Que quede clar que la meua relació amb la filologia és purament recreativa i de lluny. Vull dir que no en tinc ni idea, i que possiblement açò que diré ara és un destrellat.
La bona qüestió és que estava torbant-me ara un poc llegint el Diccionari Etimològic de Coromines, quan he trobat que fa referència a una variant del mot ‘tanoca’ (babau, curt d’enteniment) que és ‘tana’. Això m’ha fet pensar en la paraula ‘tano’ que usem en l’Olleria (i que jo sàpia en pocs llocs més), i si no seria possible que hi tinga alguna relació. ‘Tano’ podria ser una masculinització de ‘tana’, forma que també s’usa en el cas femení.
En fi, si algú en sap més, pot dir-me tano per atrevir-me a parlar del que no sé.
me-cago-en la mare d’en tano.
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
la meva família som de Castellterçol i sempre hem dit aquesta expressió, també…