JUNTS, ER i CUP, penseu en la Llengua? Esteu disposats assegurar-ne el grau de competència? O penseu fugir d’estudi i abandonar-la com sempre?

4 de maig de 2021

0 comentaris

JUNTS, ER i CUP, penseu en la Llengua? Esteu disposats assegurar-ne el grau de competència? O penseu fugir d’estudi i abandonar-la com sempre?

ASSEGURAR EL PRESENT I EL FUTUR DE LA LLENGUA CATALANA

De que ens serveix tenir 74 diputats i abandonar la Llengua a la seva sort?
Sense la Llengua no hi haurà independència. La Llengua n’és la infraestructura principal.

Per allà el 1979 del segle passat, a Berga, es va esdevenir uns fets que van sere la gota que fa vessar el vas. Feia temps que els berguedans patíem el sentiment d’una progressiva degradació de La Patum empesa també pel progressiu augment de visitants a la festa, hi havien símptomes de bretolades i brutícia excessiva als carrers i tot això va despertar les alarmes, aquell anys uns soldats de la caserna de Berga van estovar un suboficial militar reenganxat. Va ser la gota definitiva i els berguedans que som bona gent també d’aquella del lliri a la mà, en aquella ocasió vam fer una cosa insòlita, vam dir “PROU! això no pot continuar o ens carregarem la nostra estimada festa”, que sortosament avui en dia ja és Patrimoni cultural i immaterial de Berga, de tota la comarca anomenada del Berguedà, de tot Catalunya i de tota la humanitat. Dit des de Berga, per un berguedà com jo, que ningú se m’ofengui, perquè es comenta amb boca petita que a part de la nostra festa cabdal, de la que en som dipositaris i responsables, molts pobles ens passen la mà per la cara en molts aspectes, ningú és perfecte, però en aquella ocasió vam saber redreçar-nos amb sa orgull i coratge per girar el sentit innexorable de la història i vam reeixir! La Patum ha assegurat des d’aleshores el seu present i el seu futur amb respecte! Una de les grans apostes de l’Assemblea ciutadana que vam endegar aleshores per salvar la festa va ser una iniciativa tan senzilla com eficaç, ajudada i acompanyada per l’amor, el respecte i la valoració que tots processem per aquesta festa, i la iniciativa aquella va ser la creació i col·locació a les entrades principals de la ciutat d’una senzilla pancarta- com les que des d’aleshores ha presidit cada any Berga durant les festes del Corpus,unes pancartes que ens recorden a tots que la “Patum és més que una Festa” és el nostre més gran valor, és aquest tan gran tresor dels berguedans. La mesura de la Pancarta -penso també per anologia en la Pancarta defensada pel MHP Torra davant dels repressors i colonialistes totpoderosos de la llei espanyola per excel·lència “la llei de l’embut”-, la mesura de la Pancarta va anar acompanyada d’altres mesures d’ordre per evitar futurs accidents per causa de la gran afluència de gent en la festa reina del foc per excel·lència.

Perquè us explico tot això? Doncs per dir-vos que els catalans com els berguedans davant de la situació de risc de la nostra llengua hem d’actuar amb determinació ara! No demà o demà passat sinó ara!

Catalans, el nostre valor més preuat, al costat de la vida, de la nostra terra i la nostra llibertat, entre altres coses també molt importants, és la nostra Llengua, la Llengua d’aquesta terra, la llengua Catalana. I sols nosaltres els que vivim i estimem aquesta terra i la seva gent, en som responsables., per tant hem d’actuart com els berguedans ho van fer per la seva Festa cabdal.

Per assegurar el present i el futur de la Llengua catalana hem de fer un gran pacte de país entre parlants, professionals i sobretot POLÍTICS, ara TAMBÉ els polítics, vosaltres 74, ER, Junts i CUP, primer de tots i de tothom, no feu més l’orni, les mesures han de ser convençudes i potents, no aneu amb mitges tintes ni escorrent-vos de la vostra responasabilitat primera davant la COMUNITAT QUE US HA ESCOLLIT PER DEFENSAR ELS VALORS DE CATALUNYA.

Esteu en tràmits d’elaborar el programa per desenvolupar en equip aquesta nova legislatura, no us oblideu de la Llengua.
Complir amb la Llengua Catalana, a més de ser absolutament necessari ompliria de sentit i orgull aquesta legislatura que bé sabem tots que no serà fàcil.
Complir aquesta responsabilitat de forma efectiva per la Llengua serà una de les millors maneres de complir el Mandat que ens vam atorgar el 1r d’octubre de 2017, fer de Catalunya nun estat independent en forma de República.

Que així sigui!

Joan Sabata, Josep Vilalta, Salvador Molins, …
Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002
Amics de Josep Espelt, Pere Esteve, … i molts altres en la memòria.

PS1: JUNTS, ER i CUP, penseu en la Llengua? Assegurem-ne entre tots el Present i el futur. Fem l’impossible! Esteu disposats assegurar-ne el grau de competència? O penseu fugir d’estudi i abandonar-la com sempre?

PS2: Un Gran Pacte? -Sí! Entre parlants, professionals i Polítics. Els parlants no abandonant-la i millorant-la. Els professionals essent autoexigents i eficients en el compliment de les seves obligacions envers la llengua, utilitzant-la i avisant dels perills. Ser escrupulosos en l’aplicació de la immersió, …. Els polítics ampliant-ne la immersió, vetllant per la millor efectivitat, pel compliment de les lleis d’etiquetage i comerç, fent-ne continuades campanyes de suport, exigint el compliment dels requisits als funcionaris, als jutges i al sistema judicial, l’assitència en català als hospitals i ambulatòris, als metges d’atenció primària, en tots el comerços en general, el compliment estricte de la llei de cinema aprovada pel Parlament català ja fa més de10 anys. Potenciant el doblatge de pel·lícules a la llengua catalana, el mercat audiovisual, etc.

PS3: UN BOTÓ PER MOSTRA. Extret de Vilaweb:

Article de Maria Obelleiro, directora de NósDiario

“Enemics del gallec”

Martxelo, Vicent, mireu quin trist panorama que tenim amb el nostre idioma. Segons les dades aplegades en un report presentat per la Reial Acadèmia Gallega (RAG) aquesta setmana, l’alumnat galaicoparlant té un domini similar del gallec i de l’espanyol. No obstant això, el 35% dels estudiants que parlen espanyol presenten una escassa competència en gallec. L’estudi assenyala que gairebé el 44% dels prop de 600 estudiants de l’ESO participants en l’enquesta tenen el gallec i l’espanyol com a llengua inicial; el 36,1% l’espanyol i el 18,1% el gallec. El 70% respon que parla únicament o preferentment espanyol. Són xifres que confirmen investigacions anteriors, com la de l’Institut Gallec d’Estatística, dependent del govern, que adverteix que el 24% dels menors de quinze anys no parlen ni escriuen en la llengua pròpia de Galícia.

La rotunditat de les dades de la RAG palesen el procés d’imposició lingüística de l’espanyol. Mig miler de disposicions legals obliguen a usar-lo, enfront de la inexistència de cap normativa que obligui a l’ús del gallec. I encara més. Institucions internacionals com el Consell d’Europa qüestionen la política lingüística del govern gallec i l’insten a eliminar les “limitacions a l’ensenyament del gallec”. A més, bona part dels sociolingüistes gallecs responsabilitzen d’aquest accelerat procés de relleu del gallec per l’espanyol la legislació aplicada per la Junta de Galícia des de l’arribada de Feixoo a la presidència.

El discurs d’acompanyament ideològic emprat per Feixoo per limitar la presència del gallec en l’ensenyament va ser la falsa imposició del gallec davant l’espanyol i la pretesa vulneració dels drets dels parlants dels espanyols d’acord amb una presumpta legislació que els deixava sense drets. El relat de Feixoo no és una construcció pensada en exclusiva per a Galícia, car forma part de la factoria de la Fundació d’Anàlisi i Estudis Socials (FAES) de José María Aznar, en el marc del seu programa de recentralització de l’estat.

María Obelleiro, directora de NósDiario

PS4: https://www.blogger.com/blog/post/edit/4719334358537538791/6655420719376385593