Per voluntat i esperit de lluita de la gent de Som 10 Milions em poso al servei d’ells i així us presento una de les pàgines del tríptic que estem apunt d’editar. Concretament una de les pàgines més valentes i decidides viscudes pel nostre Poble des de que les tropes borbòniques ens van vèncer militarment i van conculcar-nos per la força de les armes, i d’una repressió inimaginable, tots els nostres drets nacionals legítims imposant-nos així una legalitat aliena que avui encara impera i ens subjuga. Però nosaltres no ens hem rendit mai, ni ens rendirem mai, sota les botes i les baionetes del dret de conquesta d’aquell poble veí mesquí i imperialista! "Nosaltres no som d’aquesta gent!" ni volem ser-ne!
———————————–
Eus ací doncs, un intent seriós i valent de recuperació plena dels nostres Drets Nacionals legítims però conculcats:
75è Aniversari de la Proclamació de la República Catalana
1931-2006 El 12 d’abril de 1931, M. Carrasco i Formiguera, Macià Mallol i J. Aiguader en el Pacte de Sant Sebastià van obtenir minses promeses dels espanyols per a l’esdevenidor de Catalunya. El neguit dels polítics catalans de no assolir uns camins plenament satisfactoris per a Catalunya portà a les proclames del 14 d’abril de 1931 a la Plaça de Sant Jaume: A 2/4 de dues del migdia, Lluís Companys precipità el canvi de poders i des del balcó de l’Ajuntament proclamà la República desplegant la bandera tricolor en un gest d’audàcia. Tres quarts d’hora després arribava Francesc Macià i proclamava l’Estat Català -tota la vida política de Macià, de l’«Avi» havia girat entorn del convenciment i la voluntat d’assolir un Estat per a Catalunya. Mentre tot això succeïa … al carrer eufòria catalanista i republicana, junts catalans i immigrants. Des del balcó de la Diputació, antic Palau de la Generalitat, Macià declarà format el govern de la República Catalana. A la tarda Jaume Aiguader va ser nomenat alcalde de Barcelona i Companys va passar a ser designat governador civil, després que Macià va haver nomenat el general López Ochoa com a Capità General.
Mesos després el Govern provisional de la 2a República espanyola no va assumir gens ni mica la proclamació de l’Estat Català, com ja havia fet d’una altra manera a Sant Sebastià, i sols va reconèixer un govern autònom amb el nom històric de Generalitat de Catalunya. Estrenant així un camí de difícils giragonses que ha arribat fins al 2006.
Avui de nou honorem la figura d’en Macià i esperem impacients un altre home valent com ell que tingui la ferma determinació de continuar el seu camí: dotar Catalunya d’un Estat propi, única eina eficaç per a la defensa dels interessos de tot Poble. I mentre esperem a aquest polític honorable digne del seu Poble, repetim una i una altra vegada el que digué en Macià …
«Catalunya separada d’Espanya serà més feliç en el sentit espiritual i en el sentit econòmic»
Salvador Molins i Escudé, President de «Som 10 milions/Consell Nació Catalana/Mou-te per Catalunya» Núm. de registre d’associacions: 21670.
16 de gener de 2006 – Berga (PPCC)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb un Estat propi pot-ser que el reconeixca.