Vot per ací i vot per allà i mira de confondre i enredar. Que blancquejadets estan tots. Què bo que s’ha tornat el PSC. I, els Junts falsos o Junts S.A., defensaran la llengua catalana o defensaran l’espanyola? deixaran de fer la puta i la remoneta i trair als seus votants?
El president Aragonès ha argumentat que és millor que regulem nosaltres la presència del català a l’escola que no pas que ho faça un tribunal espanyol. Bé, doncs tres comentaris sobre això.
El primer: però de què parlem si ja ho ha fet un tribunal espanyol? O és que la decisió de fer un 25% de castellà cau del cel?
El segon: no ens enganyem i no enganyem, per favor; perquè no hi ha cap garantia, ni una, que fent això els tribunals no tornen a immiscir-s’hi quan vulguen. I que exigiran el 50% o el 75% demà o quan ho consideren convenient. I
el tercer, si ho voleu, de caràcter més moral:
què se n’ha fet dels valors, la ideologia, les raons per les quals els ciutadans et voten, si fer política consisteix només i sempre a obeir? Més precisament, a obeir els teus *enemics?” (*Els que et volen fer desaparéixer”)
Vicent Partal
PS3:
Eduard Clavell
06.04.2022 | 22:35
Això de reprimir nosaltres perquè si ho fan ells serà pitjor ja ho van inventar els del govern de Vichy… I si fos per ells, els nazis encara estarien governant França
PS4:
Josep Murgades, filòleg
“Idò, què voleu que us en digui que no sapiguem tots ja prou? Vaig malfiar-me d’aquesta història quan vaig veure que, a tall de cavall de Troia, s’hi apuntaven els del PSC-PSOE. Ara el resultat és el que calia esperar: tota la politicalla, la nostrada i la d’altri, prosseguint l’estratègia apuntada ja per Villalpando el 1716: la d’aconseguir ‘el efecto’ sense que se’ls noti gaire ‘el cuidado’. I nosaltres, què podem fer-hi? Doncs el que hem fet sempre: resistir a tota ultrança, cadascú des del seu àmbit, per modest i per limitat que sigui. I encara: des de fa temps no em trec del cap unes paraules de Guillem d’Orange-Nassau que vaig llegir una vegada citades en ploma de Joan-Lluís Lluís: ‘No cal esperançar per emprendre, ni reeixir per perseverar.’ Doncs això mateix: a emprendre i a perseverar.”
Màrius Serra, escriptor i membre de la Secció Filològica del IEC
“Els pactes sempre són desitjables, però aquest parteix de tres premisses falses.
La primera és que la justícia espanyola només busca garantir el castellà, quan en realitat malda per impedir que el català sigui la llengua hegemònica. La voldrien tancada a l’àmbit familiar, com un simple dialecte. No hi ha cap dada sociolingüística contrastada que indiqui que el castellà recula a Catalunya. Lingüicinisme.
La segona premissa falsa és que hi ha centres educatius dels quals surten alumnes catalans amb un domini deficient del castellà. No n’hi ha cap, mentre que al contrari n’hi ha a grapats. La balança que invoca la justícia té pesos de plom en un braç i de ploma en l’altre. Lingüicinisme.
La tercera premissa falsa és que els tribunals espanyols es donaran per satisfets amb un canvi de redactat que exclogui percentatges i inclogui eufemismes com aquest: “centre de gravetat”, que sembla extret de la cançó de Franco Battiato. La gravetat de la situació als centres ve de la judicialització imposada per grups polítics minoritaris. Lingüicinisme.
Quan legislen els tribunals, els presumptes legisladors només administren, i encara gràcies. Una modalitat contemporània de lingüicidi és el lingüicinisme que s’ha anat covant en els últims vint anys. Ara en patim les conseqüències. Català, a l’atac!”
PS6:
Defensem la Llengua Catalana, a l’escola i arreu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!