ALLIBERAR-NOS D’ESPANYA. ALLIBERAR PRESOS, REPRESALIATS I TOTS ELS CATALANS.
(El divorci no és diàleg, el divorci és separació.
No es pot dialogar amb un maltractador, és el preludi de la mort,
ho veiem tristament cada dia)
Salvador Molins CLR*CDR/BIC, des del 2000 i des del 1r d’octubre de 2017, ni jo ni els membres del BIC, en cap moment hem abandonat ni deixat de practicar la lluita per la Independència, camí d’alliberament dels catalans, dels presos a la presó o de tots els que som presos nacionalment al carrer. Una cosa depèn de l’altra.
Quan he pogut he anat a l’acte diari que es fa a Berga en defensa de la llibertat dels presoners i dels exiliats per haver fet possible el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, votat i guanyat, i per haver votat al Parlament Català la DUI el 27 d’octubre del 2017, DUI que hem de completar.
Tots els que treballem per aquest fi, i segurament moltes vegades no l’encertem, ara hem de preparar les eleccions del 14-F i immediatament després desenvolupar sense encantar-nos el Consell de la República, de moment a Waterloo i no rebaixar plantejaments com el mot “sobiranistes” subterfugi d’independentistes que la sobirania no es comparteix en aquest món, es té o no es té.
Tenim tres problemes econòmic, sanitari i de les llibertats que ens són constantment conculcades, econòmic i sanitari dependents de l’espoliació que patim i que els nostres polítics obliden tan fàcilment, dècades i dècades, des de la tasca denunciadora de Solidaritat amb “l’Espanya ens roba” s’ha fet en aquest sentit el silenci més escruixidor.
El problema de les llibertats és el problema de la genuflexió o el problema de la independència, fallar i no persistir a la unitat del 1r d’octubre i de la DUI encetada però incompleta és la millor garantia que els presos i demés represaliats nacionals independentistes catalans segueixin essent castigats i torturats psicològicament i material per un Estat Espanyol que està en estat de guerra total contra la Nació Catalana des de fa més de 306 anys.
Estem en guerra i l’efecte col·lateral és la conculcació total dels nostres drets nacionals. L’enemic és cruel, la nostra lluita, la dels independentistes, no és cruel, la nostra lluita és d’alliberament, separar-nos del colonitzador, aprofitat, possessiu i violent maltractador, allò mateix que els cal als Tibetants, als Kurds, als catalans, als armenis, i a tants i tants pobles, és una causa universal i no podem descansar fins que assolim la Independència plena de Catalunya. Aquesta és la nostra responsabilitat.
Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002, amics de Pere Esteve i tants altres patriotes en la memòria.
PS1:
Certament hauríem de ficar-nos tots a la presó: El 14-F, els 2,5 milions que vam votar el 1r OCT votem tots junts, per la DUI, per la Llengua, pel CxR a Waterloo.
PS2:
El divorci no és diàleg, el divorci és separació.
No es pot dialogar amb un maltractador, és el preludi de la mort,
ho veiem tristament cada dia.
PS3: https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=279806
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!