BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

7 de març de 2021
0 comentaris

Comentari a Andreu Barnils: La necessària ‘Unitat Estratègica’ dins del pacte entre ER, Junts i CUP.

.

UNITAT ESTRATÈGICA, PETITA SI CAL, PERÒ BEN TRAVADA.

Abans d’escriure res, sobretot, no us oblideu, ER, Junts i la CUP de pactar un compromís per la Llengua, necessitem un pacte de país per assegurar el present i el futur del català, un pacte entre tots, ciutadans, professionals i empreses de la llengua, mitjans i també i sobretot polítics i institucions, totes les Conselleries o fins i tot una d’específica. Salvar la llengua o ajudar efectivament la llengua seria un guany que justificaria al mil per mil el bon sentit d’aquesta nova legislatura.

Fer pactes de govern per aquesta nova legislatura sense una unitat estratègica ben travada serà la manera segura de perdre quatre anys més. Volem un govern independentista de fets, no de noms de partits suposadament independentistes, i menys encara amb cavalls de Troia espanyols com Podem.

Junts per Catalunya han d’assegurar aquesta Unitat Estratègica, i signar-la, sinó més li val que es quedi a l’oposició on no hi tindrà les mans lligades. ER es comporta amb prepotència pensant-se que té vint diputats més que no pas junts. ER juga amb la CUP i amb Junts i dividint-los els bandeja, ho fa per prepotència o ho fa per por? la por que se li tirin a sobre? -no ho sé, aviat ho veurem, però malament aquests aires que ER gasta en època de festeig … , quan el pacte ja estigui signat pot esdevenir una parella àcida i destructora. ER, Aragonès i fins i tot Junqueras amb el to de l’expressió que fa servir, parlen de coses que ells no han practicat i fins ara encara practiquen, parlen d’egoïsme electoral, parlen que ara no és l’hora de partidismes, parlen de que ara s’ha d’anar de pressa, … i ho fan amb un aire que em fa mal pensar. Jo creia que un cop acabades les eleccions i havent guanyat ER s’establiria una col·laboració compartida per a l’assoliment de la Independència però m’adono que ER amb aquest govern d’ara no en tindrà prou i la lluita permanent per imposar la seva visió de país i sobretot les seves ànsies de poder, tot just ha començat. No pararan fins que hauran fet miques el que ells diuen independentisme de dretes, aquells que segons ells “no han volgut mai ni volen ara la Independència”.

Si no s’aclareixen entre ER, Junts i la CUP abans del pacte, aleshores serà al revés del que diu Andreu Barnils en aquest article, no seran les coses que uneixen sinó les que separen les que s’imposaran. És una lluita terrible i tot just comença ara. Hem après la lliçó del que ha passat aquests darrers tres anys?

Respecte a les opinions compartides pels diferents actors que esmenta l’article, he de dir des del meu punt de vista que arribats on som, ara, justament ara, és l’hora de preparar el salt col·lectiu, per completar l’assoliment de la Independència de Catalunya.

Necessitem les coincidències en la ruptura i la unilateralitat més que
no pas les coincidències de la impotència i de la muntanya o el mur infranquejables.

Presidència, Govern de la Generalitat, Parlament, Ajuntaments i representants catalans al Parlament Europeu són estructures base d’elecció democràtica, càrrecs i persones que generen legalitat i legitimitat afegida en la representació del Poble.

Necessitem i volem viure la independència i l’emancipació continuada des d’ara mateix, viure-ho en sentiment i convenciment. Travessar la línia vermella contínuament.

Hem d’institucionalitzar la incipient República Catalana Independent, ja ara mateix des de Waterloo i també institucionalitzar en el territori la incipient República votada i declarada.

El fonamental és encertar les eines d’anàlisi, reconeixement i planteig. Planteigs com dir “que és difícil”, “que serà lent”, “que és un mur infranquejable”, “que la Generalitat ja ha fet tant com podia fer”són males eines que enlloc de fer avançar encallen, retarden.

I sí que hi ha una alternativa al fals diàleg amb l’estat, la confrontació permanent amb tot tipus de unilateralitats i desobediències, i la unitat estratègica de l’independentisme, quan més millor.

Qualsevol planteig d’alentiment i adaptació a la repressió en tots sentits i d’adaptació a l’imposició de límits continuats en l’autogovern han de ser bandejats, independitzar Catalunya ha de ser una actitud permanent de confrontació.

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002 (Amics de Pere Esteve, Josep Espelt, … en la memòria.

Comentari a l’article d’Andreu Barnils a Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/quina-coincidencia-tu/

Títol: Comentari a Andreu Barnils: La necessària ‘Unitat Estratègica’ dins del pacte entre ER, Junts i CUP.


     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!