BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Perdoneu, altra volta el ditxós corrector, volia dir: “Hem de ser a la convocatòria, d’aquest 1-O d’enguany, lleials al Mandat del nostre Poble, no pas per ells, ai las, no pas pels que per acció, per omissió, per por o per qualque altra causa encara frenen.”

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, per això darrera la paraula “avisar” hi veiem que treu el cap com una xarxa que encara no ha marxat del tot.

Unim-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos, completem la DUI, diguem el “Prou” definitiu, preparem des de dins i des de fora la Llista Cívica i fem fort el que ara ja hauria de ser definitivament el que va votar l’Assemblea de Representants.

Segons la votació de l’Assemblea de Representants ara ja és diu Consell de la República, però hem de respondre a la convocatòria no pas pel govern de l’encara CxR sinó per nosaltres mateixos i per la Independència de Catalunya.
Tens raó Berta, és llastimós, així estem encara, l’expressió aquesta del President com a poc és desafortunada, sinó massa definitoria. Hem de ser a la convocatòria, d’aquest 1-O d’enguany, lleials al Mandat del nostre Poble, no pas per ells, ai las, no pas pels que per acció, per omissió o per por qualque altra causa encara frenen. No sé si en serem capaços, però al territori hem d’organitzar-nos i enxarxar-nos, perquè, tal com expressà Resina en el seu darrer escrit d’aquesta setmana, sigui el Poble qui exigeixi al President, no pas al revés del que obstinadamemt sembla incapaç. Si no ho assolim es farà palesa l’evidència de les rendicions del 3, 10 i 28 l’octubre del 2017, recordem que el compromís inicial era “a les 48 hores”.
Ara ens cal fer forta la República a l’exili i ens cal, al territori, la “Llista Cívica” o Via Bàltica, tots junts, tots, solament i sempre només per a la Independència.
Ells, l’enemic, no han de saber res, som nosaltres, àdhuc vostè mateix, els que ho hem de saber i refermar i complir.

Avisar-los…? … de què estem disposats a fer…?

Caram, President. Encara estem així?

Per més que tinguem parés diferents, oposats i tot, de què i com s’ha de fer per asolir la independència, hem de ser-hi tots. Hem de demostrar, una i altra vegada i les que hagi menester, als nostres enemics, al món i, sobre tot, a nosaltres mateixos, que seguim aquí, que seguirem i que no marxarem fins a asolir el nostre objectiu. Visca la República Catalana!

AQUELL 1 D’OCTUBRE DE 2017
Des de la matinada vam ser tot el dia protegint les urnes de cada una de les 17 meses del col·legi electoral més gran de Catalunya, a l’Escola Industrial de Barcelona.
Després d’una jornada apassionant, col·laborant amb els periodistes i els observadors internacionals que necessitaven carregar els mòbils o connectar la bateria del portàtil, cap a les 10 de la nit erem conscients que amb el cens universal ho havíem aconseguit i, després de completar les actes de cada mesa i tancar els sobres, vam fer una rotllana emocionant dels més de cinquanta voluntaris al mig d’aquell vestíbul magnífic, just abans de sortir del recinte.
Aleshores, al sortir, vam comprovar que a fora encara hi havia milers de persones que ens esperaven per aplaudir mentre els bombers amb casc vermell ens protegien fent un passadís.
I tant que hi serem a l’Arc de Triomf de Barcelona aquest nou 1 d’octubre!!!
Per cert, crec que ja és Consell de la República, i no per la República.