BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

21 de gener de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Ens volen com el negre de Banyoles.

Ens volen com el negre de Banyoles:

Nota: Igual va passar el 1905, «La nit del 25 de novembre de 1905, ara fa cent anys, un nombrós grup  d’oficials i sots-oficials de l’exèrcit espanyol de guarnició a Barcelona  assaltaren les redaccions i tallers del setmanari humorístic «CU-CUT» i  posteriorment del periòdic LA VEU DE CATALUNYA; destrossaren les instal·lacions maltractant el personal obrer que hi treballava. Tot per la  publicació d’un acudit d’en Joan Junceda referent al banquet de la Victòria en el qual es celebrava el triomf del vot català en les eleccions municipals.

Igual que aleshores els amos de la colònia catalana es van encabronar per un acudit, és com si un elefant patinés per una miseriosa pela de plàtan. Ara també s’han encabronat per una indirecta irònica d’en IU Forn.

Quan l’esclau li demana a l’amo que li rebaixi de 23 hores de treball a 22 hores, baja que no l’apreti tant, llavors l’amo s’encabrona i si pot l’estomaca a cops de cosses. Ai pobre colònia catalana! tan pedagògica ella!

I un troç d’article de Cardús:

«En un país on un acudit sobre militars encara pot portar un bon periodista davant dels tribunals; on a algú d’il·luminada clepsa se li pot acudir que ens podem dir «històrica nació» -un eufemisme per deixar-nos tancar a la vitrina del museu- sense que ningú rigui o s’emprenyi; on, mentre el 90 per cent del Parlament se la juga per tal que siguem una nació, a la teva televisió mai no es passa de ser la «comunitat» -no la nació, no el país, no el territori- que té més d’alguna cosa; on la corda del català es deu haver trencat de tant donar-n’hi, vist no pas el que parlen els nouvinguts, sinó què els parlem nosaltres… En aquest país, francament, hi sobren les atzagaiades a cop calent, que d’altra banda no s’han de confondre amb la rauxa que ens és pròpia i necessària.

Ja em perdonaran que ho digui així de clar, però en política hi ha una cosa encara pitjor que demostrar que es té poca força: fer el ridícul.»

Text estret de l’Hemeroteca de l’Avui (20-01-06) (diàleg) Article «Evitem el ridícul» de Salvador Cardús i Ros, si voleu llegir l’article cliqueu el següent link

http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!