VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
La teoria del Formatge de la Independència. __ Comentari a “els clandestins” i 97.841 catalans lliures, lliurement censats al cens de la República viva.
Teoria del Formatge de la Independència
Parlant de Clandestins, ara hauria de ser, ha de ser, l’hora de l’OAC, l’Organització d’Alliberament de Catalunya. Ho serà?
Comentari a l’article d’aquest cap de setmana d’Andreu Barnils a Vilaweb, “Els clandestins”, article que adjunto al final d’aquest post:
ARTICLE COMENTARI:
Els clandestins catalans rebels hi són però ningú els dona crèdit i sempre se’ls ha silenciat, així estem, els nostres mateixos ens tenen el peu al coll, els nostres mateixos partits, premsa, mitjans i gent ens censuren, està clar que no hem sabut unir-nos i organitzar-nos, en darrer terme en som la causa, no hem sabut superar aquesta situació nostra. Jordi Fornas, Santiago Espot, Ximenis, Santiago Vidal, … un a un, catalans gens clandestins però ben clandestinats, han sigut silenciats i defenestrats, se’ls han aplicat mocions de censura (Fornas i Ximenis), se’ls ha foragitat de l’àmbit públic i polític (Santiago Vidal, un cas que clama al cel. Quin partit ho va fer?), se’ls hi ha barrat el pas sistemàticament (Santiago Espot), no se’ls ha votat donant preferència al pretès vot útil (Solidaritat, Primàries, Tena, Uriel Bertan, …), se’ls ha acusat vergonyosament de feixistes pel sol fet de defensar Catalunya i els Drets dels Catalans, fa molt poc, just abans del 14F (Front Nacional de Catalunya). A tots aquests el sistema català de moment més esclau que mai els ha imposat cinturons de castedat, descaradament i hipòcritament ben al contrari del tracte de fet que reben a casa nostra, PP, PSOE, Ciutadans i Vox . El sistema català ha preferit els falsos independentistes, Junqueras, Sànchez, … per nor dir més noms que encara ens faria més mal, i tants i tants que ocupen les institucions d’aquest 52% partit a còpia d’interessos partidistes: “el meu partit polític un o el teu partit polític per sobre de la nació!” Aquesta és la màxima de fet.
TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA
De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.
La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre del 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames “sóc català lliure! Res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho” “Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència”.
La segona mitja part és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara, per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga des de la selva del Mato Grosso “és l’hora dels Pobles”.
També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, …
Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.
Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i d’esperit reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere!
ARA MATEIX:
No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra arrosseguen passarà, prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui es creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades.
Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!
Catalans! que el terratrèmol dels indults no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.
Mentre la classe política catalana treballa pel seu cantó, mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent. “La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …
Clandestins o no tan clandestins, il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos”. Ara és urgent, com solem dir “o ara o mai” !
Demà els que aneu prop del míting invasor del dilluns aquest feu soroll, truqueu els clàxons, foragiteu l’enemic com ho feu aquell Timbaler del Bruc.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
PS 1: La teoria del Formatge de la Independència. __ Comentari a “els clandestins” i 97.841 catalans lliures, lliurement censats al cens de la República viva.
PS 2: Article d’Andreu Barnils
Els clandestins
No ens han pas d’obsedir els polítics, ans hem de centrar-nos en els clandestins, que tanta falta ens fan
Acció a l’aerport (Fotografia: Albert Salamé / Vilaweb)
Una de les lliçons del 2017 és que no vam saber reaccionar contra un rival violent. La violència dels piolins, les amenaces a la nostra classe dirigent, i a la no dirigent, els empresonaments de mig govern, la por de veure morts, no ho vam saber digerir. La idea dominant (ho farem de la llei a la llei, no s’atreviran, si toquen una urna han perdut) va saltar enlaire durant els fets d’octubre. I el conflicte del 2017 es va resoldre d’una manera agressiva. Però per increïble que sembli, quatre anys després, el discurs públic continua dominat (tot i que no de manera exclusiva) per la idea que el conflicte es pot, s’ha de resoldre, i es resoldrà, d’una manera civilitzada: referèndum pactat. Els qui parlem de controlar el territori, i desobediència civil, som pocs, mal entesos i més mal organitzats. No tenim relat. No hem aconseguit d’anar més enllà de la queixa.
Per això s’aboquen tantes energies a parlar, criticar, polir, enfonsar, odiar i estimar els actors del conflicte més preparats per a insistir en la idea de la llei a la llei, del referèndum pactat, i de la negociació: la classe política actual (que bàsicament és la mateixa que la del 2017). Som en el punt de creure que, si ells funcionessin millor, tot aniria millor. “Els qui fallen són ells, i per això estem encallats.”
Per això són tan d’agrair perles com les de Lluís Llach en l’entrevista d’ahir a VilaWeb: “Aquí ha fallat tothom, la classe política i ara fallem nosaltres al carrer. La gent d’alguna manera es va apoderar i van deixar de ser súbdits per convertir-se en ciutadans. És allò que senties en algun moment dels anys 2014, 2015 o 2016: dèiem que els protagonistes érem els ciutadans i la sobirania era nostra i nosaltres l’exercíem. Quan tornem a quedar-nos a casa potser tenim encara mentalitat de ciutadania, perquè és difícil d’abandonar-la, però tenim una actitud de súbdits.”
Aquests darrers anys, com a molt, aconseguim dies, setmanes, moments de reacció: sortim al carrer per la sentència contra els presoners, per les visites del rei, de Pedro Sánchez o per la presó de Hasel. Però en cap cas no hem tingut la iniciativa. No hem aconseguit d’actualitzar la marxa de la sal de Gandhi, ni els ‘sittings’ dels Estats Units, no generem debat entre nosaltres, no ens espremem el cap pensant en solucions al problema que teníem (com vèncer un rival violent que hi tornarà). I això que tenim camp per a córrer: un país amb el 52% dels vots independentistes, amb extenses zones amb majories per sobre del 60%, 70, i 80% de vot independentista, i una idea centenària més viva que mai: la Catalunya ciutat. Tan ben connectada, tan plena de racons, tantes possibles idees.
Posar tot l’interès, crítica, amor, odi, idolatria o rebuig en una classe dirigent preparada, bàsicament,per a negociar, en lloc de posar-la en la creació (o actualització ) d’una organització clandestina pensada, bàsicament, per a actuar és, crec, el nostre gran pecat. Fer-los culpables de tot és fer-los responsables de tot. És cedir-los tot el poder. I el poder és compartit. Com Llach, jo també crec que nosaltres també fallem. No ens han pas d’obsedir els candidats, els polítics i els programes. Ens han d’obsedir els clandestins i la desobediència civil. Evidentment, són dos mons amb zones comunes i interconnectades, però continuen essent dos mons diferents, independents i que necessiten vida pròpia.
Andreu Barnils (Oplinió contundent, Vilaweb)
PS 3: Els altres comentaris:
PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)