BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

4 de febrer de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Ai las per la nostra terra, ai las per la nostra gent … !? Força al puny i la cara al vent !

Ai las per la nostra terra, ai las per la nostra gent … !? Força al puny i la cara al vent!

Ahir recollia la següent pregunta d’un català articulista de l’Avui:

«Es veu el dolor que causa la pèrdua d’una nova oportunitat per a Catalunya?»

La pregunta anava seguida d’una afirmació:

«Qui entengui, comparteixi i doni forma constructiva a aquest sentiment serà el dipositari d’una força considerable, una força pacífica però ferma que un dia ha de trobar la manera de ser respectada.»

Catalunya Acció vol respondre aquesta pregunta! Catalunya Acció s’ha compromès a respondre amb honorabilitat pel bé suprem de la nostra Nació, la Nació Catalana, la nació de tots els Països Catalans!

Un català que voldria la Catalunya rica i plena em va dir ahir mateix la frase d’una seva persona amiga: «Tots els grans i bons projectes han començat per un pas!»

Catalunya Acció ja fa mesos que amb «determinació» valenta i cada dia renovada dóna un pas rere un altre cap a un únic objectiu: Totes les forces i tota la intel·ligència en alliberar i protegir el nostre Poble i tot el que li és intrínsec. També la resposta a aquella pregunta serà fruit d’aquest camí cap al 2014, no per indefinir-ho sinó per fer-ho amb rigor.

La primera resposta … Se sent dins el cor una buidor! Una angoixa profunda … Ai las per la nostra terra, ai las per la nostra gent … !?

El Parlament català va arribar a una carambola; s’ aprovava un estatut -esclau sí!- però amb una opció fonamental pel nostre propi govern, un Concert Econòmic amb l’adjectiu de solidari; s’aprovava també amb el concepte de nació al pròleg i a l’articulat. Drets i deures essencials reconeguts i escrits, quelcom que donaria una força inusitada a tot negociador o polític català per posar en ordre el mal fer de l’estat espanyol en referència al Principat de Catalunya, i en definitiva i ben aviat en referència a tots els països de parla catalana.

Si volem que aquest sigui un signe de llistó al que aspira Catalunya no hi podem acceptar rebaixes, cap! Quan un estat com l’espanyol o el quebequès fa concessions és que es pot anar molt més enllà, no m’agrada dir això però crec que és cert. No m’agrada dir-ho perquè crec que els nostres drets nacionals són drets legítims i els drets legítims no podem consentir mai que siguin fruit d’una concessió. Els drets legítims s’han de respectar i prou! I els catalans volem assolir-ho sense l’ús de les armes ni de la força violenta, volem assolir-ho per la força de la raó, per la força de la democràcia i per això cal una gran obstinació pel bé de Catalunya, l’obstinació de Catalunya Acció!

L’altre dia llegia que Maragall havia deixat escapar que a Euskadi es podria plantejar una opció a la quebequesa. Per mi l’opció quebequesa és un procés encallat i amb molts ingredients per seguir encallat. Per exemple la injusta anul·lació del democràtic 50+1. Cert però, que ara mateix, als Catalans ens aniria d’allò més bé tenir el que els bascos tenen ja fa 25 anys.

Espanya i els espanyols no entenen de democràcia nacional de veritat, Espanya i els espanyols no es mouen per la força de la raó sinó per la força de l’enveja i de la possessió, i fan servir el sistema establert i tota mena de trampes per garantir la permanència dels seus privilegis. Parlant amb Espanya no anirem mai enlloc. Espanya només pot entendre en termes de fets consumats. Força de caràcter i fets consumats, força d’acció decidida!

Aquesta és la principal eina de Catalunya Acció, la suma del caràcter i de l’acció, la determinació!

Estem determinats a portar Catalunya a la vivència i a l’exercici plens dels seus drets de poble mil·lenari, i per fer-ho estem determinats a trencar unilateralment amb els estats que no ens permeten viure aquesta plenitud.

Català i catalana que encara creus en la nostra pàtria, la teva pàtria, suma’t a Catalunya Acció! Vine i junts som i serem innegociables! Visca Catalunya Lliure! Visquin tots els homes i dones de la nostra terra! Tots!

Salvador Molins (Membre i Conseller de Catalunya Acció) 4 de gener de 2006, Berga (PPCC)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!