BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

 

Avui, ja som 91.540 els catalans censats a la República Catalana declarada el 27 oct 2017 (DUI)

La nostra República he de començar caminar.

Quants habitants, quants censats, té l’Estat del Vaticà?* -ara mateix no ho sé però no deuen ser gaires.
La nostra República, votada i declarada l’octubre del 2017, té avui mateix 91.540 ciutadans censats i en augment, en augment en petit degoteig, es veu que som una societat, la catalana, que ens costa de multiplicar-nos, suposo que som tan pràctics i tan exigents amb nosaltres mateixos que fins que no ho tenim ben clar no donem el pas.

Som una petita, petita però en creixement, República incipient en temps de rodatge. Estem començant a rodar, però potser massa a ralentí.

Tenim President, de moment el primer, el MHP Carles Puigdemont, però no tenim primer ministre i n’hauríem de tenir, que ens ho impedeix? -tal vegada pensar que les seves accions de govern no seran prou efectives ni incisives? Per què no ho provem i potser tindrem sorpreses?

He de ser humils i conscients de quin és l’estadi i el moment d’aquesta incipient República Catalana que no depèn de ningú més que dels seus ciutadans censats. És hora de construcció i reforçament interns?

Els humans, tots, els catalans també, tenim un defecte, així ho explicava Antoine de Saint-Exupéry en el seu Petit Princep, ens obsessionem per les quantitats i les mides i perdem el sentit de l’essència que d’alguna manera és el més important, ens entestem a veure un barret en allò que en realitat és un elefant, aquell ‘Elefant’ que, tenint les cadenes trencades i no sabent-ho, no s’allunyava de la tanca on es pensava que estava lligat i no sabia que tan sols estirant les podria arrossegar, alliberar-se i començar caminar.

No ens obsessionem per la mida de la nostra incipient  República Catalana Independent, comencem els que som i així potser altres catalans s’animaran a censar-se al Consell per la República Catalana a l’exili de Waterloo.

Falten 3 mesos i mig per les eleccions al Principat de Catalunya, la Catalunya del mig. En unes catorze setmanes, quants referèndums consultius o consultes podem fer als 91.540 catalans, fins ara censats, de la nova República?

Per què he fet aquesta anterior pregunta?

-El primer motiu és perquè ens cal fer consultes com ho fan a Suïssa.

Recordem allò del Petit Princep ‘no ens obsessionem pel què al món li sembla important, la quantitat, el tamany, el que ens sembla poder autèntic, en el nostre cas i fins ara condicionat a la voluntat d’altri, doncs moltes vegades, masses, el món s’equivoca’,.

Fer aquestes consultes dins l’àmbit del govern català a l’exili, sobre les qüestions que ens semblin oportunes, ens ajudarà esdevenir Poble responsable i actiu, i practicar-ho,  a més hem de consultar-nos i comunicar-nos coses prou importants en les que hem de tenir i fer sentir la nostra veu, la veu d’una societat/república participativa.

El segon motiu és perquè es tracta de demostrar als catalans de la Catalunya autonòmica, esclaus d’Espanya, que fer Eleccions -les del Primer Ministre de la nostra República a Waterloo-, així com fer Consultes no vinculants o fer Referèndums vinculants, o sigui que ‘votar’ és possible fer-ho per internet. Aquest és un dels mecanismes, la República a la Xarxa (internet) que està preparant el nostre ‘Waterloo’, el nostre ’10 de Downing Street’ català.

Demostrem-nos i demostrem com és possible votar per internet, … perquè? -doncs per que em temo que amb això del Covi-19 les eleccions catalanes del 14F perillen com perilla tota la democràcia arreu i sobretot la que depèn dels espanyols. Bé si no es fan les eleccions a la monarquia bananera espanyola que se’n vagin a fer punyetes, però la nostra República ha de començar caminar.

En període de rodatge, per què no comencem a elegir el Primer Ministre de la República, en caire rotatori,  amb un període de govern de cada 3 o 6 mesos o un any, El President legítim, ara, és el MHP Carles Puigdemont però en cas de convenir amb unes eleccions també es podria canviar. Comencem a rodar, demostrem que tenim vida pròpia, no podem esperar els altres catalans que encara no s’han censat, quan ho creguin oportú ja ho faran.

El Consell per la República Catalana, a Waterloo, també hauria de comunicar arreu els sovintejats actes de dictadura espanyola, els atacs a la democràcia i als Drets humans que es fan contínuament contra Catalunya i els catalans al Principat, i també els que s’han perpetrat, des del 1r d’octubre i des del 27 d’octubre de 2017, dia de la Declaració (DUI catalana) i fer-ne una llista i fer-ho públic internacionalment, de fet un afegit als nombrosos memorials de greuges que col·leccionem.

Així ho he expressat.

Salvador Molins i Escudé
Ciutadà català de la nova República.

PS1: Som una petita República incipient en temps de rodatge. Hem de començar a rodar.
Consultes de la incipient República Catalana Independent en temps de rodatge. Per què no?

PS2 (Extret de la Viquipèdia):

*El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ [ˈsta(ː)tus tʃivi’ta(:)tis vatiˈka(ː)ne) és una ciutat-estat enclavada a la ciutat de Roma (Península Itàlica). És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d’aproximadament 900 habitants,^[3] dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania. Gairebé la meitat dels ciutadans resideixen fora del territori cedit per Itàlia en altres països, per motius de treball (personal diplomàtic), i és un híbrid en el qual és una entitat independent de ciutat i que és anomenada Estat per la col·lectivitat. És tan petit que només la Basílica de Sant Pere ja n’és el 7% de la superfície total; la basílica i la plaça de Sant Pere ocupen un 20% del territori, fet que el converteix en el territori “independent” més urbanitzat del món.

PS3:

Els microestats europeus són un conjunt de petits estats sobirans del continent europeu i les illes del voltant. En general s’inclouen Andorra (77.543 habitants),
Liechtenstein (37.922 h.), Malta (465.292 h.), Mònaco (38.695 h.) , San Marino (33.400 h.) i Ciutat del Vaticà (450 habitants),^[1] així com Luxemburg en determinades característiques.^[2] Quatre d’aquests estats són monarquies, tres principats -Andorra, Liechtenstein i Mònaco- i un papat -Ciutat del Vaticà-.

El sud d’Europa és una de les quatre zones del món on es concentren els microestats existents ara com ara, estant les altres el Mar Carib, l’Oceà Índic i Oceania.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!