BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Vaga de Fam contra la traïció dels líders catalans i contra l’aprovació de la llei “Cavall de Troia del castellà”.
perill de mort paulatina la llengua de Catalunya, ja amenaçada greument.
Així diu la notícia més actual, que jo he localitzat fa poca estona:
“Vagues de fam per la llengua.
Vaga de fam a Celrà en defensa del català a l’escola.
“Salvador Ribot diu que està cansat de la política autonòmica i defensa la llei del 1982″
Celrà | 27·05·22 | 16:39 |
Actualitzat a les 05:35
(L’activista Salvador Ribot a l’habitació on passarà les jornades de vaga de fam)
Vaga de fam a Celrà en defensa del català a l’escola.
GEMMA TUBERT / GERARD VILÀ/ACN
L’activista Salvador Ribot ha començat aquest divendres una vaga de fam a Celrà en defensa del català a l’escola.
Ribot s’uneix així a la cadena de protestes iniciada pels dos activistes Jaume Sastre i Carles Furriols a Vic el mes d’abril. Ribot diu que està cansat de la “política autonòmica” i defensa la llei de política lingüística del 1982 que, segons diu, el va “salvar” quan era jutge de pau. “Vull que reflexionin, que pensin en els seus fills, en els mestres, en les escoles i no tant en la política autonòmica”, afirma. L’activista té previst mantenir la protesta, almenys, fins que la nova llei es porti a votació.
La notícia seguia però el Google se m’ha penjat. A vegades penso, ja fa anys, que aquell super ordinador de Barcelona, que li douen diu “big- no se què” una de les tasques que li fan fer és controlar-nos.
Més tard o més d’hora que ja som a la matinada, ho tornaré intentar.
Us adjunto un comentari de Jaume Sastre a l’editorial de Vilaweb del divendres passat:
Jaume Sastre (Xarxa Vilaweb)
@jaume-sastre-font-2
El colonialisme espanyol ha posat a prova les nostres conviccions i davant la repressió hi ha gent que s’ha rendit i d’altres que volem continuar la lluita. Ara regna la confusió i el que pertoca és separar el gra de la palla i aclarir el panorama. A partir d’aquí, els irreductibles ens podrem comptar i reagrupar per rellançar la confrontació directa amb Espanya. El pitjor de tot és la confusió i tenir al costat gent que s’ha rendit i que, il.lusos, pensa que es pot tornar a l’autonomisme. A Lituània, el conflicte entre els pragmàtics atemorits davant els russos i els irreductibles de Landsbergis va durar prop d’un any. A Catalunya aquest conflicte ja s’acosta al 5è any a causa de no voler acceptar que la unitat entre els qui s’han rendit (Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart…) i els qui no ens hem rendit és impossible. Només tocarem fons quan els irreductibles amollem llast i trenquem lligams amb els qui s’han rendit perquè són tòxics i l’únic que fan és posar pals a les rodes. Tanmateix, Espanya no ens fallarà i un cop recuperem la confrontació directa amb l’enemic exterior (jutges, CNI, PSOE-PP-VOX-C’S-Podemos…, els qui s’han rendit seran desbordats ja que quedaran engrunats entre Espanya i nosaltres, els irreductibles. Ara s’imposa tirar pel dret…
(Jaume Sastre, Vaga de Fam per la Llengua Catalana)
PS1:
Contra la llei Cavall de Troia del castellà.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan Jordi Pujol va fer la Llei del Cinema i va intentar vincular les Majors alguna cosa no va anar bé.
Per què en tants anys no s’ha aplicat aquella llei?
Aleshores i tots aquests anys hem estat perdent una gran batalla. Si d’alguna manera l’aplicació d’aquelles quotes de cinema en català s’hagués complert hauria fet que milers de catalans haguessin tingut un contacte molt més estret amb la llengua catalana a través del cinema i la TV, i llengua i cinema es retroalimentarien mútuament.
Som al bell mig d’una nova embestida de l’espanyolisme contra la llengua catalana, jutges espanyolistes i enemics de la llengua catalana també espanyolistes, govern espanyol i altre bestiari, tots ells ben coordinats, armats amb lleis parcials i amb odi contra el català a l’Escola Catana. De nou, tots ells, per terra, mar i aire.
Què hem de fer? Què podem fer? Quan i com?
Sembla que els nostres polítics no es preocupen per la llengua, llevat del tapar forats al que els obliga el dia a dia improvisat i maldestre.
Cap programació, cap tàctica, cap previsió ni contraatac, cap sortida. Sense dignitat, sense idees, sense coratge. Només amb interessos i càlculs electoralistes.
No podem tornar votar sense tenir davant un pla de cada partit a seguir escrupulosament en cas de Victòria electoral, tan a les eleccions municipals, a les eleccions al Parlament Català, a les eleccions al Parlament i govern espanyols, i al Parlament europeu.
A partir d’ara els nostres polítics hauran de donar la cara i responsabilitzar-se per la Llengua Catalana.
Llengua, Catalunya i Independència són i han de ser indestriables. Cinema i TV també formen part d’aquesta equació.
Visquem la Llengua, no en baixem!
Visquem la Independència, no l’oblidem.
Lleials al nostre Mandat del 1r d’octubre, edifiquem amb “intel·ligència, suor i llàgrimes”, moment a moment, la incipient República Catalana Independent.