L’anostrament del món.
https://www.vilaweb.cat/noticies/anostrament-del-mon-opinio-pau-vidal/
L’anostrament del món,
un exercici senzill per anar-se espolsant la submissió: engaltar noms i topònims estrangers tal com els diríem si fóssim normals. Perquè el món, quan el dius, no és de ningú sinó teu.
Pau Vidal
L’enxandallament és un fenomen universal, imparable i tan aparatós que resulta quasi invisible; en són exemple paradigmàtic els tatuatges. Avui la pell que crida l’atenció és la virginal, la intacta, la que no ha estat, ehem, embellida amb gargots de tota mena.
L’anostrament, en canvi, és tot el contrari: particular, minoritari i, de tan excepcional, molt evident. Un fenomen d’elits, vaja.
Anostrar és ‘fer nostre’ i també ‘traduir a la nostra llengua’, i és el principi que apliquen les llengües a l’hora de pronunciar noms i topònims de codis aliens, …”
“Saragossa, Terol, “eurus”, … “Pères enlloc de Pèrez”, …
PS 1:
Defensem la nostra llengua i la nostra llibertat. Ja som 2 milions, perdó, vull dir que ja som 99.870 els censats a la República Catalana Independent.
PS 2:
Defensem la nostra llengua i la nostra llibertat. Ja som 99.870 censats a la República.
N’hi ha dos milions pel cap baix que encara no s’han decidit. Homes de poca fe!
Som vius, som a l’univers, …
Si som … siguem!
PS3:
Ja som 2 milions, perdó, vull dir que ja som 99.870 els censats a la República Catalana Independent.
N’hi ha dos milions pel cap baix, dels votants del 1r d’octubre que encara no s’han decidit.
Homes de poca fe!
Som vius, som a l’univers, …
Si som … siguem!
Censeu-vos i voteu a les primeres eleccions que veritablement són nostres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!