreu per ser.
Si som … siguem!
Som la República a l’exili, som molts, comencem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!