Avui mateix nova sessió dels Judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya, nosaltres els catalans per alliberar-nos i ells els espanyols per a subjugar-nos.

Que tinguem sort!

Perssistim!

Els exiliats no han comès cap delicte ben al contrari, han defensat la voluntat d’una majoria aconseguida democràticament per mitja del vot. Si els jutges de la UE posant tants recursos per emetre una sentencia desfavorable és perquè la UE ha perdut els valors fundacionals i les seves autoritats s’ha convertit en una banda de buròcrates parasitaris, una espècie de màfia comunitària.

És un cas molt clar que a la religió capitalista compta la capacitat d’imposició per sobre de l’equitat i els drets humans. Com que es diu que hi ha democràcies ( i en una i hipotètica democràcia no seria així), el paisatge queda descolorit del tot. Què queda de les tendències humanistes europees? D’altra manera els jutes tindrien molt clar qui maltracta i qui és maltractat, com de fet és evident qui ha exercit la violència i la malversació, i qui ha g hagut de fugir o ha estat maltractat.

Un sistema judicial just en la praxis. el marc de la religió capitalista és impossible, ja que o bé es jutja emparat per la força de la violència o del déu diner, o bé queda tocat de feblesa, sense poder defensar a les víctimes d’eixos poders, funció que correspon, per natura, a la justícia. Per altra part massa les lleis solen ser fruit de l’intercanvi en rivalitat de les tendències polítiques, especialment en el que afecta drets humans o corrupció. I la corrupció d’un imperi, per molt que estigui prematurament envellit. conserva capacitat per molts abusos. Com deia un ideòleg, gat vell, a part del voler compta el poder. A Europa ara ja saben que va contra natura que des del que queda del “imperio hacia Dios”, decideixi sobre els catalans. I és coherent respectar el saber. És doncs coherent que encara hi hagi gent decisiva a les institucions europees que vegin amb bon ull la conservació del dret a abús de l’Estat Español. No en cal esmentar els fonaments de la posició. Quina serà la dinàmica dels jocs de poders a Europa en un futur. De moment tenim la horrorosa evidència de que la UE s’ha posat a favor de la guerra d’Ucraïna. (Un gran error històric). Si hi ha errors tant greus ses sembra desconfiança envers els pensament de dinàmica humanista.. Com apunta l’article, els interessos no tots són el mateixos. Sap si algú s’escandalitza de que aquells que maneguen afers públics tinguin interessos?

Tot és molt clar sobre les coclusions on poden arribar el TJUE. Tot i així, no crec que ens puguem refiar que el tribunal europeu dicti una sentència favorable als polítics catalans. Jo, com moltes persones, no me’n refio gens. El jutge danès és molt important, però la resolució final no depen solament d’ell i, si més no, altres jutges hi ficaran cullerada, esperonats per la colla d’en Llarena. Bé, demà ho sabrem: “alea jacta est”.

Fariem més be de confiar en els USA o amb Israel, abans que en aquests buròcrates de la UE. Ja ens han demostrat el poc que valen.

No hi entenc res. Que tinguem sort.!!!!

No se si ve a compte o no, pero ara l’euroordre es basará amb la malversacio si no estic errat. No va quedar clar amb la declaració del llavors ministre d’Hisenda que no havia sortit ni un Euro per la organitzacio del 1-O ?

Bon i aclaridor article, i molt bon comentari de l’Albert Miret.
Només cal que els membres del TJUE repassin els vídeos del judici/farsa del 2019, contra els polítics implicats en els fets de l’1 d’octubre del 2017, i podran veure veure tota la corrua de guàrdies civils i policies nacionals recitant tots la mateixa lliçó, ben apresa, i al jutge Marchena no permetent que es veiessin proves filmades que desmentien el que tota aquella colla estaven dient (“eso ya se verá en la fase documental”). Amb això haurien de tenir-ne ben be prou.
Però l’Estat Espanyol, que es pensa que ho pot arreglar tot amb “unos jamones y unas cajas de vino”, es pot trobar que la cosa no li vagi ben be per on té previst. Ja es veurà.

Gràcies per explicar-ho de manera tan didàctica, perquè aquells que no en sabem, ens resultaria impossible comprendre totes aquestes actuacions i entendre tots els matisos.

Fins a la victoria
DUI ja

Gràcies per l’article i gràcies pel comentari de l’Albert Mitet-8.21.

Molt bon article… Ens passarem analitzant els “grisos” una bona temporada…

Ha patit*

Seria convenient per a la UE que es fes valdre el dret “fumus persecutionos” sobretot pel gir evident cap a l’extrema dreta populista que tots sabem cap a on ens mena. I això Europa ho patit abastament s’enrecordi o no. Una altra cosa és que la justícia faci de justícia o es dediqui, com a casa nostra, a fer política

Ara veure’m de quin cantó és situa la UE. Si dels drets o els interessos.

Molt aclaridor , esperem i

La veritat és que la UE política i també fins avui la judicial, s’han fet un nucli d’intocables que figuren en la seva nòmina de països que en formen part, i s’han oblidat que alguns països del seu propi búnquer barraqueta han estat multats per ells mateixos per l’incompliment sistemàtic dels principis indiscutibles d’una democràcia real cosa que comporta les pressions constants i les corrupcions de la pròpia UNIÓ. Polònia, Hongria i espanya han demostrat fins a l’avorriment els seus incompliments judicials mínims, perquè per sobre de la justícia d’aquests països, els preval els criminals sistemes de lawfare instituït. Aquests països no s’estan governant per polítics per por del risc de perdre poder en les pròximes eleccions, sinó que estan governats per un sistema judicial d’uns jutges, adoctrinats, creats i organitzats dins del sistema dictatorial franquista aprofitant-se de què són intocables i lliures de qualsevol control. S’elegeixen entre ells mateixos des de temps immemorial i no deuen cap explicació a ningú, cosa que transforma un país que per pertànyer a la UE hauria de respectar els principis bàsics de la democràcia, en espais lliures de tot control en el que manen uns jutges mai elegits democràticament sinó pel mateix poder que els ha d’utilitzar. Això porta la societat d’un país que simula ser democràtic a un estat que tracta la seva societat com la dels aiatol·làs, sense cap sentit de justícia, sinó de conveniència.
Si els jutges europeus estudiessin seriosament els judicis fets als independentistes, i els que avui encara s’estan fent (400 persones a la cua d’uns judicis totalment parcials per denúncies inventades d’una guàrdia civil a la que li resulta antipàtica la pròpia democràcia per se), no els quedaria cap dubte que a espanya no hi ha cap mena de justícia, ni es respecte cap dret humà, sinó una espècie d’escorxador d’idees polítiques que no lliguin perfectament amb els sistemes feixistes inconfessables en el segle XXI.
“Simular que no veus els crims d’un altre, et transforma en còmplice”.

Molt bon article.
Acabarem sabent dret.
Gràcies.

No sé si la Justícia objectiva és possible, però l’article està molt ben explicat. Salut.