BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

3 de febrer de 2006
General
7 comentaris

De com ens enganyen i com hipotequen el nostre futur !

Juan Manuel Rodríguez, 29 anys, és un clar exemple de la força, l’energia i l’esperit que tenen els independentistes definits, o sigui els que de veritat estan compromesos en el progrés de Catalunya i dels catalans i catalanes. Juan Manuel Rodríguez no és un somnia truites, és un home jove però ben preparat, un bon professional amb una feina puntera, que domina l’anglès i les noves tecnologies, i que per sobre de tot estima el nostre país com ho feia en Francesc Macià, un dels polítics més clarividents i valents que ha tingut Catalunya.

Juan Manuel Rodríguez, fa uns mesos ens feia les següents reflexions. Quin contrast la dignitat d’aquest xicot, xicot per a mi que ja tinc 53 anys, si el comparo amb el messellisme i la mentida d’En Mas que sols intenta vendre’ns la moto de que renunciant al seu Concert Solidari -no arribava a la categoria del Concert Basc- ha fet el negoci del segle. Com en saben els polítics catalans d’enganyar i entabanar les seves bases, com saben enfrontar-les a les bases dels altres partits perquè així es distreguin del veritable disbarat. Catalunya i la seva gent mereix molt més que no pas aquest engany.

Responsables d’una agonia ? No, gràcies…

18/agost/2005Encara que no ho sembli, el Sr. Antoni Soy és professor d’economia aplicada de la UB , a més de president del consell assessor municipal d’ERC. Cito textualment paraules seves d’un article d’opinió al Diari AVUI del 18 d’agost de 2005 (

http://www.avui.com/avui/diari/05/ago/18/46585.htm ): «El model de finançament de la proposta del nou Estatut és potent i ambiciós. Queda clarament establert que, en 15 anys, arribarem al concert econòmic i, en 10 anys, a disminuir a la meitat el dèficit fiscal de Catalunya. Però és també una proposta realista i responsable». Anem a pams. Primer, Sr. Soy, què tal si traduïm què vol dir tot això, per tal que la gent ho entengui? Actualment al Principat de Catalunya tenim un dèficit fiscal del voltant del 10% del PIB, tot i que hi ha anys com el 2002 en què aquest percentatge va ser fins i tot superior (11,6% del PIB). Posem un 10%, ja no ve d’aquí, oi Sr. Soy? La proposta de la qual tantes meravelles en canta diu, doncs, que d’aquí a 10 anys (es diu aviat i se sent profund, 10 anys!!) el dèficit fiscal serà del 5%. Ho he entès bé, oi? Ara és del voltant del 10%, aleshores l’any 2015 ens robaran «només» el 5%, és a dir, passarem de que ens robin una bestiesa a que ens robin mitja bestiesa, i encara serem tan imbècils com per a estar-ne contents perquè… és clar, va ser la nostra proposta!! La proposta no és pas que no ens robin res en absolut, o que ens retornin part del que ens han robat durant més de 20 anys, no. La proposta «ambiciosa» és, directament, que ens robin la meitat a partir de l’any 2015!! Ambiciosa?? Què esmorzen els nostres polítics, que els falta energia? Sí, crec que ho he entès bé: amb aquesta «proposta potent i ambiciosa» donem permís explícit per tal que Espanya ens robi impunement durant 10 anys més, i a partir dels 10 anys, que ens robin només la meitat. Té present la gent del nostre país el que vol dir un robatori del 10% del PIB, any rere any? No, perquè els nostres polítics no ho expliquen mai. Unes breus equivalències en seran il·lustratives i clarificadores. Vol dir que vola cada dia un hospital comarcal i que no el tindrem mai. Vol dir que podríem gairebé duplicar el pressupost anual de la Generalitat , o que tots aquests impostos no s’haguessin de pagar i la gent els tingués a les seves mans per a la seva vida diària. Vol dir que només que no ens deixéssim robar simplement durant 1 any, podríem pagar-nos nosaltres solets i sense pidolar un TGV de Perpinyà a Elx. Vol dir tot això, ANY RERE ANY!! És a dir, que la proposta suposadament «ambiciosa i potent» segons el Sr. Soy farà que, a partir del 2015, ens robaran només un hospital comarcal cada 2 dies (en lloc de cada dia), o un TGV de Perpinyà a Elx cada 2 anys (en lloc de cada any). I d’això el Sr. Soy en diu «proposta potent i ambiciosa». .. N’estic meravellat, de la seva capacitat de vendre motos que cauen a trossos. S’hi pot anar acostumant el Sr. Soy, perquè a partir d’ara hi haurà gent que s’encarregarà de traduir aquestes frases al llenguatge que tothom entendrà. Si ERC, CiU o ICV no volen quedar retratats (els altres ja estan prou retratats fa molt de temps, inclòs el Sr. Castells, expert en aquests temes i actual Botifler d’Economia) a partir d’ara només els quedarà una sortida: realment ser potents i ambiciosos, ser realistes i responsables, és a dir, deixar definitivament el maleït vici de l’encaixisme. Quan el Sr. Soy diu que aquesta proposta és «potent i ambiciosa» donada l’actual composició del Parlament, potser en realitat està dient que és el màxim que ells se senten capaços d’aconseguir. O fins i tot podria voler dir que a dins d’Espanya això és el màxim que es podrà aconseguir mai. I mireu, això ja m’ho crec més. Podrien ser almenys honestos i explicar-ho així, com a mínim conservarien la vergonya i la credibilitat, i la gent sabria a què estem jugant exactament. D’altra banda, el Sr. Soy és professor universitari d’economia aplicada. No sé què deu ensenyar als seus alumnes, però estic convençut que com a economista coneix bé el concepte de «cost d’oportunitat «. Per tant estic convençut que el Sr. Soy s’adona perfectament del que significa deixar-nos robar durant 10 anys més aquesta absoluta bestiesa que ens roba Espanya, encara i des de fa més de 20 anys (per obra i gràcia d’en Miquel Roca , un grandíssim irresponsable). 10 anys més de robatori descomunal, 10 anys més de ser una colònia espoliada, signifiquen simplement no poder fer en els propers anys moltes coses que hem de fer , significa deixar de fer moltes coses que són imprescindibles ara, que ja ho eren fa 10 anys i que òbviament ho seran molt més d’aquí a 10 anys . Significa deixar de preparar-nos per al futur immediat, perdre el tren de la transformació econòmica cap a l’alta tecnologia, i alhora el col·lapse dels serveis socials. Significa, en poques paraules, que molts dels nostres fills hauran d’emigrar per a tenir un futur digne i poder donar-lo també als seus fills. Com ja ha passat a la Catalunya Nord , com ja està passant a moltes zones del País Valencià, de les Illes i de Catalunya, i com ja comença a passar amb els professionals de l’alta tecnologia a les mateixes ciutats de València i Barcelona. Ell potser no, el Sr. Soy segurament seguirà de professor a la UB o tindrà algun càrrec al govern amb un sou que li pagarem entre tots, però a la resta què ens proposa que fem d’aquí a 10 anys? Emigrar a Londres? París? Dublín? Munic? O potser Madrid? O la seva proposta potent i ambiciosa significa fer de cambrer a la vora de la platja, o posar una immobiliària al Pirineu? I després el remat final. El concert econòmic, d’aquí a 15 anys…? He llegit bé…? 15 anys?? És a dir, 40 anys després (que es diu també aviat i se sent més profund encara, 40 anys!!) que els bascos disposen de la clau de la caixa dels seus impostos i ho estan aprofitant per a transformar la seva economia de forma tan impecable que fins i tot ha estat guardonada internacionalment. 40 anys, se n’adona el Sr. Soy? 40 anys és pràcticament el mateix que van durar el franquisme o la guerra freda, tota una eternitat. D’aquí a 15 anys, als Països Catalans no quedarà gaire més que sol, platja i muntanya, turistes d’espardenya i entrepà, i gent gran de tota Europa esperant a morir-se una mica més a gust que no pas a Dortmund o a Liverpool. Però ell, el Sr. Soy, d’això en diu ser «realista i responsable». Responsable…? Com a màxim serà responsable d’un gran error i d’una lenta agonia sense volta enrere. Pel que fa al nostre futur, aquesta proposta és profundament irresponsable. No nego que hi hagi molta gent de bona fe d’ERC o de CiU o d’ICV que pensi sincerament que aquest camí ens dóna alguna oportunitat, que ens dóna una mica d’aire i que només és un pas. Pensem-ho fredament: el mateix van dir el 1978. Algú creu que un cop aconseguit això (si mai s’aconseguís, que està per veure encara), aquests polítics ens diran de seguida que cal anar molt més enllà encara? Jo estic convençut que no, que ens intentaren vendre la moto fins i tot després d’haver-la comprat, per tal de justificar la seva actuació passada. I així successivament, fins al final de l’agonia. Jo no hi penso col·laborar. A Espanya aquest és l’únic futur que ens espera als catalans, a tots els Països Catalans: ser una gran platja a l’estiu, que a l’hivern farà també les funcions de residència de la tercera edat europea. Un veritable desert industrial i tecnològic. Però encara tenim una oportunitat, i és que si ens posem a treballar des de ja i de forma decidida per construir un Estat propi, d’aquí a 10 anys, en aquest 2015 que diu el Sr. Soy, podríem parlar d’ingrés a l’ONU en lloc de passar a que «ens robin la meitat». El Sr. Soy diria probablement que aquesta proposta no és «realista», ves què hi farem, però com a mínim no podrà negar mai que és ambiciosa i potent. I responsable. Ara sí, responsable del futur dels catalans. Juan Manuel Rodríguez, 29 anys. Castelldefels (Baix Llobregat) Conseller de Catalunya Acció

  1. Que els d’ERC sembla s’han quedat muts, per què no atitzen més Catalunya. Que de tota mena en continuaràn marparlant.

    Sols surt el lider preeminent de la Guàrdia Civil, Carod Rovira, quand pot des entonar a defendre les causes quand són perdudes o li manquen arguments, per dir que demostrar el contrari amb el no és pot fer res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!