BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

11 de març de 2006
General
3 comentaris

La plataforma del 2014: Per la Independència !

Reflexions sobre les plataformes.

En llenguatge d’investigació de l’espai o de ciència ficció -recordo amb il·lusió quan jo tenia 14 anys- el Pedro Mari (Kepa) casat amb una meva cosina, em va portar a Barcelona al Cinerama a veure «2001, una Odissea a l’Espai». Bé, fora de l’anècdota d’aleshores d’alguns de la meva generació, la paraula plataforma hem fa pensar en «plataforma de llançament» de naus de l’espai o potser millor lloc de recollida, d’arribada o de llançament d’alguna altra cosa.

Plataforma, lloc on es troben gent o col·lectius diversos per a assolir un fi comú.

Tres són les plataformes amb que jo m’he trobat recentment, la primera a mena de cosa ensomorta, la de les «Seleccions Nacionals», la segona la de la Guerra de l’Iraq en la que em vaig implicar a fons, i ara aquesta del «Dret a decidir».

La dels «500.000 de les Seleccions Nacionals», totalment desaprofitada. En realitat no és una plataforma, almenys no deu ser de cinc-cents mil!? 500.000 persones definides i coordinades són moltes persones, són molta força, són quasi bé imparables. La Plataforma de les Seleccions Nacionals deuen ser pocs, o mal coordinats, o quelcom falla! «Tot una plataforma que sols aconsegueix fer un partit de costellada el dia dels Sants Innocents»… que les coses són difícils i que la moguda és important ningú ho nega, però quelcom ens falla. Ni recuperem la llengua, ni les seleccions, ni els nostres recursos, ni l’autogovern; sempre aquella fatídica llosa espanyola a sobre, sempre aquell ofeg, sempre aquella colla de polítics pallussos que no poden o més aviat que no volen …!

Segona plataforma, la de la «Guerra de l’Iraq»; aquella va moure moltíssima gent però no va passar d’aquí. Si s’hagués plantejat no com a petició, sinó com a exigència decidida a tot, podia haver fet caure de cop el govern d’Aznar, un dels principals aliats de Bush. Què hauria passat aleshores? Us ho creieu que aquella moguda podia haver fet molta força? Si tant sols s’hagués pressionat als Bancs i a les Caixes! …? Aleshores hi haurien anat tanta gent a aquella manifestació gegantina i mundial? La pregunta que ara hem faig és si volíem aturar la guerra o acumular gent?

En Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i en Josep Castany Director General d’aquest projecte per la Independència el 2014 m’ho diuen i repeteixen quan jo manifesto estar impacient per aprofitar aquesta nova plataforma, la «del dret a decidir». Em diuen «una manifestació o qualsevol plataforma que en pugui esdevenir no són res si no estan plenament inserides en un pla concret, un projecte definit i un missatge clar i contundent» d’altra banda mouràs molta gent, però, per a què i amb quins resultats del fi que es persegueix?

La tercera plataforma, la tenim entre mans ara, i si no entre mans la tenim davant dels nassos. Es va fer una gran manifestació, diguem 700.000, un èxit rotund . De moment es manifestava que tenim dret a decidir, però en aquests moments els que poden decidir en nom nostre, per voluntat pròpia i segons els mecanismes establerts no han canviat la seva decisió, la que van prendre en pactar un estatut totalment rebaixat respecte al del dia 30 de setembre de 2005. En Mas i Ciu segueix amb els seus tretze són tretze; i en Carod i en Puigcercós segueixen allargant la mà i el braç -més que no fan mans i mànigues per resoldre el fet- ells que van pactar malament la retirada d’aquest estatut de tal manera que ara no poden retirar-lo, ells que fins s’empesquen un «Sí crític», o sigui que com la manifestació de la Gerra de l’Iraq no saben el que volen o no volen el que saben. Ningú, cap dels polítics catalans, ha fet passos concrets i seriosos per escoltar el Poble de Catalunya i per tornar a l’estatut del 89% del Parlament Català, Parlament que és la veu oficial del Poble Català a banda del clam multitudinari del 15F.

Els pol’itics catalans en la seva intimitat partidal devien pensar, com quan la Guerra de l’Iraq pensaven els contraris a la manifestació, pensaven i deien que els que havien sortit al carrer no eren pas més que una minsa quantitat de persones, o sigui una minoria; 700.000 persones, aquesta vegada, davant dels set milions del Principat o dels 11 milions de catalans de tots els Països Catalans.

És massa fàcil per alguns dels nostres polítics ignorar les decisions del nostre Parlament; no és pas Espanya sinó ells els que en últim terme transformen el Parlament Català en un parlament de paper mullat i fullaraca seca. El 89% del parlament tant els fot! Ciu ja ho havia demostrat vàries vegades quan governava.

Però, a veure … què els va demanar, als nostres polítics, la gran manifestació dels 700.000. Jo diria que, amb gent tant durs de voler entendre, dir un fet que tots sabem «que tenim dret a decidir» és pura inutilitat si després no prenem la determinació de decidir. Altra cosa és l’efecte d’aquesta manifestació cridant i fent visible a tots nivells el «Som una Nació» i el clam que s’hi sentia d’Independència …! Va ser molt valuosa, aquell dia, l’aportació de milers de fidels catalans, que van anar a la manifestació, perquè van fer entendre quelcom essencial de Catalunya davant la multitud de gent que ha arribat a la nostra terra en aquestes darreres onades immigratòries. Tots els nou catalans van veure que Catalunya és i vol ser una Nació. Aquest sí que és un èxit real i bo. Eixamplar i aprofundir aquest fet i aquesta voluntat seria una bona finalitat per a una plataforma.

El lema de la manifestació era totalment equivocat i diluït, tant que després de la manifestació tothom se la va apropiar o en va fer la lectura interessada que li va convenir i que li va plaure. Començant per ERC, que no hi havia d’haver anat amb els seus estendards -així ho pregaren els organitzadors-, però l’animalada més gran fou quan ERC en boca d’un dels seus líders digué que la manifestació recolzava el seu posicionament! O sigui que als que vam anar a la manifestació ja ens està bé que ERC no faci res per retirar el projecte d’Estatut com està ara de desnaturalitzat, … i les altres bestieses que ha fet ERC, que tot i no ser tan monumentals com la de CIU i Mas si que han propiciat que passés tot el que ha passat. També CIU, … que si el PP; també el PSC, etc etc. aquest és el fruit d’un missatge indefinit i sense cap possible concreció.

Què farà a partir d’ara aquesta plataforma? Anar-se desnaturalitzant lentament fins a desaparèixer com la de la Guerra? Anar estirant l’ala sense fotre res de decissiu com els de les seleccions nacionals … 500.000 persones adormides o 700.000 al més pur estil Pujolià?

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció, President de BIC i President de Som 10 Milions) Berga (Principat de Catalunya) Països Catalans.

————————————————-

La plataforma del 2014

Catalunya Acció volem tenir la capacitat de moure només 70.000 persones, un 10% de les 700.000, Déu n’hi do!  Amb 35.000 ja farem! només ens faltes tu!

Tenim un Pla definit i valent, un sol objectiu, una determinació. En el que decidim nosaltres no hi caben indefinicions ni mitges tintes. Quan sigui l’hora podrem avançar sense titubejos.

En comparació al tema de l’estatut, nosaltres, com que fonamentem la unitat d’acció a un fi concret, ens assemblem més al Pla Ibarretxe pensat pel PNB i EA en solitari, que no pas a la patètica via catalana del consens Zapaterià i Maragallià. (Quina colla de desgraciats, tots, CIU, ERC, PSC, ICV! I el fotut consens de merda que s’han carregat entre tots!) Volien un consens esquifit i com que els ha sortit valent se l’han carregat i prou! Els hauríem de fotre una cossa al cul per no dir res més gros! I els hauríem d’expulsar dels llocs que ocupen en les institucions del nostre país!

Quan Catalunya Acció sigui capaç de muntar una manifestació com aquella, o una possibilitat estatutària de veritat, només serà per una cosa, sols una, i per decidir-la tot seguit!: la Independència de Catalunya!

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)


  1. A veure si ets mes realista i no tant cinic,les persones normals,que tenen feina a sobreviure cada dia,no escriuen aquestes delicatessen!.

    Deus ser un bon burgés tú, menjar,jeure i no fotre res mes que escriure parides a vilaweb.

    homonim

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!