BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

De nou, aquesta pregunta:

«Qui entengui, comparteixi i doni forma constructiva a aquest sentiment serà el dipositari d’una força considerable, una força pacífica però ferma que un dia ha de trobar la manera de ser respectada.»

Si algú intenta respondre-la per ser posseïdor d’una força que molt aviat, massa aviat, farà servir en profit propi, aquest algú restarà immediatament incapacitat per alliberar Catalunya!

Diu Ciu que són el seny d’Espanya ! Diu ERC que són pocs, que no poden, que els franquistes ho ocupen tot, que han de continuar pactant amb el PSOE, governant amb el PSOE català (abans PSC), que diran no però faran sí, que diran sí però potser condicional … i etc i etc.

Aquests senyors de Ciu que tenen tan seny per l’enemic de la pàtria, traïda per ells mateixos -els de Ciu- -quins catalans…! quins mesells! ai el seny, ai! Aquests altres senyors indefinits i federalistes, pobrets, capaços d’interpretar «la llorona» durant tres quarts d’hora en veu del seu Conseller N’Huguet.

Sí aquests senyors, tots aquests, no serveixen per emancipar Catalunya!

Foragitem-los! Que pleguin! Que dimiteixin!

Ja han perdut tota legitimitat! No valen! No serveixen!

Són més dignes els espanyolíssims d’ICV i del PSOE català que no pas ells!

En aquests moments comprenc més la, curada miraculosament, Manuela de Madre, el Sr. Iceta i tota la seva colla que no pas als mesells i necis que es fan dir nacionalistes i independentistes.

Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)