BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Magnífic article, molt important aquest Manifest.

És interessant i vital el terme subsidiarietat, n’he cercat el significat, també diu que prové de la doctrina social de l’església catòlica, és bo saber que aquesta església té alguna cosa bona, sobretot referent al dret d’autogovern de tots els pobles.

L’article diu “En el cas de Catalunya, hi ha hagut sectors nacionalistes burgesos guiats per interessos econòmics,” crec que seria bo enumerar aquests sectors burguesos per evitar caure en tòpics, jo era empresari i a vegades he dubtat si era o sóc de dretes o esquerres, no tenia pis pròpi, un sol cotxe i treballava dotze hores diàries pel cap baix, … Actualment ja jubilat treballo i barrino les vint-i-quatre hores del dia per implementar la Independència de Catalunya.

Certament estic d’acord amb el fons i l’objectiu d’aquest article i manifest.

Crec que pels catalans des del referèndum del primer d’octubre de 2017, el que vam votar i decidir, el Mandat que ens vam atorgar, ja està plenament inserit en aquest camí que dibuixa amb precisió aquest manifest.

Estem en aquest camí, vivim ara mateix en aquest camí, vam votar-lo l’esmentat dia i vam declarar-lo junt als nostres representants escollits democràticament, en el Parlament Català amb la DUI del 27 d’octubre de 2017 que sols hem de completar i portar-la per a la seva aprovació definitiva al Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

No cal repetir res, ni el Referèndum ni la DUI, sols cal creure-ho i ser conseqüents completant el que vam començar, completar allò que veritablement hi va mancar, potser una mica de tot? eus ací una de les tasques urgents i possibles.

Però no n’hi ha prou amb aquesta disposició, ens cal per reeixir el convenciment de que es tracta d’un fet i un procés que ja és viu i sols depèn del nostre real fet, actual fet, íntim convenciment i determinació, íntim i de Poble, naturalment, com ens ensenyà amb testimoni de vida i mort Xirinacs, quan ens deia “sigueu Poble!”

Companys de pais, compatriotes, la República Catalana Independent és viva, incipient i viva! nosaltres li hem donat vida, nosaltres sols, sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú, sols essent majoria, votant majoria aquell 1r d’octubre.

Les tendències històriques de la UE van per llarg, és bo saber-les però nosaltres hem de fer camí prest. Cal, ens cal aquell “PROU !” imprescindible i necessari.

La unitat estratègica de completar la DUI i ésser unilaterals en el que cal ser, és urgent i imprescindible.

Voler negociar amb qui no vol negociar, allargar aquella taula amb el pretext del MHP Aragonès de que almenys és útil per debatre i confrontar idees i posicions, el mateix mentrestant, … també són retòriques.

Som Poble! Siguem Poble! i com a tal disposem-nos trencar la subjugació que ens atenalla.

No val dir que no es pot, … que no podem, … Fem-ho, disposem-nos fer-ho junts, tots, només el partidisme ens barra el pas.

No ens fem trampes al solitari, es noten de fons les jugades per posicionar-se bé de cara les municipals… l’anar fent per no arribar mai enlloc.

Siguem humils, i no siguem orgullosos, no ens pensem resoldre sols l’embat real i urgent, hi ha un punt d’acció conjunta de la mateixa República Catalana Independent i són les seves primeres institucions al CxR, censem-nos-hi, fem-la forta, edifiquem-la convençuts, visquem-la convençuts.