BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Un més dels Judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya.

Un més dels Judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya.

Sols respondre en català és una victòria sobre l’Espanya de sempre.

No respondre als sicaris d’Espanya és una altra victòria.

Pensar que aquests jutges i aquest sistema, etern enemic de Catalunya, són diferents de Vox és un greu error, tots ells són iguals, un país i una gent que ens són aliens i indesitjables, enemics eterns.

Tothom té dret aixecar-se i dignificar-se i Baños ho ha fet, enhorabona!

Però Baños està pagant un greu error seu. “Ni oblit ni perdó” per allò greu que va fer. Era el dia dels resultats del 27-S, unes plebiscitàries per a la Independència, tot just comunicats els resultats, Baños va agafar el micròfon i va dir dues bajanades, tot molt indigne, la primera que en aquelles eleccions havíem perdut, quan en realitat havíem guanyat, parlava en nom d’ell o en nom de la CUP a la que representava?

La segona, a tall de vagenada, va dir vergonyosament, potser sarcàstic, que estava content perquè ell a partir d’aquell moment ja tenia feina, no recordo exactament si va dir “una o dues”. Em va ofendre, aquell moment era inoportú parlar de la cadira, així ho vaig entendre, valia més que hagués callat.

No m’agrada la màxima “ni oblit ni perdó” però veig que en realitat funciona.

L’actitud d’ara, de Baños ha estat ben diferent, de català lliure, no pas esclau. Sobretot enfront la llengua.

Tots aquests judicis i aquesta repressió, actes de guerra d’Espanya contra Catalunya, són perquè hem votat l’1-O, la Independència de Catalunya i perquè perssistim en completar la DUI del Parlament Català del 27 d’octubre de 2017.

No tenir clar això que acabo d’escriure és una niciesa absoluta, la mateixa d’ aquell vespre del 27S, crec que era de l’any 2015.

No reafirmar el 1r d’octubre com el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, ja fet, legal i legítim segons les lleis democràtiques del Parlament de Catalunya, que vam convocar, votar i guanyar, no reafirmar-ho, com molts fan de mil maneres, és un acte de rendició i claudicació davant de l’Espanya Vox de sempre, i amb el paquet de la rendició hi van els judicis farsa, les condemnes, les multes, les inhabilitacions, les presons i la vergonya de fer de víctimes ploramiques i sobretot dels vençuts, els traïdors, els venuts, els retardataris, els enterradors de sempre, i tots els que els estan donant suport polític i jurídic.

Ara, suposo, no és el cas de Baños, ni de Costa, per suposat.

Visquem la Llengua com ho ha fet Baños, defensem sempre la Independència, d’ambdues, llengua i independència, no en baixem ni les abandonem, són indestriables, són la clau de la nostra llibertat i plenitud.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.

PS1:

Antonio Baños, condemnat a quatre mesos de presó per desobediència.

Baños s’ha encarat amb dignitat i fermesa davant l’Espanya imperialista i inquisidora de sempre.

https://www.vilaweb.cat/noticies/antonio-banos-quatre-mesos-preso-desobediencia/

PS2:

Ahir, el jutjat penal 30 de Madrid et va condemnar a quatre mesos de presó per no haver respost a les preguntes de l’extrema dreta durant el judici contra el procés. La magistrada et considera responsable d’un delicte de desobediència pel qual, damunt, hauràs d’assumir el cost del procediment –un cost, com també el del recurs que presentaràs, que espere que puguem ajudar-te a pagar d’alguna manera.

Curiosament, o no, la sentència és diferent de la que ha rebut Eulàlia Reguant per haver fet, bàsicament, el mateix que has fet tu: negar-vos a respondre a l’extrema dreta. En el cas de Reguant, l’han condemnada a pagar 13.500 euros pels mateixos fets. Espanya funciona així. Us condemnen per no haver respost a una extrema dreta que en altres països europeus no tindria la possibilitat de ser acusació en un tribunal. I pel mateix “delicte” i amb les mateixes circumstàncies, les penes són diferents, de manera que fan miques l’essència bàsica de l’administració de justícia. Però què t’he d’explicar jo a tu sobre tot això?

Si t’escric avui, Antonio, és per fer-te saber que estic incondicionalment al teu costat. I també que em sent orgullós de tot el que has fet en aquest cas i que crec que actituds com la teua i la de Josep Costa fa uns dies ens dignifiquen a tots, com a país. En el teu cas, aquells sis minuts en què vares treure de polleguera Marchena simplement no tenen preu. I la reacció a l’enèsima pressió perquè parlares en castellà, l’altre dia, va ser exemplar. Molt teua, molt del teu estil, però exemplar al capdavall.

I si t’escric en públic, en comptes de fer-te un whatsapp o enviar-te un missatge privat, és perquè vull que quede clar que això que et passa, aquesta condemna a quatre mesos de presó que espere que et retiren en apel·lació o quan arribe a Europa, és un atac polític. I és un atac polític no pas contra una persona que ha fet un acte conscient de desobediència sinó contra una actitud i una manera de fer, de comportar-se, que, per desgràcia, no ha estat l’habitual entre la nostra classe política.

Alguna gent ha reaccionat dient que quatre mesos de presó és una condemna simbòlica perquè evidentment ara no et posaran entre reixes. Però obliden, no sé si voluntàriament o per ignorància, el sentit amenaçador que comporta. Si et condemnassen una segona vegada, pel que fos, aleshores sí que ingressaries a la presó. És a dir, que pretenen intimidar-te. Clarament. Descarnadament.

Sé que això no ho aconseguiran, que tu continuaràs comportant-te amb la dignitat que has tingut fins ara. Però també sé que en aquests casos, o això em van ensenyar a mi de menut, cal reaccionar col·lectivament a un atac que pren forma personal però que no ho és de cap manera. I tancar files. I fer-ho saber a qui el rep.

De manera que, estimat Antonio, compta amb mi, compta amb VilaWeb, per qualsevol cosa que vulgues.

Salut, Vicent Partal  11.10.2022  ·  22:58

PS3:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!