BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

3 de desembre de 2021
0 comentaris

La Trama Russa. James Bond i el Preparem-nos. Ja som 101.875.

Extret del Bloc de Jaume Renyer “Per l’esquerra de la Llibertat”
(8 de novembre de 2017
Israel vist des de Catalunya 
Daniella Levy és una escriptora jueva israeliana que va publicar abans d’ahir al seu bloc a l’edició anglesa de The Times of Israel un⁹9⁹ article titulat:
”Catalonia‘s Pacifist war of independence”:
TRADUCCIÓ AL CATALÀ:
“La guerra pacifista de la independència de Catalunya”
(Daniella Levy)
 «Potser ha arribat el dia i l’hora en la que la independència es pot guanyar només a través de mitjans polítics. No ho sé. Però si algú pot fer-ho, és la gent creativa, forta i obstinada de Catalunya.»
“La guerra pacifista de la independència de Catalunya”
_____________
LA TRAMA RUSSA

A mi m’agradaria que en realitat els nostres representants haguessin estat capaços de demanar ajut militar, econòmic i policíac a les potències capacitades per fer-ho. En tot cas d’independència és normal fer-ho.

Potser encara hi som a temps? Aquesta llegenda que expliqueu pot haver-nos obert els ulls?

Lamentablement els indesitjables, uns enemics i altres messells, que han mogut tota aquesta història, són molt més conscients del que estem vivint i lluitant que molts dels nostres.

En un determinat moment necessiterem l’ajut d’algú, sigui Rússia, els EUA, EU, Xina, …

Ens caldran aliances de valors, econòmiques, militars, … O potser no?

Potser, … El que adjunto que ho he extret del Bloc de Jaume Renyer “Per l’esquerra de la Llibertat”
(Del 8 de novembre de 2017)

Israel vist des de Catalunya

Daniella Levy és una escriptora jueva israeliana que va publicar abans d’ahir al seu bloc a l’edició anglesa de The Times of Israel un⁹9⁹ article titulat:

”Catalonia‘s Pacifist war of independence”:

https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=278186

TRADUCCIÓ AL CATALÀ:

“La guerra pacifista de la independència de Catalunya”

(Daniella Levy)

«Potser ha arribat el dia i l’hora en la que la independència es pot guanyar només a través de mitjans polítics. No ho sé. Però si algú pot fer-ho, és la gent creativa, forta i obstinada de Catalunya.»

“La guerra pacifista de la independència de Catalunya”

“Quan el president català (o ex president, depenent de qui pregunteu), Carles Puigdemont va aparèixer inesperadament a Brussel·les la setmana passada amb un grapat dels seus ministres, va causar una certa confusió. La majoria assumia que estava buscant asil;   el govern espanyol el va destituir i el va convocar a un tribunal a càrrec de la rebel·lió per declarar la independència la setmana anterior, i pocs dies abans, un ministre flamenc havia mencionat que potser podria demanar asil a Bèlgica. Però en una conferència de premsa el dimarts a la tarda, se li va preguntar a Puigdemont si aquest era el cas, i va dir que no. “Aquesta no és una pregunta belga. Estic aquí a Brussel·les com a capital d’Europa“, va respondre

Alguns l’han anomenat un covard, es va escapolir amb la cua entre les cames per salvar la seva pròpia pell mentre el seu vicepresident i altres 7 ministres del seu govern van ser arrossegats a la presó prop de Madrid. Un periodista britànic l’acusava d’abandonar no només el seu govern i la seva gent, sinó també la seva dona i dues filles petites, que encara intentaven mantenir una semblança de normalitat mentre que Puigdemont es burla de les seves responsabilitats.
Crec que aquests detractors incompleixen completament el que està intentant fer.
He estat seguint aquesta història per un temps i m’he interessat especialment a Carles Puigdemont. Sembla que no sembla el vostre revolucionari mitjà. No és particularment ferotge o confiat en el seu discurs o aspecte, més cautelós que carismàtic, que sembla més semblant al tipus d’individu que hauria d’aconsellar als estudiants d’educació secundària en els seus projectes superiors que el líder d’un govern progue que es va separar d’un país europeu important. També prové d’un fons modest: és el segon dels vuit fills nascuts d’una família de pastissers a Amer (a la província de Girona), i va abandonar la universitat per continuar la seva carrera periodística abans d’involucrar-se en la política. Ni tan sols va córrer per al president; va ser nomenat per altres polítics després que el seu predecessor fos expulsat com a part de les negociacions de coalició al gener de 2016.

No obstant això, crec que s’ha mantingut a bànda de les amenaces i la violència espanyoles amb increïble tenacitat, grandesa i valentia.

Crec que Puigdemont representa exactament el que es tracta de Catalunya que, segons les seves paraules, el converteix en un “país diferent”. M’agradaria dir que els catalans són una espècie de canadencs d’Espanya; els nordistes més amables, educats i autosuficients que semblen tenir més preferència per un diàleg respectuós i mesures pacífiques que els seus veïns, més o menys toscos, al sud. Fins i tot tenen una “eh” (només a Catalunya és “oi?”)! Són amos de la protesta no violenta; es van enfrontar a les baralles policials espanyoles, gasos lacrimògens i bales de goma amb una dignitat silenciosa, les seves mans en l’aire i el seu himne nacional als llavis. Hi ha hagut una veritable falta de violència per la seva part en resposta als atacs polítics i físics que Espanya ha imposat contra ells. Això no és casual en absolut; és qui són.

El que ens fa tornar a la raó per la qual Puigdemont es troba a Brussel·les. Em sembla bastant clar que no està aquí per fugir o evadir-se de la justícia. D’una banda, crec que es va plantar a si mateix com una nosa, una pedra dins de la sabata, a Europa, fent que sigui impossible que ignorin la seva causa o que ho descartin, ja que molts (inclòs Israel) tenen un “assumpte intern espanyol”. A més, pot ” Desenvolupar la seva campanya des de fora d’una cel·la de presó a Madrid, i com molts catalans encara el consideren el seu legítim president, té el deure de servir al seu poble durant tant de temps com sigui possible.

Tanmateix, el més important era que sabés que la seva detenció conduiria a disturbis civils a un nivell que podria derivar vers la violència, i estava molt clar que volia evitar això a tota costa. En una conferència de premsa el dimarts passat, va dir: “El meu govern podria haver optat per enviar als nostres fidels funcionaris a una batalla per hegemonia o utilitzar els elements de la policia catalana que són fidels a la República per defensar la nostra independència, però hem optat per evitar l’enfrontament i la violència. Espanya no ens arrossegui a un escenari violent “.
Quan llegia per primera vegada aquestes paraules, vaig pensar: Qui va saber parlar d’una guerra pacifista d’independència?
Com espera que la Terra mantingui la sobirania sobre un país sense militar que està disposat a defensar físicament les seves fronteres?
Vaig créixer en dos països que van lluitar amb guerres sagnants i amargues per guanyar la seva independència, a un cost molt elevat. Com a israelià, estic molt conscient que, de vegades, no hi ha altra opció que recórrer a la violència. L’ús del “pacifisme com la nostra única arma” (com ha insistit Puigdemont als catalans) l’any 1948 hauria estat una excel·lent manera de deixar que la Lliga Àrab acabi amb el que va començar Hitler.
Per descomptat, Catalunya està en una posició molt diferent de la que teníem. Espanya ha actuat amb una inexcusable agressió, però no estan a punt d’enviar a l’exèrcit i començar a disparar a la gent.

Potser ha arribat el dia i l’hora en la que la independència es pot guanyar només a través de mitjans polítics. No ho sé. Però si algú pot fer-ho, és la gent creativa, forta i obstinada de Catalunya.

Daniella Levy

 

PS: La Trama Russa. James Bond i el Preparem-nos. Ja som 101.875.

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!