BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Allunyar-nos mentalment i monetàriament de França i d’Espanya !

En una de les associacions que jo em relaciono fort es vol parlar de si és convenient i possible una aportació econòmica a aquesta nova plataforma del «Dret a decidir». No sé si prosperarà aquesta qüestió. El que si sé és que molts catalans no hi veiem gaire més enllà del nas, tenim les idees molt confuses i ens dispersem en tot el que es refereix a l’emancipació de Catalunya.

No sabem encara cap on tirarà aquesta plataforma del «Dret a decidir», si seguim la tradició de les plataformes que jo analitzava en l’anterior escrit «Reflexionant sobre les Plataformes» aquesta nova plataforma tampoc arribarà enlloc més que no sigui la seva pròpia dissolució i a esdevenir inoperatiu, després d’esmerçar-hi quantitat ingent d’esforços i energies llançades inútilment; està clar que d’això que en faig un esbós és pura especulació meva perquè el que farà aquesta plataforma està per veure.

Si de veritat fóssim pràctics i tinguéssim voluntat de ser eficaços, em refereixo a molts independentistes catalans, el millor que podria fer aquesta nova Plataforma és ajuntar-se en bloc i posar-se a la plena disposició de Catalunya Acció, una altra Assosciació -plataforma- que ja té molt clar i que ja ha fet públic als quatre vents quin camí s’ha de seguir per assolir la Independència el més aviat possible, com a bona data el 2014, i ho té tan clar que ja ha començat a caminar els primers passos d’un Pla ben definit per a assolir en menys d’una dècada aquesta finalitat.

El més intel·ligent per tota plataforma d’independentistes és deixar l’orgull a banda i apuntar-se a l’efectivitat d’un projecte clar, definit, concret, valent i desacomplexat com el de Catalunya Acció.

Els diners no haurien de ser per a res més que pel fons per la Independència, d’altra manera només aconseguirem el que volen molts que no volen pas la Catalunya lliure i plena… aconseguirem donar voltes pel desert català durant quaranta anys més, mirant des de lluny el miratge de l’Oasi català mentre tot el que és català de veritat s’està enfonsant entorn nostre.

Si no tenim fons propis no podem actuar com a Poble lliure. Als països anglosaxons i lliberals els fons públics són limitats per no dir escassos. Als EUA es confia molt per a tota iniciativa social o cultural amb l’ajuda de patrocinadors privats. Els impostos són bastant baixos i una empresa que no aporti ajudes econòmiques a la comunitat no està ben vista.

Els catalans tenim mala peça al teler, els impostos i les hipoteques ens ofeguen i se’ns en van a llocs aliens, que amb els nostres mateixos diners ens subjuguen per «a» o per «b».

Si volem actuar en coses com a independents haurem d’aprendre a reforçar un fons per a la nostra independència. Els que creiem en una Catalunya lliure hem de començar a fer aportacions decidides a aquest fons. Hem de buscar tota oportunitat per fer créixer aquest fons.

Ara el següent pas, després d’allunyar-nos mentalment de Paris i d’Espanya ha d’ésser fer tot el possible perquè aquest fons creixi; fer tot el possible per direccionar-hi els fruits precisos del nostre esforç quotidià.

Hem d’allunyar-nos de tota aportació per caritativa que sembli que d’alguna manera passi per Madrid.

Masses ONG’s i masses aportacions, passen per Madrid i allà són distribuïts en contra nostra. Això no té cap sentit, en això ja d’entrada podem ser determinants.

Salvador Molins i Escudé (14 de març de 2006)