BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

5 de febrer de 2006
Sense categoria
1 comentari

IN MEMORIAM DE NA MARUIXA DE SILES

IN MEMORIAM

Esquela per a comunicar-vos i honorar la memòria d’una Lluitadora pels drets de la Nostra Pàtria Catalana en les seves terres «Els Països Catalans» i defensora significada de la seva i nostra estimada, perseguida i tants cops traïda llengua «La Llengua Catalana».

Na Maruixa de Siles Camprubí

Honorable dona catalana, lluitadora i amiga fins a l’últim alè de la seva vida!

Lloança als Patriotes lluitadors per la nostra Pàtria i la nostra gent ! ! !

El seu nom queda inscrit amb lletres d’or en el llibre de la Història de Catalunya, Ella, sempre valenta, ha marxat cap a la Pàtria Lliure del Cel, així com ho deia el també insigne Patriota Català Mossèn Josep Armengou i Feliu.

Era productora en actiu del programa radiofònic de les tardes del dimecres a Ràdio Molins de Rei, on entrevistava homes i dones de Catalunya, i ho feia en favor del seu país i de la seva llengua.

En nom de les Associacions Som 10 Milions, BIC i Catalunya Acció li retrem aquest sentit homenatge.

L’enterrament serà, avui dilluns dia 6 de febrer de 2006, a les 12 del migdia al Tanatori de les Corts, a la Sala núm. 6.

Si us és possible us agraïrem la vostra assistència.


  1. Vaig coneixer personalment a la Maruixa de Siles a l’ any 1979  i en aquells moments només parlava castellà, inclus quan se li parlava català la contesta era sempre en castellà, fins l’ any 1988 no parlava un mot de català, malgrat que havia nascut a  Barcelona el 5 de gener del 1931, es a dir que ja era grandeta quan va decidir, que la truita havia canviat i que a partir d’aquells moments és podia parlar català sense perill, fins i tot l’ havia acompanyada amb les seves amigues , totes filles de militars, al café que existia al costat del  Corte Inglès de la Plaça Catalunya. La Maruixa que abans li deien Maruja va canviar quan la truita va canviar, 13 desprès de la mort d’ en Franco,  si Franco no hagués mort  probablement mai hagués parlat català, per tant  el mot "patriota" el deixarem per altre gent que el mereixi més no pas per ella. Faig aquests comentaris, perque una dona que canvia de manera de pensar als 57 anys quan ja veu que no te res a fer si parla castellà, no és una patriota, és una aprofitada del moment. Ho sento i que descansi en pau, però així era ella. Cal dir les coses pel seu nom. 

Respon a Chantal Mir Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!