BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Catalunya Acció, un nou i vell camí!

 «Tots els camins o eren equivocats o han arribar on només podien arribar» (SME)

————————————————————————

Interpretar l’ànima de Catalunya, interpretar l’anhel dels catalans!

Uns projectes ja caducs, un camí equivocat, uns trams acomplerts, una cruïlla per anar a algun lloc o per no anar enlloc!

Els partits encaixistes sembla que no anaven amb mala fe. Convergència més d’un cop, en clau interna, ha fet servir la semblança de la taula d’autòpsies, és a dir farem tot el que calgui perquè no volem acabar com en Che Guevara, sobre la taula del «caracremada», la taula d’acer freda i fotografiada amb el llibertador vençut pel franctirador Paramilitar!

Han passat vint-i-cinc anys des de la mort del dictador, ERC encara tremola les paraules del monarca Borbó «Prometí a mi padre, en lecho de muerte que Espanya i mis dineros prevalecerian! i escuche usted senyora suya! sepa usted que soy cabeza de los ejercitos de este imperio que no piensa retroceder» -les paraules no eren ben bé així, però «el espiritu castellano» i l’esperit del «Lazarillo de Tormes» sí que ho eren! ERC diu que els franquistes -jo diria espanyols de torn- -amb els qui han pactat- ho ocupen tot!

Catalunya Acció no pot fer cas d’aquestes pors ancestrals i avui buscades i provocades pels minoritaris, encarcarats, poc significatius i entabanadors desplaçats a la «Plaza de Melilla».

Bé, tots els projectes polítics i culturals catalans ha arribat al seu llistó més alt en benefici de Catalunya, perquè el que ara els queda sols és una pendent cap a l’encaixisme més tronat. Totes les defenses de la identitat de país es troben dins un greu atzucac, dins un fosc carreró sense sortida que sols els pot abocar al fracàs i la desesperació! totes les seves embranzides topen amb l’hostilitat manifesta i efectiva de l’estat espanyol, i es troben davant la claudicació quan no traïdoria dels partits polítics i les persones que els haurien de defensar!

-I tot per què?

-Perquè sense un estat que defensa de la llengua i la cultura com a mínims, en aquestes circumstàncies, no té cap possibilitat de prosperar.

Sols resta una esperança: defensar amb dents i urpes la dignitat i el poder que ens corresponen per legitimitat! Sols resta aturar l’enemic amb força de caràcter i determinació. Sols resta plantar-nos! encarar-nos i dir-los: Apa! siau! quedeu en Pau! Trenquem! Millor separats, viurem!

I aquesta és la tasca de Catalunya Acció. Però els de Catalunya Acció no som mainaderes! sigueu adults, Catalans! sense vosaltres res podem! Au, doncs, a la feina!

Connecta’t … determina’t … www.catalunyaaccio.org

Salvador Molins, Berga (PPCC) Conseller de Catalunya Acció