BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

5 d'octubre de 2021
0 comentaris

Cens actual de la República Catalana Independent: 99.676 inscrits al CxR ___ “Lliçons de la Guerra dels 307 anys d’Ñ contra Catalunya (Període 1931-1939)”

EXTRET DEL BLOG DE JAUME RENYER,
“per l’esquerra de la llibertat”

Tres mesos després de l’ocupació de Catalunya i en una situació de silenci oficial de les institucions de l’exili,
l’expresident del Parlament Català Joan Casanovas, difon un missatge el 23/4/1939 dia de Sant Jordi,
que tingué un ampli ressò a l’exili català.

El document fa una anàlisi dels errors comesos durant la guerra, i fixa com a objectius polítics de futur,
la independència de Catalunya, la necessitat d’una àmplia unió dels catalans, i l’òrbita internacional en la qual s’havia de moure Catalunya, al costat de França i d’Anglaterra.

El manifest diu entre d’altres coses:

1 – Catalunya no pot lluitar per altre ideal que el de la seva independència,

2 – Catalunya voldrà ésser nació independent, mestressa dels seus destins i només responsable dels seus actes.

3 – Unió, doncs, però unió de veritables patriotes, disposats a treballar per una Catalunya independent, girada definitivament d’esquena a tota promiscuïtat més o menys federalista.

4 – Prou tuteles que no són sinó explotacions humiliants.

5 – Ni Negrín ni Franco. Ni puny clos ni palmell estès.

6 – Prou canvis de nom;

7 – prou estatuts i mancomunitats i autonomies.

8 – Catalunya sobirana ni més ni menys.

Joan Casanovas, expresident del Parlament Català
Missatge del 23/4/1939, dia de Sant Jordi

El missatge que es mantenia en la línia dels principis polítics que sempre havia defensat Joan Casanovas, circulà amb profusió pels camps d’internament francesos i els catalans de l’exili, pels quals representà una alenada d’esperança, i un element de reflexió i debat.

—————-

https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/agusti-barrera-guerra-nacional-popular-1936-39/

Agustí Barrera: “Guerra nacional popular (1936-39)”

Agustí Barrera i Puigví, és dels pocs historiadors que analitza el conflicte bêl·lic del 1936-1939 des d’una perspectiva catalano-cèntrica, per això recupero un treball seu publicat a Llibertat.cat el 14 de juliol del 2012, “Guerra nacional popular (1936-39)”:

“Consideració

A 73 anys de l’acabament de la guerra, pensem que pot ésser interessant i que és alhora necessari, de fer una reflexió i anàlisi en clau catalana, de la guerra del 1936-39, sobre l’especificitat de la guerra en l’àrea del Principat i la resta de la nació, és a dir, el cas de la guerra a la Catalunya Principat, en funció de la seva cultura, estructura socioeconòmica, institucions i identitat nacional. L’estudi s’hauria d’estendre a la totalitat dels Països Catalans.

…”

“Podem dir que fou una guerra contra Catalunya, contra la seva cultura, la seva identitat, era la voluntat espanyolista i assimiladora de l’Espanya atàvica, el sentiment imperialista, colonial espanyol contra les altres nacions de la Península. És a dir, …”

“La voluntat de destruir Catalunya era present en els protagonistes del pronunciamiento, com després es féu evident, amb la repressió posterior a l’ocupació militar, i amb la política de genocidi cultural i procés d’espanyolització, que practicà el franquisme durant els quaranta anys de dictadura feixista.”

“Una altra qüestió que sembla també bastant clara, va ser la incidència de les reivindicacions nacionals de Catalunya, en l’origen i evolució del conflicte. ”

“El 14 d’abril del 1931, el nounat govern republicà es negà a acceptar la República Catalana, com a Estat integrant de la Federació Ibèrica proclamada per Francesc Macià.”

“El Sis d’Octubre del 1934, quan el President Lluís Companys proclama l’Estat Català de la República Federal espanyola, el govern central declara l’estat de guerra i la totalitat del Govern Català és empresonat, a la Catalunya Principat unes 3.000 persones són engarjolades.”

“No estoy haciendo la guerra contra Franco- deia Negrín al sotsecretari de la Governació Rafael Méndez- para que nos retoñe en Barcelona, un separatismo estúpido y pueblerino. De ninguna manera. Estoy haciendo la guerra por España y para España. Por su grandeza y para su grandeza. Se equivocan los que otra cosa supongan. No hay más que una nación: ¡España! (…)”

“Des del moment que el Govern de la República s’instal·la a Barcelona, (31 d’octubre de 1937), el Govern de la Generalitat queda reduït a les funcions de l’antiga Diputació Provincial. Durant el seu càrrec de Cap de Govern, J. Negrín recuperà moltes de les atribucions que tenia el Govern de la Generalitat buidant-lo de poder. Així el maig de 1937, s’apoderà de l’ordre públic i l’organització militar, dels proveïments, el gener del 1938, dels transports el març del 1938, i de les indústries de guerra catalanes que passaran a dependre del Govern de la República l’agost del 1938, fets que l’enfrontaran amb el Govern Català presidit per Lluís Companys, la confiscació de les indústries de guerra farà vessar el got, i com a protesta per aquesta política, Jaume Aiguader, militant d’ERC ministre de Treball i d’Assistència Social, dimitirà junt amb el basc Manuel de Irujo ministre de Justícia, el 11/8/1938. Aquests dos ministres, formaven part del segon govern de J.Negrín establert el 6/4/1938, Josep Tarradellas, com a conseqüència d’aquesta situació, fa públic l’acord d’ERC de no col·laborar amb el govern de J.Negrín.

Aquesta situació de confrontació amb el govern central per a decidir qui era el subjecte de sobirania farà que les relacions entre els dos governs siguin molt tenses, sobretot després que el Govern de la República s’instal·li a Barcelona, com a explicació de la situació, l’opinió del comandant i sotssecretari de Defensa del Govern Català Vicenç Guarner i Vivancos, testimoni d’excepció d’aquells mesos, quan escriu3esdevenia obsessionant per part del govern central del doctor Negrín, traslladat a Barcelona i superposat al govern de la Generalitat, quasi inexistent i tractat sense respecte ni cap mena de consideració…Catalunya esdevingué un país ocupat políticament i militarment per un govern i un exèrcit estranys que no donaren la més petita mostra de solidaritat peninsular. En una carta de Lluís Companys de 13/12/1937 adreçada a Indalecio Prieto, Ministre de la Defensa Nacional, el president del Govern Català fa un report, on explica l’esforç de guerra fet per la indústria bèl·lica catalana, quantificant amb xifres de producció el que això representà. Tot seguit passa a precisar els entrebancs i la poca col·laboració del govern central per a facilitar la tasca de la Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG), fins al punt d’asfixiar la indústria de guerra catalana, que disminueix la seva producció el juny de 1937.

Aquesta situació d’acarament entre els dos Governs durà fins al final del conflicte i el primer exili i explica la decisió de Lluís Companys i el seu Govern, de trobar una mediació internacional per aturar la guerra en el territori català i signar una pau per separat, sota l’empara d’Anglaterra i França, que haurien reconegut la proclamació de l’Estat Català, si aquest es comprometia a respectar les inversions i empreses britàniques a Catalunya.

El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Presidència de la Generalitat, amb el seu director Jaume Miravitlles, organitzà representacions de la Generalitat en diversos països, París i Londres foren els centres de l’activitat dels delegats del Govern Català, per negociar d’aturar la guerra en territori català. A Londres Josep Maria Batista i Roca i Pere Bosch i Gimpera foren els delegats del Govern Català davant del Foreing Office, com a representants del Comissariat d’Informació a l’Estranger de la Generalitat de Catalunya, la seva activitat s’inicià a començaments del 1938. A París, el delegat de Lluís Companys prop del govern del Front Popular de L. Blum era Nicolau M. Rubió i Tuduri, que coordinava la seva activitat diplomàtica amb les gestions de la delegació londinenca.

Paral·lelament a les gestions fins ara esmentades, el polític d’Acció Catalana exministre d’economia i historiador Lluís Nicolau d’Olwer, cap a finals de 1938, establí negociacions a Ginebra amb el ministre d’afers exteriors Noruec Halvand Koht4, els dos eren professors d’història i coneguts per participar en congressos científics. Se seguí la mateixa línia que amb els governs anglès i francès, intentar mitjançant la Societat de Nacions de cloure un armistici, que permetés la pau separada de Catalunya.”

…………….

PS 1: Cens actual de la República Catalana Independent: 99.676 inscrits al CxR.
“Lliçons de la Guerra dels 307 anys d’Ñ contra Catalunya (Període 1936-1939)”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!