Visquem la Llengua!
Malgrat les dificultats, malgrat tot, visquem-la i parlem-la joiosament.
El que es viu de veritat es comunica i contagia, i transforma, com el llevat barrejat amb la massa.
Lluitem per la Llengua, perquè no la perdem, perquè no ens la prenguin, perquè no puguin fer realitat allò que resava la portada del “Decreto de Nueva Planta” amb un to de sentència definitiva: “La Nación catalana ha muerto”.
Les raons de Gilibert són contundents i inapel’lables, però són tristes i apagades, no tenen vida, no ho dic amb la voluntat de desprestigiar-lo, ni devaluar la seva opinió, entre moltes altres coses perquè no podria ni que volgués, sols ho dic pel contrast que vull resaltar quan escric la meva màxima des de fa un temps: “Visquem la Llengua, visquem la Independència”. A voltes, segons cal, poso primer la una o l’altra.
El que diu Gilibert, el que diuen gent molt valuosa com Santiago Espot, i fins i tot les “veritats de 68” a voltes és totalment improductiu si no ho vivim.
De què ens serveix dir que no serem independents, que perdrem la llengua, que alguns som uns covards i uns incompetents?
Visquem la Llengua i la Independència, ara, perquè el món i la vida se’ns acaben, i si badem no hi serem a temps.
Vam decidir, vam votar, vam guanyar, ara alguns, pocs però vius i convençuts del Mandat i el compromís que nosaltres mateixos ens vam donar, ja ens hem censat a la incipient República Catalana Independent. Hi estem compromesos per voluntat lliure i pròpia.
Ara, la realitat ens colpeja a la cara, la realitat de la submissió efectiva a la qual els colonitzadors i genocides, i els catalans rendits i acomodats ens condemnen, i la realitat de la traïció de tots els líders que hem anat votant al llarg de tants anys, la realitat de la immersió falsejada per la desídia de polítics, centres i professors que no l’han complida ni l’han fet complir.
Hem caigut, ara ens toca aixecar-nos.
Omplim el nostre cor d’esperança responsable, defensem la llengua i la independència, ara! no esperem quan ja siguem morts.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC.
PS1: https://www.vilaweb.cat/noticies/escolteu-els-mestres-ara-cal-un-no-de-pais/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!