BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

6 de febrer de 2006
Sense categoria
0 comentaris

La independència és a l’abast ! Sols ens cal sumar determinació !

«Només serà el que nosaltres vulguem !»

«Tot gran projecte sempre ha començat per un petit i únic pas !»

Catalunya Acció dóna continuament aquest pas! Determina’t, si no ho has fet, a fer-ho d’una vegada:

Suma’t a Catalunya Acció! Suma’t amb els independentistes, que sense deixar la nostra tasca de país pròpia i en el nostre grup o partit propi, ens hem compromés a treballar en comú i de forma operativa, amb un sol i únic objectiu: Assolir la nostra independència, la Independència de Catalunya i ben aviat -el 2014-.

Totes les mogudes, totes les hores, tots els esforços que dediquem al país amb un objectiu ferm, continu i decidit: Allunyar-nos en tot de França i Espanya, trencar en tot amb els enemics de la nostra pàtria!

Us adjunto un escrit de Juan Manuel Rodríguez, que ell mateix ha precedit d’aquesta reflexió d’en Hèctor López Bofill:

————————————————–

Enquestes sobre la independència: un tabú o una cortina de fum?

«Per què no imaginar l’escenari en el qual finalment els ciutadans triessin, es decidissin, i no per un catàleg de competències més o menys obscures, per un percentatge de participació en el rendiment d’uns tributs, sinó per una cosa força més clara: la conversió de la seva comunitat en un Estat? «SÍ» o «NO».

Hèctor López Bofill, Professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. Diari AVUI, 12 de setembre de 2005 (pàg. 16)

_____

Cada cop més sovint ens trobem amb més gent que no cal convèncer que ens estan enganyant. La intuïció que els «independentistes» som amb tota probabilitat molt més nombrosos del que ens volen fer creure, molts ja fa temps que la tenim. Però si a aquesta intuïció s’hi afegeixen fets, la intuïció es converteix en convicció. Ens referim als «independentistes» com a aquells que el dia del referèndum votaran SÍ.

Enfront d’aquests, seria «unionista» o «encaixista» aquella persona que optés pel NO. No hi ha més matissos.

El fet que ens vulguin prohibir d’exercir el nostre dret universal a l’autodeterminació com a poble és un fort indici de la Gran Mentida. Que fins i tot criminalitzin l’exercici d’aquest dret, ja n’és tota una evidència. Que des dels estaments oficials i l’establishment mediàtic no es promouen enquestes on es pregunti directament i explícitament a la ciutadania sobre el sentit del seu «vot» en un hipotètic «referèndum» d’independència, n’és un altre indici força revelador. I encara un indici més: tots els sondeigs que s’encarreguen de passar-nos per la cara, plantegen la «Independència de Catalunya» com un simple concepte abstracte o un exercici de teoria política, mai com una realitat possible d’aconseguir (tàctica bastant barroera, per cert). Ningú difon que 2 anys abans de la independència d’Eslovènia el percentatge d’eslovens que la veien factible era mínim, i el resultat del referèndum va ser espectacular a favor del SÍ. Quan es veu com una cosa propera i factible, tothom s’hi apunta com si fos una allau.

Que el SÍ gairebé doblava el NO en les poquíssimes enquestes on es preguntava a la població del Principat sobre el sentit del seu vot en un referèndum, n’és una altra evidència claríssima que han volgut soterrar.

Ha calgut que catalans com en Jaume Sanz fessin gairebé arqueologia per a recopilar unes dades que, tot i ser públiques, no han estat mai publicitades, més aviat guardades en un calaix per tal que ningú les conegués.

La suma de tants indicis, de tantes evidències, ens dóna la ferma convicció que efectivament en som molts més dels que ens diuen. Un cop ens n’haguem adonat i ens disposem a actuar, intentaran dividir-nos (de fet ja ho intenten abans d’hora). Però unint esforços cap a l’objectiu comú -la Independència com a resultat d’un procés 100% democràtic-, i obtenint el reconeixement internacional, no podran aturar-nos. Només cal que ens ho proposem, perquè la tenim a l’abast de la mà.

Tots podem empènyer perquè la locomotora que ja ha arrencat arribi a la seva destinació: la Independència.

Juan Manuel Rodríguez, 29 anys Castelldefels (Baix Llobregat) Conseller de Catalunya Acció.

Juan Manuel Rodríguez, 29 anys (15/desembre/2005)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!